Albert Lobo: “No tots els cobraments encaixen en la legalitat”

PalmaVicepresident de FAPA Mallorca, Albert Lobo és una de les veus autoritzades a l’hora de parlar de la defensa dels interessos de les famílies i dels alumnes. Des de la crítica, sempre constructiva, exposa la necessitat de millorar el sistema educatiu. El docent posa en dubte la transparència dels centres quant als pagaments de quotes extraordinàries i explica els motius pels quals a vegades la voluntarietat es converteix en una obligació.

Estan justificats a la Conselleria tots els pagaments que fan les famílies per determinats serveis o activitats a la concertada?

La nostra federació creu que moltes escoles sostingudes amb fons públics no sempre justifiquen correctament tots els pagaments que hem de realitzar les famílies, el que provoca que l’educació sigui una despesa constant per a elles. Les aportacions estan limitades per la normativa i qualsevol quota, donatiu o servei no pot ser obligatori. Poques vegades es pot obtenir una informació transparent en una plana web, tal vegada perquè són coneixedors que, si ho fan, la Conselleria els pot cridar l’atenció.

Encaixen tots els cobraments en el marc legal?

Per desgràcia, no tots els cobraments encaixen en el marc legal. Les anomenades “aportacions voluntàries” no ho farien. Hem de tenir clar que la legislació estipula uns cobraments per llei, però en la realitat no sempre es té en compte aquesta normativa. També existeixen centres que superen les quanties que les instruccions anuals de la Conselleria d’Educació fixen com a màximes.

Com es justifica que hi hagi pares que abonin més de 1.000 euros per curs?

En cap cas no s’hauria de justificar ni en l’escola pública ni en l’escola sostinguda amb fons públics. L’educació és un dret i, com a tal, s’ha de garantir. No totes les famílies poden assumir despeses d’aquest tipus. Hi ha famílies que pensen que en aquests centres els seus fills rebran una millor formació i fan aquest esforç per pagar-ho. Finalment el que s’aconsegueix és una homogeneïtat de l’alumnat. Aquestes famílies també es poden permetre, per exemple, classes de suport. Tot suma, al final.

Quines mesures es prenen per garantir l’ensenyança gratuïta?

Nosaltres reclamam que les mesures que serveixen per garantir l’accés a l’educació en igualtat d’oportunitats a l’escola pública es puguin dur a terme d’igual manera a l’escola concertada (beques menjador, ajuts socials, fons social d’emergència, fons de llibres d’oferta obligatòria, etc.). Però mentre el finançament d’aquests centres sigui deficitari, la concertada continuarà necessitant ingressos addicionals (venda de llibres, uniformes, escoletes matineres, menjadors...). Però entenem que una cosa són els serveis extraescolars i una altra els que es donen dins l’horari lectiu.

Com s’assegura que les escoles apliquin la normativa (article 88 de la Llei orgànica d’educació)?

De manera ordinària, les actuacions del Departament d’Inspecció Educativa, que podrien servir per garantir que qualsevol centre compleixi la normativa, es realitzen quan hi ha denúncies de famílies. FAPA ha reclamat que el Departament d’Inspecció actuï d’ofici i revisi tots els cobraments de manera ordinària sense esperar que existeixi aquesta denúncia que, en molts de casos, no es produeix per por a possibles conseqüències que influeixin en els resultats dels seus fills.Com es garanteix que les famílies sense recursos puguin fer front als pagaments dels centres?

Hem de recordar que les famílies no sempre han pogut triar l’escola que volien en el procés d’escolarització i això fa que moltes es trobin amb aquests pagaments sense tenir la previsió d’haver-los de realitzar. El que fan els pares és treure recursos d’allà on no n’hi ha perquè l’escola no els realitza per ells. Si bé això és cert, hi ha concertades que ajuden les famílies que travessen mals moments a fer front a determinats pagaments.

Creis que s’emmascaren alguns cobraments que no s’haurien d’aplicar?

A moltes escoles tenim els anomenats pagaments ‘voluntaris’ que, a la pràctica, són obligatoris (uniformes, activitats extraescolars, etc.). Si alguna família no els fa, els poden ‘advertir’ d’aquest fet i es crea una obligació allà on no n’hi havia cap.