Així funciona el finançament de la Casa de la República (i les despeses de Comín)

Brussel·lesLa guerra interna del Consell de la República va escalant a mesura que s'acosten les eleccions de l'organització independentista a l'exili. Aquest dilluns l'exconseller Toni Comín ha presentat la candidatura per continuar al capdavant de l'organisme, però els dubtes sobre la seva gestió i especialment les seves polèmiques despeses estan eclipsant la campanya. La gran discussió gira al voltant de si els diners amb què l'eurodiputat electe va beneficiar-se de la Casa de la República són justificables, com al·lega ell mateix, o no els hauria d'haver rebut perquè no els necessitava, com assegura la Junta Gestora de l'entitat i l'auditor independent. Ara bé, per entendre millor la discussió cal explicar l'entramat econòmic i legal del Consell de la República i, a la vegada, de la Casa de la República.

Hi ha dues entitats principals, una per a cada organisme. Actualment, el Consell de la República, que s'empara sota el nom jurídic Catglobal, centralitza una part important de les donacions dels ciutadans que volen donar suport a la lluita independentista a l'exili i, per aquest motiu, destina una part d'aquests diners a l'entitat que gestiona la Casa de la República, Catcip. Segons estipula l'acord firmat el 9 de maig del 2024 entre les dues associacions, al qual ha tingut accés l'ARA, el Consell de la República paga cada mes 6.190 euros a la Casa de la República. En total, 74.288 euros a l'any.

A banda dels diners que li traspassa el Consell de la República, Waterloo també rep donacions per altres vies per part de donants que únicament volen donar suport a la figura de Carles Puigdemont i no a la resta de la causa. "El president agafa un ventall molt ampli de sensibilitats i hi ha gent que només el vol ajudar a ell", admet una font del Consell de la República. D'aquesta manera, la Casa de la República rep directament uns altres 106.712 euros l'any i, per tant, en total té un pressupost de 181.000 euros. Aquests diners sobretot es destinen a pagar el lloguer de la casa de Waterloo, alguns viatges de l'expresident i la manutenció dels seus guardaespatlles, que no cobren perquè són voluntaris i només se'ls costegen les dietes i el transport.

El Consell de la República denuncia "pressions" de Toni Comín a l'auditor i confirma les despeses "injustificades"

En canvi, el Consell de la República es queda amb 909.136 euros de pressupost anuals, els quals rep íntegrament de donacions. Això sí, segons fonts de la mateixa entitat, aquesta xifra de diners es basa en l'històric que ha recaptat l'organització i asseguren que durant els últims anys el nombre de simpatitzants i d'ajuts ha caigut en picat: l'any passat no van arribar ni als 500.000 euros i es van quedar al voltant dels 480.000 euros. Les mateixes fonts connecten la disminució dels ingressos amb la desinflada del Procés i tota la polseguera que ha aixecat el cas Comín.

Un nou acord per evitar un altre cas Comín

Després de les polèmiques despeses de 15.000 euros de Comín a través del Consell de la República, es va signar un nou acord. De fet, l'eurodiputat electe assegura en declaracions a aquest diari que van segellar el pacte d'amagat seu i no li van dir res fins al 17 de juny, un mes més tard de l'encaixada de mans. "És molt greu", critica l'exconseller. Precisament, segons fonts del Consell de la República, el nou acord pretén en gran part evitar un altre cas Comín. És a dir, que un exiliat rebi diners de l'organització malgrat que no els necessiti.

L'anterior acord, a diferència del nou, preveia que una tercera part dels ingressos que arriben del "botó de donacions de la web del Consell de la República" es poguessin destinar als exiliats Puigdemont, Lluís Puig i Comín. Les altres dues terceres parts es repartien a parts iguals entre el mateix Consell de la República i la casa de Waterloo. Tanmateix, Puigdemont i Puig van rebutjar aprofitar-se'n i l'únic que va beneficiar-se d'aquest apartat de l'acord va ser Comín, que defensa que, tenint en compte la quantitat de diners que s'ingressaven per aquest canal d'ajuts (uns 18.000 euros al mes), encara podria haver-se costejat més despeses, fins a uns 24.000 euros anuals.

De fet, la Junta Gestora del Consell de la República no acusa públicament Comín d'haver comès cap irregularitat, sinó d'haver "comès un acte immoral". Fonts de l'organisme expliquen que es tractava d'un pacte de repartiment orientatiu dels diners que rebia la causa independentista a l'exili per tenir marge de maniobra en cas de necessitats econòmiques d'una entitat o d'un exiliat. No s'imaginaven, asseguren, que algú es beneficiés de les donacions dels ciutadans si no les necessitava. "Érem entitats amigues i tots estem en el mateix vaixell, vam pressuposar que tothom actuaria de bona fe", insisteixen.

Toni Comín es presenta per presidir el Consell de la República tot i els escàndols per la seva gestió

En aquest sentit, fonts del Consell de la República recorden que aleshores Comín cobrava el sou d'eurodiputat, que de sou base tenen un salari d'uns 10.000 euros bruts al mes. A més, en la mateixa línia que el gestor belga de l'entitat i de l'auditor independent que va contractar la mateixa organització, critiquen que utilitzés diners de l'entitat per pagar, entre d'altres, una multa de trànsit de 363 euros, el lloguer d'un vehicle durant quinze dies per valor de 1.997 euros, un apartament de lloguer durant quinze dies de 2.562 euros o un impost relacionat amb un apartament a Lovaina de 4.608 euros. També l'acusen d'haver fet dues retirades en efectiu per valor de 6.000 euros.

Comín, però, assegura que "són recursos que li corresponen", i defensa que va viatjar a la Catalunya del Nord durant dues setmanes en representació del Consell de la República i no de vacances. També explica que va llogar a la mateixa entitat que presidia una habitació de l'immoble on vivia, la que feia servir com a despatx, i una altra cambra per a una treballadora del mateix organisme. En total, cobrava uns 1.000 euros al mes i va rebre'ls amb mesos de retard i amb dues transferències de 3.000 euros de cop. Pel que fa a les elevades taxes de Lovaina, justifica que li cobraven impostos "especials" per ser una segona residència i "elevats" perquè era el titular de tots els contractes.

Comín: "Al capdavant del Consell hi ha d'haver un exiliat"

L'eurodiputat electe de Junts s'ha reivindicat com la millor opció per presidir el Consell de la República per, entre d'altres, la seva condició d'exiliat i la seva experiència en l'organisme. "És important que al capdavant del Consell hi continuï havent algú de l'exili", ha dit en la presentació del seu programa electoral, que porta el lema de Destí: Independència. En aquest sentit, ha destacat que "l'exili" dona "legitimitat" a l'existència de l'organisme independentista i, davant de les acusacions de la Junta Gestora i part de l'oposició interna d'haver-se beneficiat de diners de manera "injustificada", l'exconseller ha respost que "les persones que no han estat ni un minut a l'exili no haurien d'intentar tantes lliçons".

Els crítics amb Comín s'uneixen per disputar-li la presidència del Consell de la República