L’albercoc de Porreres, entre la nostàlgia del sequer i els nous planters

PorreresDolçament, l’albercoc acomiada la primavera i saluda l’estiu. En aquesta època sempre és a taula. És la fruita que per tradició identifica la vila de Porreres, al sud de Pla de Mallorca. Aquest dissabte, el calendari convocava la Fira de l’Albercoc, que d’un temps ençà ha recuperat els canyissos dels vells sequers per estendre’ls a plaça. Allà, menuts, joves i grans concursaren per veure qui omplia primer el canyís de meitats, sense més premi valuós que mantenir vives les arrels d’una part de fora vila que sempre badalla però que es resisteix a morir. Aviat, el concurs de xapar albercocs passa de categoria infantil a amateur amb exprofessionals que manegen el trinxet amb agilitat i van guanyant fusta al canyís que s’enlaira des de la taula per deixar pas a un altre. Hi ha parelles de competidors que es tenen ganes, i no ho poden dissimular. Els espectadors entesos en la matèria recuperen la memòria del temps en què la feina del sequer prenia els joves que havien acabat l’escola i anaven a les porxades a xapar albercocs amb ganes de fer guardiola per a les festes. Tota una estampa ja difuminada.

De dalt a baix de la plaça de la Vila de Porreres, les paradetes amb menjars dolços atreuen els visitants que hi acudeixen a tastar productes casolans i també amb etiqueta i segell locals. Postres variades , xarops, confitures, ametlles caramel·litzades, gelats i granissats... tot amb l’albercoc com a essència. Albercocs secs i amb xocolata, i, sobretot albercocs del dia, collits amb la fresca del matí i preparats dins caixons per fer caixa. Aquest dissabte a l’horabaixa, perquè la fireta és de mitja jornada, de la mateixa manera que es xapa l’albercoc i es col·loca reposant al canyís mirant la part nua de pell al cel, els placers en despatxaven a bosses plenes i per moments hi havia feina a calmar les madones que duien un excedent de frisor, com si haguessin deixat el dissabte a mig fer. Mentrestant, els estrangers, amb més calma, passegen, s’aturen, tasten i compren.

Porreres recupera terreny entre la nostàlgia dels sequers que foren i ja no són, i entre els nous planters que aviat seran. El poble té la seu de l’associació de productors d’agricultura ecològica. En el seu ventall de recerca i experimentació, des de fa dos anys treballa amb nous albercoquers i s’espera que d’aquí a pocs anys hi hagi una mica d’esponera en el sector. De moment, hi ha petits camps de fruiters que, diuen, van en la bona direcció. Que a fora vila hi hagi un punt d’optimisme ja és notícia.