Així reciclarem a les Illes Balears d’aquí a dos anys

PalmaEl novembre de 2026 entrarà en vigor a tot l’estat espanyol el sistema de dipòsit, devolució i retorn de les botelles de plàstic d’un sol ús (d’aigua, cervesa, refrescs, sucs i begudes isotòniques, entre d’altres) que pretén augmentar la recuperació de residus i, per tant, reduir-ne l’impacte.

Es tracta d’un sistema dissenyat per gestionar els residus d’envasos de begudes que es basa en un principi senzill: els consumidors hauran de pagar un dipòsit, que segons exposa la directora de Rezero, Rosa García, “es preveu que serà d’entre 10 i 15 cèntims”, en comprar productes envasats d’un sol ús. En tornar l’envàs buit en els punts designats, el comprador recuperarà l’import que va pagar inicialment com a dipòsit. Tot i que encara no s’ha concretat com es durà a terme la implantació d’aquest sistema, García explica que el retorn dels envasos “es podrà fer de manera manual als comerços més petits, on el consumidor podrà triar entre que li tornin els cèntims a la caixa o descomptar-los de la compra, o segurament mitjançant màquines als supermercats més grans. Els comerços decidiran si volen màquines (o no) i les hauran de pagar”.

Aquesta fórmula recorda al sistema tradicional que s’emprava amb les botelles de vidre anys enrere. A les Balears hi ha empreses que encara el mantenen, com és el cas de Begudes Puig, a Mallorca, i Casa Xifoner, a Menorca. Hi ha països de la Unió Europea que compten amb el que la norma identifica com a Sistema de dipòsit i devolució i Retorn de Residus (SDDR) des de fa més de 20 anys, com Alemanya, Dinamarca i Suècia. “Vista l’experiència d’altres països, ja s’hauria d’haver implantat”, considera l’exdirector general de Residus i Educació Ambiental, Sebastià Sansó. El govern espanyol va decidir implantar el sistema SDDR el passat 22 de novembre, després que el Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic fes públic un informe que evidenciava que a l’estat espanyol només s’arriba a recuperar un 41,3% del total d’aquests envasos, una xifra que està lluny de l’objectiu del 70% que havia marcat la Llei de Residus per al 2024.

En la mateixa línia que l’estat espanyol, a les Balears el 2019 només es van reciclar un de cada quatre envasos lleugers, o sigui, un 25% de tots els que es varen llençar als fems, segons un informe elaborat per la Direcció General de Residus de la Conselleria de Medi Ambient l’any 2020. A més, l’anàlisi del sistema de gestió dels residus municipals a les Illes del 2021 i revisat el 2022 afegeix que d’aquests residus que haurien d’haver anat al contenidor groc, un 56% va acabar incinerat, un 19% en abocadors i el 26% restant es va enviar a les plantes de reciclatge.

Actualment, a l’estat espanyol s’està aplicant el Sistema Col·lectiu de Responsabilitat Ampliada del Productor (SCRAP) que és una fórmula que agrupa als fabricants i importadors de productes que generen residus, els quals s’han de fer càrrec de la seva bona gestió. “I paguen als ajuntaments, que són els responsables de la recollida municipal i compensen a les empreses de reciclatge per fer la selecció d’aquests materials”, explica Sansó. L’exdirector general de Residus considera que els resultats de la recollida selectiva d’envasos estan “estancats” i denuncia que “n’hi ha molts que acaben a la natura o al contenidor del rebuig i no es reciclen”. Actualment, els productors paguen “pels envasos que es reciclen en el contenidor groc”, exposa Sansó. Per aquest fet “s’oposen frontalment perquè els resulta més econòmic tenir un contenidor i que els envasos vagin al del rebuig que tenir un SDDR, perquè és més complex i els surt més car”.

Amb la implantació d’aquest nou sistema, “hauran de pagar pel 100% dels envasos que estan en el mercat, no només per la part que arriba al contenidor groc”, detalla García.

Per la seva banda, Ecoembes remarca que no s’oposa a cap sistema que faci evolucionar el model actual i complementi al contenidor groc. “No hi ha cap batalla entre sistemes, perquè ambdós són complementaris i compleixen la seva funció en l’evolució del model de recollida que s’ha de desenvolupar a Espanya”, afirma un portaveu. Tot i això, subratllen que “s’ha de tenir en compte que el SDDR recuperaria aproximadament el 15% del total dels residus d’envasos domèstics; pel 85% restant continuarem necessitant el contenidor groc”.

En el mateix sentit, la Confederació d’Associacions Empresarials de les Balears (CAEB) adverteix mitjançant un portaveu autoritzat que “el fet d’haver de conviure ambdós sistemes farà que el preu del producte sigui més elevat”. “A l’estat espanyol ja existeix un sistema de reciclatge, el punt verd, que implica que algú ja està pagant perquè els envasos es gestionin”, insisteix.

En contraposició, García assegura que amb la implantació del SDDR “com a mínim” es recuperaran un 90% de les botelles de plàstic d’un sol ús i “disminuirem la petjada econòmica”. Segons dades de la Fundació Marilles, a les Balears s’abandonen diàriament més d’un milió d’envasos. A més, comenta que s’acabarà amb l’abandonament dels envasos a causa del dipòsit que el consumidor haurà pagat en comprar-los. “Quan algú el deixi, un altre ja l’haurà agafat i l’haurà tornat”, diu.

Què en pensen els comerços?

A causa de la manca de concreció que presenta el sistema que s’haurà d’instal·lar en un termini de dos anys, els comerços estan preocupats per la manca d’espai per posar les màquines i la inversió que suposarà, que segons assegura la presidenta de la Federació d’Empresaris de Comerç de les Balears (Afedeco), Joana Manresa, “serà impossible per a molts de comerciants”. Pel que fa a les màquines de SDDR, Manresa considera que el lloc “ideal” per col·locar-les seria en sòl públic.

La presidenta de la Federació de la Petita i Mitjana Empresa de Mallorca, Carolina Domingo, assegura que des de les botigues noten “un gran creixement de conscienciació”. “Ens ho estan reclamant i ens demanen com així encara no s’ha implantat”, diu. A més, exposa que el SDDR suposarà “una oportunitat per fidelitzar clients”. Tot i això, adverteix que defensaran que es tingui en compte la realitat del petit comerç perquè “no es converteixi en un obstacle pel sector”.