Els ajuntaments empenyen perquè Costes traspassi les competències al Govern

PalmaEl degoteig estival de queixes dels ajuntaments envers la gestió que fa la Demarcació de Costes a les Balears no atura. Les darreres polèmiques s'han produït a Pollença, Muro i Manacor, on els batles reclamen que es traspassin al Govern les competències del litoral. De fet, aquesta és una petició compartida per tots els consistoris, segons el president de la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB), Antoni Salas. El Govern i el Ministeri per a la Transició Ecològica ho estan negociant, però Costes no es caracteritza per ser una institució àgil, i la Conselleria de Medi Ambient resta a l'espera d'una documentació requerida l'any passat.

"Costes s'ha convertit en una administració que l'únic que fa és recaptar doblers a través de les concessions que dona per ocupar el domini maritimoterrestre, i també obrint expedients sancionadors". Així de contundent és el batle de Pollença, Tomeu Cifre, respecte de la gestió de la institució estatal. En opinió seva, el traspàs al Govern balear és necessari, perquè donaria una "altra visió" sobre l'ordenació i planificació que es fa del litoral, però desconfia que el canvi de gestors impliqui una millora.

El batle recorda que el Consistori fa trenta anys que reclama regular els fondejos "indiscriminats" al port de Pollença i a la platja de Formentor, on aquest estiu Costes ha denegat el permís perquè Projecte Home gestioni el camp de boies que custodiava des de feia deu anys. "Teníem un espai regulat i ordenat", lamenta Cifre, perquè des que es denegà la concessió no n'hi ha i la praderia de posidònia de la zona ha quedat desprotegida. Pel que fa a la zona del port, el batle assenyala que es fa negoci amb els fondejos: es posen 'morts' que després es lloguen. "Ni Costes però tampoc la Conselleria de Medi Ambient no han fet res, tot i ser un Lloc d'Interès Comunitari (LIC)", lamenta.

Un altre conflicte sorgit arran de la gestió de la Demarcació de Costes és el que s'ha produït després que l'Ajuntament de Manacor sabés que no rebrà cap ajuda econòmica estatal malgrat haver reparat d'urgència els desperfectes causats per la borrasca Glòria a primera línia de mar el gener de l'any passat. Com que les actuacions es varen fer en una zona que pertany a Costes, l'Estat diu que el Consistori no pot demanar subvencions. "Ja sabeu qui ens roba?", va demanar a les xarxes socials el batle manacorí, Miquel Oliver, que va aprofitar per exigir el traspàs de competències.

D'altra banda, l'Ajuntament de Muro es troba en plena batalla judicial per evitar que Costes inclogui dins el domini maritimoterrestre una vintena d'habitatges i tres restaurants del nucli de les Casetes dels Capellans. El canvi podria suposar l'esbucament dels petits edificis. "Hem demanat que no s'hi incloguin les casetes; pareix que serà difícil, però creim que les al·legacions que hem presentat són bones perquè Costes s'ho repensi", comenta el batle de Muro, Antoni Serra.

Lamenta que històricament les relacions dels ajuntaments amb la Demarcació no han estat bones i assenyala que en ple estiu han tancat dues passarel·les de fusta per accedir a la platja. "Diuen que estan a punt de col·lapsar", apunta. El Consistori s'oferí a arreglar-les tot d'una si se'ls descomptava la reparació del cànon de platges que paguen, però Costes s'hi ha negat. "Ens sentim decebuts", afirma Serra, que considera que el traspàs de competències seria positiu: "Entendrien millor les preocupacions que tenim, perquè ho gestionaria gent d'aquí, que hi ha viscut", diu.

Qui històricament també ha pressionat molt Costes és el GOB. La portaveu de l'entitat, Margalida Ramis, recorda que el 2018 varen caducar moltes concessions per explotar xibius, piscines i altres instal·lacions dins domini públic, però que tot i això la Demarcació a les Balears va prorrogar-ne moltes. És el cas de la piscina amb bar i restaurant Mar y Paz, a Can Picafort, segons denunciaren els ecologistes el juny, però també del PuroBeach de Can Pastilla, la terrassa amb piscina de l'hotel Daina, al port de Pollença, i l'hotel Cala Vinyes, entre d'altres.

Ramis critica l'opacitat de l'administració estatal, perquè mai els ha facilitat l'expedient de totes les concessions que caducaren ara fa tres anys. De fet, l'ARA Balears no ha pogut parlar sobre tots aquests problemes amb la cap de Costes a les Illes, Almudena Domínguez, perquè no concedeix entrevistes als mitjans, segons fonts de la Delegació del govern espanyol a les Balears i del Ministeri per a la Transició Ecològica. La portaveu ecologista afirma que el traspàs ha de garantir recursos econòmics i de personal, i que una vegada la gestió canviï de mans, els responsables de la Conselleria de Medi Ambient han de ser "valents" per fer complir la llei.

Una negocació en espera

"Reclamam que el procés de traspàs sigui transparent i complet, no només des del punt de vista econòmic, també de recursos humans", expliquen fonts de la Conselleria de Medi Ambient. L'objectiu del traspàs és incrementar la sobirania de les Balears, però també poder actuar contra construccions il·legals i adaptar la primera línia a la crisi climàtica, segons les mateixes fonts consultades.

El Govern encara no ha mantingut cap reunió bilateral amb el Ministeri per aquest tema, però el juliol el govern espanyol va enviar una primera proposta de traspàs que no compleix amb els requisits ni les peticions marcades per l'Executiu balear. Per tot això, l'Estat va reclamar una contraproposta que encara no s'ha pogut fer perquè Medi Ambient resta a l'espera de Costes. La Demarcació els ha d'enviar informació imprescindible per elaborar un document que valorarà les necessitats econòmiques de les Illes amb l'objectiu d'exigir un traspàs ben dotat de recursos. A més, la Conselleria espera des del febrer de 2020 dades sobre concessions i pròrrogues a la primera línia de mar. A l'octubre les tornà a demanar, però encara no han rebut resposta.

Medi Ambient vol saber el nombre d'expedients sancionadors que s'han obert en els darrers cinc anys i que s'indiquin quins estan resolts, caducats i pendents. També ha sol·licitat el nombre d'autoritzacions existents en domini públic maritimoterrestre i les concessions obertes en els darrers cinc anys. Per elaborar el document, la Conselleria necessita saber quants treballadors té Costes a les Balears i de quin pressupost anual ha disposat la Demarcació en els darrers anys. El senador autonòmic, Vicenç Vidal, criticà a les xarxes socials que el pressupost d'enguany és de 2,8 milions d'euros, "especialment greu si pensam que se n'han recaptat quasi 9", va afirmar.