Així condiciona el bilingüisme com resols els teus dilemes

PalmaUn vagó fora de control avança cap a cinc persones que treballen a la via i hi ha dues opcions: deixar que segueixin el seu curs o desviar-lo cap a una via on hi ha una única treballadora. És el cas típic de dilema moral, en què s'ha de triar entre dues opcions i cap d'elles té una resposta clarament correcta. Diferents estudis impulsats a països amb parlants bilingües han demostrat que quan han de respondre a un dilema moral com el del tramvia, si ho fan en la seva segona llengua, tendeixen a respondre actuant de manera utilitària, desviant-lo, mentre que quan responen en la seva llengua materna (la primera), deixen que els esdeveniments segueixin el seu curs, no fan res.

I, curiosament, a Mallorca no passa això. "Els nostres bilingües que tenen de primera llengua el català actuen igual tant si el dilema se'ls presenta en català com en castellà", explica Albert Flexas, científic al capdavant del grup d'Investigació en Desenvolupament, Educació i Llenguatge (I+DEL) de la Universitat de les Illes Balears (UIB) que acaba de publicar aquest treball a la revista científica PLoS ONE. Es tracta de la primera vegada que s'estudia el cas dels bilingües en català i castellà i s'ha fet amb una cinquantena de participants que tenien com a llengua materna la catalana, i com a segona, la castellana, amb un coneixement molt elevat dels dos idiomes.

La hipòtesi de partida del grup de la UIB, format per Albert Flexas, Raúl López, Eva Aguilar i Daniel Adrover, era que a Mallorca passaria com passa a altres indrets, és a dir, que hi hauria diferències entre la primera i la segona llengua a l'hora d'afrontar un dilema moral. "Al final la llengua s'entrellaça amb la memòria i les emocions i no recordam el mateix segons l'idioma que parlam", afirma Flexas. I què explicaria que a Mallorca es respongui igual independentment de la llengua en què es plantegi el dilema? L'explicació d'aquest resultat podria tenir a veure, segons el científic, "amb la manera pròpia de funcionar a Mallorca, en el fet que la llengua materna, la que parla la família, és el català, però molt aviat la llengua de l'escoleta, de l'escola, de l'entorn és el castellà. És com si tinguéssim dues llengües maternes. Es pot parlar d'un context dual, de dues llengües maternes alhora. Però tot això encara no ho sabem del cert, ho hem d'acabar d'analitzar".

Albert Flexas creu que el resultat de l'estudi "ens està dient que el nostre context és tan ric que una persona bilingüe es comporta com si tingués una única llengua a l'hora de respondre a dilemes morals". L'estudi podria estar confirmant que els mallorquins amb llengua materna catalana normalment tenen un domini alt de les dues llengües, un fet que no està tan clar a l'inrevés. Flexas confessa que no compta amb elements científics per respondre aquest dubte, si bé és cert que l'estudi s'ha fet amb bilingües català-castellà i no castellà-català. "És possible que els resultats fossin diferents, però això encara ho hem d'estudiar", explica l'investigador.

La influència de la personalitat

L'estudi no analitza només els aspectes lingüístics, sinó que pretén ajudar a la comprensió també de com els psicològics s'entrellacen amb les característiques intrínseques dels mateixos dilemes morals en el moment de prendre una decisió. Per això, s'han plantejat altres qüestions com les relacionades amb la influència de la personalitat psicopàtica en les decisions morals. "No estam parlant de psicòpates", esclareix el professor de la UIB, "sinó que la majoria de les persones tenim alguns trets de la personalitat que ens acosten a una persona amb aquesta diagnosi, de la mateixa manera que es detecten trets depressius en la majoria de les persones sense ser diagnosticades amb depressió". Així, s'ha comprovat que els participants de l'estudi amb més trets de psicopatia, amb més malvolença, tenen més tendència a intervenir, especialment quan el dilema és especialment impactant.

L'article, titulat 'Meanness trumps language: Lack of foreign language efect in early bilinguals moral choices' es pot consultar en obert a la revista PloS ONE.