Així serà la nova Selectivitat a les Balears: un model d'examen únic i més premi als que siguin analítics

PalmaJa es comencen a conèixer els detalls de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) 2025, les primeres que es faran d'acord amb les característiques fixades pel Ministeri d'Educació i desplegades per les comunitats autònomes. Si res canvia, seran el 3, 4 i 5 de juny, vuit dies abans que l'any passat, en el cas de les Balears. Les 12 autonomies governades pel PP, entre les quals hi ha les Illes Balears, han treballat en un disseny comú de les proves, pel que fa a criteris, puntuacions i a aquells continguts que no són específics de cada autonomia. Una de les principals novetats, fixades al Decret estatal, és que desapareix el dret dels alumnes de triar preguntes entre un model de prova A i un B. "Fins ara, des de l'època de la covid, hi havia dues opcions, amb moltes variants per fer la prova. Ara hi haurà un disseny únic, amb una prova única. Ara bé, dins cada matèria sí que hi haurà opcions a l'hora de triar les preguntes", explica Sebastià Massanet, director general d'Universitats, Recerca i Ensenyaments Artístics Superiors.

L'elaboració del prototip de proves per part de les autonomies del PP, exposa Massanet, ha coincidit amb l'acord de la Conferència de Rectors i Rectores de les Universitats Espanyoles (CRUE). La CRUE va tancar l'entesa la setmana passada i va acceptar els mateixos dies d'examen que els fixats pel PP. Això obre la porta que tots els estudiants de l'Estat s'examinin abans i els mateixos dies, un fet que els serà útil a l'hora de poder fer els tràmits de prematrícula universitària amb més temps. De fet, el poc marge era una de les queixes habituals en anys anteriors.

Més competències i menys memòria

Els nous exàmens de Selectivitat apostaran pel model competencial, "no tan memorístic, de saber fer, reflexionar i tenir capacitat d'anàlisi crítica", exposa Massanet. L'acord de la CRUE fixa una transitorietat a l'hora d'implantar el disseny competencial de les proves. Inicialment, com a mínim entre un 20 i un 25% de la puntuació haurà de ser per a preguntes competencials, per evitar una primera presa de contacte abrupte. El tipus de preguntes en cadascun dels apartats podran requerir respostes tancades, semiconstruïdes o obertes sempre que la puntuació assignada a preguntes o tasques de resposta oberta i semiconstruïda abasti com a mínim el 70%, per afavorir la reflexió i anàlisi dels aspirants. Es podran incloure preguntes optatives. L'optativitat serà entre blocs (sempre entre preguntes del mateix bloc) i arribarà almenys al 50% de les preguntes de l'examen.

Massanet assegura que l'acord de les autonomies del PP "és molt complementari" amb el de la CRUE. "Ara, les comissions organitzadores de les proves es llegiran els acords per poder-los complementar i donar tota la informació a la comunitat educativa, perquè sabem que n'estan esperant els detalls".

Debat obert

Quan el mes de gener el president del PP, Alberto Nuñez Feijoo, va posar damunt la taula la idea d'una Selectivitat única on governa el PP, la idea va topar amb el rebuig de la CRUE. La presidenta de l'organisme, Eva Alcón, va considerar "impossible" implantar una Selectivitat única a Espanya "perquè no hi ha un mateix Batxillerat a totes les comunitats". També van criticar el pla les famílies -a través de FAPA-, ex-alts càrrecs de la Conselleria d'Educació i, fins i tot, el Ministeri d'Educació. En un comunicat, el departament de Pilar Alegria va qüestionar si fer una prova única per a les 12 comunitats governades pel PP no estava "incentivant la desigualtat".

El conseller d'Educació, Antoni Vera, va considerar "completament factible" implantar la prova única: "No es tracta de fer una EBAU única en continguts, sinó d'estructura; establir unes regles de joc comunes a tot l'Estat". El conseller va assegurar que es respectaran els continguts de cada comunitat.