Així és el siurell més desconegut de Mallorca

PalmaL'imaginari col·lectiu associa el siurell de Mallorca amb una figura de fang amb xiulet pintada de blanc i decorada per línies vermelles i verdes. Però més enllà d'aquesta visió hi ha uns siurells ben diferents: no sols no comparteixen aquests colors sinó que alguns es creen fins i tot amb un motllo (i no només amb ditades, que és com es modelen els més coneguts). Encara que actualment els siurells s'associen amb força al nom de Marratxí, hi ha veus que situen l'origen del Siurell a la capital del Raiguer, Inca. En el seu apogeu hi van arribar a existir fins a tres tallers –cas s'Aleix, can Torrens i can Piritis–que, mitjançant la romeria de Sant Marçal, la de Sineu i la de la Real varen exportar la tradició a la resta de l'illa. Així ho explica la mestra artesana siurellera Francisca Truyol.

És en aquest moment de contacte entre municipis que els siurells es popularitzen amb les seves característiques línies verdes i vermelles; però hi ha un fet diferenciador important entre els d'Inca i els de Marratxí. A la capital del Raiguer els pinten de quatre colors –groc, blau, verd i vermell– i, a més a més, se solen decorar amb dibuixets, com floretes i ones... i no tant amb ratlles. Cal destacar que un dels tallers tradicionals d'Inca els pintava de tres colors. Acan Piritis mai posaven el blau per diferenciar-se d'altres terrisseries inqueres. A Inca, l'estàndard verd i roig es destinava molt sovint per als souvenirs turístics.

Marratxí celebra 40 anys de la Fira del Fang

En mans de dones

Els siurells a Inca sempre han estat en mans de dones, però la tradició va estar a punt de trencar-se a principi dels anys 2000. Truyol va agafar el relleu del darrer taller que produïa siurells a Inca, Can Torrens, quan estava a punt de tancar. "En els seus darrers anys ells tenien molts de clients i poc temps de fer siurells i jo tenia pocs clients i moltes ganes de fer siurells, així que van començar a fer feina plegats. Inicialment, col·laborava amb ells en la fabricació dels de ratlles vermelles i verdes i anys més tard –explica–, quan varen concloure la seva activitat, va ser quan jo vaig començar a posar els quatre colors", explica.

El moment agredolç del siurell: es redescobreix com a icona, però no té relleu generacional

L'obsessió de Truyol li ha permès donar a conèixer en ple segle XXI un dels siurells més particulars de Mallorca, les madones de Can Torrens. Gràcies al fet que li varen cedir el motllo original per fer les cares de les seves madones, pot fer-ne les reproduccions com les primeres. "Per fer les madonesde Can Torrens feien els cossos amb torn i les cares amb reproducció de motllo; trobar-les va ser un tresor perquè amb elles es poden reproduir les figures tal com les feien elles originalment", detalla.

Truyol està dedicada a recuperar el màxim de detalls dels orígens del siurell inquer i fa feina amb una arqueòloga i dos historiadors des de fa dos anys per recopilar la seva història en un catàleg i que quedi tot "escrit i ordenat". La seva missió autoimposada és que si el siurell de l'Inca arribàs a desaparèixer, tot quedi ben registrat i aquest coneixement no s'arribi a perdre mai. "La meva il·lusió és que la tradició es pugui contar i transmetre, per això no em preocupa jubilar-me sense relleu generacional; la història quedarà ben contada", conclou.

“Els artesans hem d’entendre què vol la gent en cada moment”