Així funcionen les empreses de desocupació: “Em plant a la casa amb tres goril·les de gimnàs i els deim que n’han de sortir ja”

Per 2.650 euros, l’empresa Desocupaciones Mallorca i Menorca –és la delegació a les Illes d’una altra companyia que es diu JMDesokupaciones– fa tot el procés per treure al carrer les persones que ocupen un immoble o els llogaters indesitjats. És el mateix preu, tant si s’aconsegueix recuperar l’habitatge en qüestió de dies, com si el conflicte arriba als tribunals i cal invertir-hi mesos de feina –aquesta empresa va ser condemnada el setembre de 2024 per assetjar una parella que havia entrat en un habitatge de manera il·legal.

“Som els primers interessats a treure la gent aviat, aviat. Perquè et cobrarem el mateix que si ens dona molt de temps de feina”, explica un comercial de la companyia, bastant explícit amb els mètodes que fan servir. “Jo em plant a la casa amb tres goril·les de gimnàs i els deim que han de sortir ja. Però ja, eh? Hi anam a molestar”, diu. També lamenta que “els ocupes comencen a conèixer la llei i això fa més difícil la feina”. Respecte a acudir a la policia per denunciar un cas d’ocupació, assegura que “no fa res ni treu ningú”. I fa un aclariment sobre la possibilitat que hi hagi menors en l’habitatge que es vol desocupar: “Si el cas és penal, no existeix la vulnerabilitat. Ja poden dir que tenen fills o que el seu germà és subnormal”, sentencia. 

Aquesta empresa assegura a la seva pàgina web que és l’única recomanada pel Col·legi d’Agents Immobiliaris (API) de les Illes Balears. L’ARA Balears ha contactat amb API Balears i l’entitat assenyala que, en cas que aquesta recomanació sigui real, no l’ha feta la junta de govern actual –el president és José MiquelArtieda. Si finalment es comprova que API va recomanar el servei de Desocupaciones Mallorca, s’estudiarà la possibilitat de fer marxa enrere.

Basta fer una recerca a internet per accedir a un gran nombre d’empreses de desocupació que tenen mitjans per operar a les Balears. També hi ha casos com el del bufet d’advocats de Palma Raso&Asociados, que assegura a la seva web que desocupa pisos en “temps rècord”. “Contractam una empresa de seguretat privada que instal·la un control d’accessos a l’habitatge. No permetran l’entrada de persones alienes a l’edifici ni a l’habitatge”, explicita la web, que també remarca que és una mesura “totalment legal” i que el dispositiu “es comunica a les forces de seguretat, tant Policia Nacional com Guàrdia Civil”.

L’ARABalears també ha contactat amb Raso&Asociados, encara que l’empresa ha rebutjat fer cap declaració. “De quin costat estàs? Vull saber si t’informaràs o si estàs en contra d’aquestes empreses. Vull saber la línia”, va replicar incòmode un integrant del bufet en rebre la nostra telefonada.

Ús de la violència

Aquestes empreses basen la seva acció en les coaccions i l’ús de la violència, encara que només sigui de manera simbòlica. “Són grups pràcticament paramilitars i la seva presència ja és violenta. Just el contrari del que hauria de ser una solució pacífica a aquesta mena de problemes”, assenyala el professor de Sociologia de la UIB David Abril, qui remarca “l’onada de sobrerepresentació de l’ocupació a l’opinió pública en relació amb el problema de l’habitatge”. “L’estètica paramilitar diu molt del que representen i dels interessos que serveixen”, continua i recorda que hi ha vegades que “fan coses il·legals i els cossos de seguretat de l’Estat no els aturen”. “Hi ha certa complicitat que hauria d’alarmar les autoritats”, afegeix. 

D’exemples de l’ús de la violència, no en manquen. Així ho explica Daniel (prefereix no fer públic el seu llinatge), que fa de portaveu del Sindicat d’Inquilines d’Eivissa. “El primer que fan empreses com Desokupa és generar notícies sobre el cas d’ocupació i creen un perfil negatiu sobre la persona que ha ocupat per posar-ne la població en contra. Si poden, també filtren vídeos”, explica. “També et segueixen pel carrer, t’amenacen, et van ficant la por dins del cos i després es planten a la teva porta. Vàrem tenir un cas en el qual també varen tirar pedres a l’habitatge, varen foradar les rodes del cotxe i varen intentar entrar a la casa”, continua i assenyala que, de vegades, quan la persona que ocupa surt, “rebenten la porta i rompen les parets per fer el pis inhabitable”. “Ens preocupa aquesta tendència, perquè no només van a ocupacions com a tals, sinó també quan hi ha un conflicte entre un llogater i el propietari”, finalitza.

Un relat que comparteix el portaveu del Sindicat de l’Habitatge de Mallorca, Miquel Duran. “Diuen que fan control d’accessos per vigilar, però amenacen”. Duran posa com a exemple el desallotjament de l’hotel Bellevue (Port d’Alcúdia), que va efectuar l’empresa d’Inca Guardians Control. “En els moments clau, s’hi van presentar una vintena d’homes musculats. Cada vespre hi havia dues persones fixes. I, al final, la Guàrdia Civil ens va identificar a nosaltres”.