Així era i no era... Nel Martí (Segons el seu amic): “Amb les lleis d’ara, ens haurien fet fer més d’un treball a la comunitat”

PalmaMitjans dels anys 80, Ferreries. Al Club Parroquial del poble hi havia certes dependències que se cedien a diferents grups de joves amb inquietuds antibel·licistes, ecologistes i culturals. En aquestes trobades informals entre colletes d’al·lots i al·lotes, es varen conèixer i varen créixer junts Nel Martí (1967), professor i polític, i Tomeu Truyol (1971), geògraf i activista. És aquest darrer que ens explica com era en l’adolescència Nel Martí, qui després seria regidor de l’Ajuntament de Ciutadella, conseller al Consell Insular de Menorca i diputat al Parlament de les Illes Balears per Més per Menorca: “Ja era una persona inquieta culturalment, amb una ideologia que treballava constantment. Tenia ganes de moure coses i d’implicar-se. En aquest sentit, era un apassionat”, diu. Si bé és cert que Nel Martí va néixer a Ciutadella, tota la seva infància i adolescència les va viure a Ferreries.

Aquells primers contactes i encontres al Club Parroquial varen desembocar en un altre espai, que va ser l’experiència que més els va unir: l’ateneu alternatiu de Ferreries Sa Sínia. Segons Truyol, bevia de l’esperit antibel·licista i antimilitarista, a més de la defensa de la llengua i la cultura pròpies. “Teníem una publicació que anàvem a imprimir a l’Ajuntament, i el municipal que hi havia sempre s’enfadava. Ens veia amb les nostres pintes i no ens volia deixar passar. Nosaltres li dèiem que la fotocopiadora era del poble i que la podíem emprar”, conta rient. En aquell moment, també es varen implicar en el moviment d’insubmissió i d’objecció de consciència contra el servei militar obligatori.

Un record que té molt nítid és quan, a principis dels anys 90, el Consell Insular de Menorca, en mans del Partit Popular, promovia a tort i a dret els camps de golf. “Van instal·lar unes tanques publicitàries que posaven ‘Volem Menorca neta’, i amb un grupet de gent hi vam anar i hi vam afegir: ‘de camps de golf’”. Tomeu Truyol comenta que, amb Nel Martí i altres antics col·legues, a vegades comenten en dinars o sopars que avui en dia hi ha menys gent mobilitzada: “No hi ha el sentiment de protesta que hi havia abans. També és que no te’l deixen tenir: per qualsevol pintada ja t’envien a la presó. A nosaltres no sé si ens hi haurien enviat, però ens haurien fet fer algun treball a la comunitat si hi hagués hagut, quan érem joves, les lleis que hi ha ara”.

Martí va anar a estudiar Biologia a Barcelona amb altres amics mallorquins, i Truyol va anar a Santa Coloma de Farners a fer Forestals. “Ens trobàvem sovint a Barcelona i anàvem a descobrir Catalunya, fèiem moltes sortides a la neu. També sortíem de gresca. Record que un pic, i no sé si era carnaval o si va ser una volada, que es van disfressar de punkis i feien por quan baixaven per les Rambles. Jo no em vaig vestir perquè era més tímid!”, rememora.

Amb el temps, cada un va anar fent el seu camí. “Ell es va posar amb la política de partit, mentre que jo vaig continuar més amb el tarannà dels moviments socials”. L’amistat, això sí, va continuar, i continua encara avui.

Hi ha una altra cosa que els ha unit des de joves, més enllà de les inquietuds socials i polítiques: la poesia. “Era una cosa molt íntima, però que vam començar a compartir tots dos ben aviat. Tots dos som grans lectors. Ell va ser un gran admirador de Miquel Martí i Pol. A la publicació que fèiem amb Sa Sínia, vam publicar poemes propis alguna vegada”, recorda l’amic. Amb l’excusa d’aquesta publicació, a més, varen aconseguir entrevistar Lluís Llach quan va anar fins a Menorca a fer un concert. “Per sorpresa, ens van donar permís per anar amb ell al camerino i ens hi vam poder fer una foto!”.