L'Ajuntament de Palma recorre contra la sentència que obliga a protegir el monument de la Feixina

PalmaL'Ajuntament de Palma va presentar el 28 de juny un recurs d'apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears contra la sentència que obliga a catalogar el monument de la Feixina, segons ha informat Diario de Mallorca i ha pogut confirmar l'ARA Balears. Així mateix ho va fer, un cop finalitzà l'estat d'alarma i es reprengué l'activitat judicial a l'Arxipèlag, el Consell de Mallorca el 26 de juny.

El recurs, al qual ha tengut accés aquest diari, l'Ajuntament recorda que "el monòlit no està –ni ha estat mai– catalogat", tot i que la sentència del jutjat Contenciós Administratiu número 3 de Palma del mes de març "sembla que parteix de la premissa" que aquesta era la condició del monument. Aquest jutjat va estimar un recurs presentat per l'Associació de Veïns i Amics de Santa Catalina per impugnar la resolució del ple del Consell de Mallorca del 18 de juliol del 2017 que denegava la condició de Bé Catalogat per al monòlit de la Feixina. D'aquesta manera, obligava l'executiu insular a catalogar-lo i n'evitava així l'esbucament.

Ara, el recurs presentat per l'Ajuntament demana que s'anul·li la sentència i que no s'autoritzi la declaració de Bé Catalogat per al monòlit de la Feixina. Entre altres arguments, els serveis jurídics del consistori denuncien que la resolució judicial "contravé els articles 24.1 i 120.3 de la Constitució Espanyola" i la Llei 1/2000 d'Enjudiciament Civil. Aquesta afirmació es basa en el fet que la sentència "assenyala que l'informe del Comitè Espanyol ICOMOS" –entitat vinculada a la Unesco– "ha de prevaldre". És a dir, "que la seva opinió és més qualificada que la dels funcionaris i organismes que, conforme a la normativa sectorial aplicable, han d'intervenir en el procediment de catalogació".

L'Ajuntament assegura en el seu escrit judicial que "no apareix ni un sol tècnic" en l'elaboració dels informes ICOMOS. Sobre el segon d'aquests informes –"autèntics protagonistes del procediment administratiu", segons Cort, indica que "no analitza el valor del monument en si mateix, sinó que el considera en el seu conjunt, mancant de tot rigor relacionar un monòlit dels anys 40 amb una murada renaixentista".

El recurs de Cort destaca una part concreta dels informes en què consideren que el monument té "un important valor de funció cultural per a l'espai històric" i destaquen que té "un gran impacte estètic aportant una imatge de gran bellesa". A banda d'això, considera que "la sentència confon el valor històric de la construcció amb l'interès històric de la batalla naval que va donar lloc a l'enfonsament del creuer, amb les consegüents víctimes mortals". L'informe d'ICOMOS, diu l'apel·lació, "fa referència al possible valor històric de la construcció, no al de la batalla naval".

El document argumenta, així, que "lluny de concloure que el monument en si mateix té un valor històric que el fa mereixedor de la seva catalogació, assenyala que el que interessa a la història és l'enfonsament del vaixell i el valor militar i estratègic del succés". El monument és, doncs, interessant per a "l'estudi de l'art oficial i commemoratiu de la seva simbologia al llarg de tota la història d'Espanya". Això evidencia, segons els serveis jurídics de Cort, que "tot i despullat dels elements d'exaltació, segueix representant l'art oficial del règim".