Així és la mare prehistòrica de totes les flors

BarcelonaLa primera flor va ser delicada i arrodonida, amb diferents capes de tres pètals cadascuna, allargats i corbs, i acabats en punta. Recorda el nenúfar d'una llacuna i, segons els estudiosos, és l'avantpassat comú de totes les flors existents.

El 90% de totes les plantes d'avui en dia tenen flors, que són una estructura reproductiva. Es diuen angiospermes, i en depèn, de manera directa o indirecta, la major part de la vida terrestre. No obstant això, les flors són una innovació evolutiva relativament nova en el calendari geològic de les plantes. I la mare de totes les flors probablement va existir fa entre 140 i 250 milions d'anys. Així ho expliquen els investigadors de l'estudi 'The ancestral flower of angiosperms and its early diversification', que s'ha publicat a la revista 'Nature Communications'.

El treball ha combinat diversos models evolutius amb bases de dades genètiques de 792 espècies de flors per intentar reconstruir-ne l'arbre genealògic. Els seus resultats han donat com a resultat aquesta flor primigènia, que és hermafrodita.

Tot i que les flors han ocupat gran part de la literatura al llarg de la història, el seu origen encara és poc conegut, asseguren els investigadors. De l'estudi, doncs, s'infereix que "la flor ancestral comuna més recent de totes les angiospermes vivents era molt probablement bisexual i tenia un periant indiferenciat de més de deu tèpals", assegura. El periant és l'estructura de la flor que envolta la seva part reproductiva, formada per la corol·la i el calze, i s'anomenen tèpals les peces que formen el periant quan no es poden diferenciar els pètals dels sèpals (són les parts que conformen el calze de les flors). Per exemple, això es dona en les tulipes.

Avui en dia, la majoria de les flors tenen menys pètals i sèpals. Això és, explica l'estudi, perquè així la flor és més accessible als pol·linitzadors. Els sèpals només serveixen per protegir l'estructura de la flor, mentre que els pètals lluents busquen cridar l'atenció dels insectes.

Tot i que els investigadors de l'estudi no han pogut establir en quin moment exactament va aparèixer la que anomenen "flor ancestral", les conclusions del treball suggereixen que la disposició dels pètals a la tija de la planta no va evolucionar seguint una estructura espiral, tal com, segons els autors, continuen considerant bona part dels botànics.