Així era i no era... Agnès Llobet (segons la seva amiga de tota la vida): “Els vespres s’encalentia el llit amb l’assecador de cabells”

PalmaPer a la gent, és l’actriu Agnès Llobet. Per als amics de tota la vida, na Maria Agnès. A ca seva, és na Marieta. Ho explica Aina Lliteres, la millor amiga de la intèrpret d’ençà que tenien sis anys, quan es van conèixer a Primària, i psicòloga de professió. Són inseparables des de llavors: “Sempre anàvem juntes, i sobretot jo anava a ca seva perquè ella era, i encara ara ho és, molt familiar. Estudiar a Barcelona va ser difícil per ella perquè és molt enyoradissa, tornava sovint a Mallorca a tocar mare, com diu ella”.

Conta que d’adolescents s’afartaven (i s’enamoraven, i s’emocionaven) mirant la sèrie Dawson crece, inventant empreses per fer feina plegades i fent llistes de les pel·lícules que volien veure. Ara bé, diu que Agnès, “d’adolescent, era incapaç de veure una pel·lícula sencera de nit”, que s’adormia al cap de deu minuts. “Aguantaré”, deia. I no hi havia manera. De quedar a dormir a ca l’actriu, Aina en recorda un fet curiós: “Sempre s’encalentia el llit amb l’assecador de cabells, sobretot la part dels peus”. Aquesta pràctica s’ha mantingut en el temps: “Sé que encara ho fa, i ho fa també a la seva filla”.

La psicòloga revela que l’actriu no ha estat gaire animal nocturn: “No li agradava sortir. Supòs que és perquè de ben petita ja feia teatre, remunerat, i havia de fer funcions o assajar els caps de setmana. D’ençà que la conec, i això no ha canviat, ha estat una al·lota molt aplicada, exigent i perseverant”. No és que això de la interpretació vingui d’enfora, és que a Aina li és gairebé impossible recordar un moment en què Agnès estigués deslligada d’aquest ofici, de la seva part més creativa: “La vena artística ve de ca seva. Sa mare pinta molt bé. Entrar a l’habitació de Maria Agnès era fascinant, a les parets hi havia dibuixat un bosc encantat”. No hi faltaven mai les fresses, la música, el maquillatge i la fantasia. Per si no n’hi hagués prou, davall ca seva hi vivien les seves tietes, i una d’elles és perruquera: “Anàvem al saló i en sortíem divines i estupendes. Hi passàvem hores i la sensació d’anar pel carrer pentinades era brutal”.

Aina destaca que l’actriu era una estudiant excel·lent: “Era bona en totes les assignatures, la millor en Matemàtiques i en Educació Física, en les llengües...”. I recorda que ambdues eren delegades de classe; a més, els agradava tant fer els treballs juntes que, sovint, els professors els ho prohibien. Sobre Agnès, Aina apunta que “és multifacètica i multidisciplinària; i, així i tot, és discreta, no presumeix de les seves capacitats, sinó que les explota per a ella, per a les seves inquietuds”. Sap que avui dia, Agnès encara prefereix aixecar-se prest al matí abans que allargar el vespre estudiant un guió: “Això és així perquè quan jo em despert tenc àudios seus comentant-me alguna cosa”.

De nines els agradava molt “el drama” i la idea que tenia la gent d’elles els preocupava “bastant”. Però Aina apunta que l’actriu ha guanyat confiança, seguretat i calma. “La veig més serena i tranquil·la en relació amb les altres persones. Maria Agnès preferia els plans familiars i en petit comitè, abans que una proposta que implicàs estar amb un grup gran o de desconeguts. Crec que en l’actualitat, ho duu millor”. I encara que l’actriu sigui una persona discreta, Aina assegura que ha estat, des de ben jove, algú amb les idees molt clares i decidida: “Una vegada va demanar permís a una professora per escriure el seu nom a la pissarra, perquè alguns companys li deien María Inés. Va sortir i va escriure: Maria Agnès”.