Així canvia un immoble en qüestió d’un mes i mig amb l’obertura d’un narcopís

BarcelonaFa ulleres, té la cara xuclada i aguanta una cigarreta als llavis. Mira fixament la càmera de l'intèrfon mentre espera que l'obrin. Al cap de pocs segons se sent el porter automàtic. L'home hi entra sense dir ni una paraula. Qui li ha obert la porta tampoc diu res. Són gairebé les dotze del migdia. Al carrer hi ha moviment de gent i de tant en tant passa una patrulla de la Guàrdia Urbana.

Cinc minuts més tard, un altre home truca a l'intèrfon. Porta una gorra i una bufanda que li tapa tota la cara menys els ulls. Sembla nerviós. Insisteix, torna a trucar. Aixeca un polze per indicar que no hi ha policia a la vista. Se sent el porter automàtic i es torna a obrir la porta.

Poc després una dona demacrada i amb cabells arrissats també hi truca i també entra. I després un noi en patinet, un altre poc després i encara un tercer amb una gorra amb la visera al clatell. Hi entra i en surt tanta gent en tan poca estona, que és difícil seguir-ne el compte. La càmera de l'intèrfon permet ser-ne testimoni de manera discreta. Tots truquen a un mateix pis: el primer segona del número 7 del carrer Reina Amàlia, al barri del Raval de Barcelona. I tots volen el mateix: droga.

La finca és un edifici de quatre plantes que destaca entre els blocs degradats de la resta del carrer. La façana està neta i arreglada i la porta de l’entrada sembla nova. Es nota que és un immoble construït fa relativament poc, un parell de dècades. El portal també té un aire modern, amb un sostre pintat de color blau estrident i parets blanques com un hospital. Abans estava impol·lut, asseguren els veïns. Ara les parets estan plenes de taques, hi ha diverses bústies rebentades i quan camines els peus s'enganxen a terra de tan brut que està. En una cantonada hi ha fins i tot una gran taca de color groguenc. Algú s'hi ha pixat. La transformació ha estat ràpida, menys de dos mesos.

Fa una mica més de mes i mig que el pis del primer segona té una nova llogatera: una dona espanyola de més de 60 anys que a priori semblava solvent i de fiar. “Tenia una nòmina de més de mil euros en una empresa de neteja i proves que rebia dues prestacions [de l'Estat]”, detalla el responsable de la immobiliària que va llogar el pis i que prefereix mantenir l'anonimat. “El dia de la signatura del contracte es va presentar amb dues crosses i va dir que estava esperant que l'operessin”, continua explicant. La dona va pagar la fiança i el primer mes de lloguer. Després va desaparèixer del mapa. I aquí van començar els problemes.

Els veïns expliquen que va començar a aparèixer gent cada vegada més estranya. Fins aleshores els únics estranys que havien vist a l'escala eren turistes occidentals arrossegant maletes amb rodes. I els espais comuns de la finca es van degradar en qüestió de setmanes. No tenen cap dubte de què ha passat: al primer segona hi ha un narcopís. A l'escala han trobat xeringues, restes de menjar i fins i tot excrements humans. Perquè, ja se sap, la reacció del cos és imprevisible després de segons quina dosi. També hi ha baralles sovint i persones dormint als replans.

“Vaig trucar a la llogatera i em va dir que no en sabia res, que l'havien operada i que havia donat les claus del pis a un nebot”, explica el responsable de la immobiliària, que sospita que la dona va actuar com a testaferro. El lloguer del febrer l'ha abonat amb retard, però l’ha abonat. Per tant, no la poden desnonar per impagament.

Els que estan a punt de marxar-ne són alguns veïns. “No em sento segur i m'estic tornant paranoic”, confessa el Bastien, un jove francès que feia més de dos anys que vivia a l'edifici i que ja ho té decidit: se'n va, torna al seu país, no aguanta més. El Ferran també té previst marxar-ne, encara que el seu arrendatari li ha ofert abaixar-li el lloguer més de 500 euros al mes mentre dura aquest infern.

“Si marxem, guanyen ells”, lamenta el Carlos, un altre veí que resideix al bloc des del 2014 i es resisteix a tirar la tovallola. Ara cada vegada que la seva parella torna a casa tard a la nit, va a buscar-la a la boca del metro. Per què, ¿qui gosa entrar sola al portal a aquelles hores?

El moviment de gent que entra-i-surt de l’immoble és constant. La porta s'obre i es tanca tantes vegades al dia que les frontisses ja grinyolen. Alguns dies els inquilins del narcopís escombren i freguen la porteria, però dura ben poc temps neta. També han canviat més d'una vegada l'intèrfon de la porta d'entrada perquè són els primers interessats que la càmera del porter automàtic funcioni per saber qui truca.

Fonts dels Mossos d'Esquadra asseguren que no paren de treballar contra la venda i el tràfic de droga. L'any passat van desmantellar 79 narcopisos al districte de Ciutat Vella, el 90% dels quals al barri del Raval. Aquest any ja en són 23. Els veïns del carrer Reina Amàlia, 7, estan tips de trucar al 112 i es pregunten fins quan hauran d'aguantar aquest malson.