Les entitats socials avisen que la pobresa s’accentua a les ciutats
Les persones amb discapacitat i els infants, els que reben més finançament
Barcelona“Si no es prenen mesures immediates, en un futur no llunyà la pobresa i les desigualtats a les ciutats seran insostenibles”. L’advertència, molt clara, la va verbalitzar ahir la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina, durant la inauguració del VI Congrés del Tercer Sector Social. La crisi, va recordar, ha provocat l’empobriment de molts treballadors que han hagut de deixar casa seva i els seus barris a les grans ciutats a causa de l’encariment dels lloguers i dels salaris precaris. De fet, en les localitats més petites, va afirmar, no hi ha tanta pobresa gràcies al “bon veïnatge” i al fet que els ajuntaments no han de sufragar tantes despeses per a població empobrida.
En aquesta línia, Alsina va reivindicar un “municipalisme fort” perquè les polítiques pròpies de l’estat del benestar “no poden entendre’s si no és des de la proximitat”, i el món local i les entitats socials són “dos dels actors amb més capacitat per oferir solucions innovadores a les necessitats socials”.
Tot i això, el Baròmetre del Tercer Sector Social presentat ahir, i que avalua la relació entre les entitats i les administracions locals, xifra tan sols en un 16% de mitjana la proporció d’ingressos que les entitats socials obtenen dels ens locals. Dins d’aquest percentatge, de cada 100 euros que reben les entitats del tercer sector provinents del món local, 85 són dels ajuntaments, 11 de les diputacions i 4dels consells comarcals.
Alsina va dir que les dades demostren que entitats socials i administracions locals “han de treballar més conjuntament” i que els ajuntaments han de “participar més en el disseny de les polítiques socials, no només aportar-hi diners”. En aquesta línia, els presidents del Govern i el Parlament, Quim Torra i Roger Torrent, i també l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es van comprometre a treballar de bracet amb les entitats socials per lluitar contra les desigualtats.
El baròmetre també conclou que la majoria de les inversions es dediquen als col·lectius que treballen amb persones amb discapacitat (28,8%) i, en segon lloc, als infants (11,9%). Molt a prop hi ha el grup de gent gran, que rep un 11% de les ajudes, i les associacions que treballen en el camp de la pobresa i l’exclusió social, que també n’obtenen un 11%. La mitjana d’ingressos per entitat ha pujat lleugerament fins als 30.077 euros.
Més llocs de treball
Una altra de les conclusions a què arriba el baròmetre és que gairebé en la meitat d’ocasions en què hi ha una relació econòmica entre les administracions locals i les entitats del tercer sector es generen llocs de treball perquè es contracten persones tant de l’entitat com de fora. També recull que, quan es produeix aquest acord, moltes de les oportunitats laborals són per a persones que tenen dificultats d’inserció laboral, com ara persones amb discapacitat, intel·ligència límit o problemes de salut mental. En total, les entitats socials de la Taula del Tercer Sector Social atenen un milió i mig de persones cada any, i compten amb 87.000 treballadors, 367.000 voluntaris, 559.000 socis i 563.000 donants. I sobre l’economia catalana, representen l’1,3% del PIB.
Entre avui i demà representants de les 3.000 entitats de la Taula es trobaran al VI Congrés del Tercer Sector, en què es debatrà quin hauria de ser el futur disseny de les polítiques socials a Catalunya.
