Així canviarà el curs que ve amb la nova llei educativa espanyola

PalmaLa nova llei educativa espanyola (LOMLOE) comportarà canvis importants en l’àmbit escolar, alguns dels quals ja s’hauran de començar a aplicar el proper curs 2022-23. En concret, són aquells que fan referència als currículums, l’avaluació i l’organització de centres, i que s’implementaran primer en els cursos senars (1r, 3r i 5è de Primària, 1r i 3r d’ESO i 1r de Batxillerat). Un dels canvis de paradigma que planteja la normativa és la manera com s’aprèn a l’escola, perquè impulsa un ensenyament basat no tant a memoritzar continguts i replicar-los en exàmens, sinó que l’alumnat adquireixi les competències que li han de servir per a la vida. Els esborranys dels currículums, sobretot a Infantil i Primària, parlen de “matèries o àrees ”, la qual cosa facilita l’educació per projectes transversals, que inclouen diferents branques d’aprenentatge. A Secundària sí que s’estableixen matèries, però es planteja la possibilitat d’agrupar-les.

Precisament en aquest punt, la vicedegana d’Innovació i Recerca de la Facultat d’Educació de la UIB, Maria Rosa Rosselló, creu que s’hauria pogut anar una mica més enfora. “La fragmentació en assignatures no ajuda a establir relacions entre els elements, tal com es donen a la vida real”, sosté. Si en lloc d’aquesta fragmentació es parteix de “problemes, reptes, conflictes o preguntes rellevants”, que fan treballar diverses disciplines, “sí que es posen en marxa processos complexos, que són els que es necessiten per entendre i viure en la societat digital”, continua. 

Pel que fa als canvis en la manera d’educar, Rosselló considera que “es fa una contraposició errònia entre educar per recordar continguts a través de la memòria o, com a contrapartida, educar per desenvolupar competències”. No som res sense memòria: per aprendre, necessitam posar en joc una memòria comprensiva, de llarga durada”, argumenta. És a dir, que “la discussió ha de ser sobre com aconseguir que els aprenentatges dels nostres estudiants siguin profunds i significatius”, remarca. 

L’autonomia dels centres

Més enllà del que recull la llei, la vicedegana afirma que serà clau el desplegament que se’n fa tant per part de l’administració autonòmica com per part dels equips docents. A les Balears –com en totes les comunitats amb llengua cooficial–, el Govern és el responsable del 50% del currículum, mentre que l’altre 50% queda en mans del Ministeri. Així, l’Estat regula les competències específiques que ha de tenir l’alumnat i la meitat de l’horari lectiu, i l’Executiu illenc s’encarrega de l’altra meitat dels continguts. Actualment hi ha sis tècnics de la Conselleria i un equip d’una cinquantena de docents de les Illes treballant en els currículums. 

El director general d’Ordenació, Planificació i Centres, Antoni Morante, avança que la tasca és fonamentalment “adaptar-los a la realitat de les Balears” i la seva prioritat és “donar la màxima independència als centres i als docents perquè tirin endavant els seus projectes educatius”. Com que és un procés de canvi profund, Morante assumeix que “els primers anys seran complicats” i que als centres educatius que fan feina d’una manera més tradicional “els costarà més l’adaptació”. El director general assegura que la primera llei educativa balear, que es preveu que s’aprovi al Parlament aquest febrer, anirà en la mateixa línia de la LOMLOE quant al model educatiu. 

Limitar les repeticions

Un altre aspecte important que modifica la normativa espanyola és la manera d’avaluar, que anirà més enllà de les matèries aprovades o suspeses. La norma estableix una avaluació del procés d’aprenentatge “contínua, formativa i integradora” duita a terme per l’equip docent “de manera col·legiada”. Aquest model va en la línia del que s’aplica a bona part dels països d’Europa, sobretot els del nord. Segons el darrer informe PISA, Espanya és el quart país de la Unió Europea amb la taxa més alta de repeticions, un 28,7%, enfront de l’11,4% de mitjana. És un tema que ha generat polèmica, perquè “hi ha una cultura estesa que diu que repetir beneficiarà l’alumnat, però ja sabem que no és així”, precisa el catedràtic de l’àrea de Didàctica i Organització de la UIB, Joan Jordi Muntaner. “Excepte en casos molt puntuals, les repeticions discriminen i assenyalen els nins; no aporten res, ni al seu aprenentatge ni al seu desenvolupament”, assegura. En general, el catedràtic avisa que, per passar del paper a la realitat i canviar l’escola de veritat, “hi ha d’haver una aportació econòmica important”. Per la seva banda, la vicedegana opina que és important que les innovacions que inclou la nova llei s’implementin “a través d’un procés formatiu i de reflexió del professorat, la qual cosa reclama no només recursos econòmics, sinó també temps”. Cal dir que la LOMLOE estableix un període de dos anys per augmentar la despesa pública en educació fins al 5% del PIB. A les Illes, l’avantprojecte preveu arribar en aquest percentatge en vuit anys com a màxim.