"Si els ajuntaments complissin la llei del sòl, només a Palma hi hauria 30.000 habitatges disponibles més"

PalmaPalma tindria milers de nous habitatges, "fins a 30.000" segons alguns experts, si l'Ajuntament hagués complit la llei del sòl estatal que fixa un termini màxim per a l'execució de les promocions. Segons la normativa —"i es tracta d'un principi que ja prové del 1956", recorda l'urbanista i arquitecte Mateu Carrió—, qualsevol propietari d'un sòl apte per urbanitzar l'ha de treure al mercat en un màxim de quatre anys, si no vol veure perillar els seus drets adquirits. Es tracta d'una normativa estatal que, a més, es va concretar a nivell autonòmic amb la Llei d'urbanisme (LOUIB) de 2017. "No ho fa ningú, absolutament cap ajuntament", lamentava en declaracions a l'ARA Balears l'ex-director general de territori Luis Corral.

L'expert assegura que “la intenció és evitar aquesta acumulació de capital per part de persones que no assumeixen risc, només tenen sòl. Però cap ajuntament s’ha atrevit a fer-ho”. El cas és que aquest principi normatiu que s'incompleix per sistema "prové precisament d'aquesta intenció, la d'evitar un enriquiment desproporcionat", explica Mateu Carrió, qui afegeix que "la llei parla del dret que adquireixes quan es programa un sòl per edificar, però també de les obligacions, entre les quals hi ha fer-ho, posar-lo al servei de la comunitat, no de la teva butxaca", afirma l'arquitecte.

Si els ajuntaments obligassin els propietaris de sòl que han aconseguit que se'ls classifiqui com a urbanitzable a treure'l al mercat en el termini previst, segons Carrió, "resoldríem sense cap dubte una part del problema que tenim ara". I afegeix: "Això no es fa, i el problema és que després els promotors posen el crit al cel perquè no hi ha sòl disponible i demanen que se'n classifiqui més. Per tant, es provoca una pressió extra sobre un territori limitat, quan el que està habilitat no surt al mercat".

Els promotors, segons va explicar el president del col·lectiu a les Illes Balears, Luis Martín, no veurien gens malament que aquesta realitat canviàs, ja que "faria que s'aturàs aquesta bogeria d'increments de preus". "Deixau-me que insisteixi", va dir: "Nosaltres no guanyam més com més car és el producte; nosaltres si trobam un sòl que està més car que el que pot pagar el ciutadà, el que feim és que ja directament no ens arriscam, i això està passant”, assegura Luis Martín.

El fet és que no hi ha estudis actualitzats sobre el sòl classificat disponible a totes les Illes Balears, ja que els darrers càlculs de sòl vacant no estan al dia, però els experts consultats no dubten que permetria alleugerir la pressió actual i especialment la tensió dels preus.

Mateu Carrió considera que "les administracions han de recuperar el lideratge en la promoció d'habitatge públic, però sobretot en la generació de sòl per poder fer habitatge. Tenen els instruments i hem comprovat que funcionen, com va passar a Calvià al principi de la democràcia, quan vàrem programar actuacions per fer habitatges per als treballadors de l'hostaleria. El sòl hi és, està classificat, però no surt al mercat", conclou apuntant el problema.

Un encariment desmesurat

La primera conseqüència de què el sòl no es posi a disposició dels ciutadans en el temps que fixa la llei és precisament l'encariment extraordinari del preu, que en el cas de les Illes ja és el més car de l'Estat. De fet, el sòl, aquesta veritable matèria primera per fer habitatges ha assolit el primer trimestre d’aquest 2024 a les Balears no només el seu rècord absolut, amb 360 euros el metre quadrat, sinó que ja duplica la mitjana estatal, que es troba en 167 euros el metre quadrat.