Així era i no era...Ann Perelló (segons la seva mare): "Va jugar a tennis contra la germana de Rafel Nadal”

PalmaAra és, per gairebé tothom, Ann Perelló. En cert moment va ser Ann M. Perelló. “Al registre”, com diu sa mare, Maria Noceras, l’actriu de Muro encara és Antònia Maria, el nom que li posaren quan va néixer; amb aquest nom just la criden sa mare, son pare i els germans. Tot i ser la petita de la casa –són tres germans: ella es du deu anys amb el gran i cinc, amb el mitjà–, conta sa mare que, tot d’una en aprendre a xerrar, “va ser com una persona adulta”: “Xerrava molt bé i es podia tenir una conversa amb ella de qualsevol cosa”.

Com que el seu germà gran era adolescent quan ella començava a ser una nina amb consciència, de qui es va posar gelosa va ser del germà d’enmig: “Deia que era el meu preferit. Tot el que feia el segon, ella també ho volia fer. El vaig apuntar a xeremies amb son pare, al nin, i fort i no et moguis, n’Antònia Maria va voler apuntar-s’hi. Volia copiar molt els germans”, diu Maria.

La mare de l’actriu assegura que era molt intel·ligent i que li agradaven tant els números com les lletres. “Una mestra em va dir que era superdotada i em va recomanar que la dugués a una escola especial. Jo li vaig dir que no, que aquesta nina havia d’anar a una escola com les altres”. No només s’hi va negar sa mare, sinó que l’afectada també va trobar que a una altra escola no hi tenia cap feina: “Quan li vaig dir a mem si volia anar Palma, va dir que de Palma, res. Tenia devers nou o deu anys”.

Si bé en els estudis Ann era una “fora de sèrie” –i Maria Noceras remarca: “No ho dic perquè sigui sa mare, ho diuen les notes”–, en el tennis, esport que va practicar durant molts anys, no era tan bona: “Jugava molt bé i va competir molt de temps, fins devers els setze anys, però no era de les millors. Va jugar contra la germana de Rafel Nadal i se n’anà a jugar per la Península i per les altres illes”.

No ho voldria jurar, sa mare, però això que la petita estudiàs Enginyeria de Camins, Canals i Ports –abans de deixar-ho i apostar per la interpretació– “també pareix que va ser per copiar els seus germans, que són enginyers”. Fos com fos, l’actriu va decidir abandonar el grau, un fet que, a ca seva, els va costar molt d’assumir: “Nosaltres li dèiem que, almanco, ho acabàs; xerràvem per telèfon perquè ella vivia a Barcelona, i ens deia que no estava bé i que aquell no era el seu camí”.

Sobre el canvi de nom en l’àmbit públic de sa filla, Maria Noceras en recorda una escena: “No sabíem que a fora li deien Ann. Un pic va venir un amic seu, a Capellans (Platja de Muro), i tot el temps deia: On és l’Ann? On és l’Ann? I nosaltres li contestàvem que no en teníem cap, d’Ann! I així va ser que ho vàrem saber”, apunta. I en diu una altra: “Un amic seu de Muro de tota la vida sempre li deia Antònia. Jo li recriminava que ella era Antònia Maria, que tenia un nom compost com els seus germans. Quan va sortir això d’Ann, em va dir: ‘Ara que he après a dir-li Antònia Maria, va i se’l canvia!’. Sempre reim, quan ho recordam”, conta Maria.

En un hipotètic cas que això de la interpretació no li anàs bé en algun moment, Ann encara té un as davall la màniga: un negoci de polseres de fil a Capellans. Ho explica sa mare: “Ella i unes amigues seves eren tan espavilades que, durant l’estiu, a Capellans, posaven una tauleta al porxo de casa i venien polseretes que havien fet elles. Ho feien els matins per treure quatre duros, que no sé per què els havien de menester. Nosaltres no ho sabíem, perquè anàvem a fer feina. Ens ho varen dir els veïns”.