Albirant la Tramuntana
La mirada del satèl·lit servirà per dibuixar el comportament del vent sobre la mar Mediterrània
GeògrafImaginem que amb un pinzell podem dibuixar la traça del vent de Tramuntana sobre la mar. Aquest vent prou conegut al nostre arxipèlag -sobretot a Menorca- té unes particularitats que han estat objecte d’estudi durant molts d’anys. El meteoròleg Agustí Jansà Clar en té publicats diferents articles i també hi dedica un capítol al seu llibre El clima de les Illes Balears, publicat al 2014 per l’editorial Lleonard Muntaner.
Dues imatges de satèl·lit coincidint amb dies que bufava la Tramuntana serviran per il·lustrar el comportament d’aquest vent. Un petit tast que començarem amb la imatge principal, enregistrada el passat 2 de gener pel satèl·lit Suomi NPP de les agències NASA, NOAA i del Departament de Defensa dels Estats Units d’Amèrica i que agafa el seu nom en honor a Verner E. Suomi, científic americà considerat el pare de la meteorologia satel·litària. El satèl·lit, a una altura nominal de 824 km, travessa l’equador a les 13.30 UTC.
La imatge està formada per una combinació de bandes del satèl·lit coneguda com a “color natural” per la similitud amb la manera com veuríem la Terra amb els nostres ulls des del satèl·lit. L’àmbit representat agafa una part important de la conca occidental de la mar Mediterrània, destacant el golf de Lleó i la mar Balear. Si centram la nostra mirada en el golf de Lleó observam com, entre els 3 i els 5 graus de longitud est (us podeu guiar amb la retícula que envolta la imatge) la mar agafa una tonalitat més blanquinosa, dibuixant una franja en direcció descendent de latitud entre els paral·lels de 42 graus i 40 graus de latitud nord. Un altre aspecte que crida l’atenció és la línia de cisallament en els dos extrems de la franja. A la part de ponent es pot observar seguint el meridià que passa aproximadament pels 3° 30’ de longitud est, travessant el canal de Menorca.
Aquesta línia de cisallament, segons explica Jansà, fou detectada a la dècada del 60 pels americans de la Sisena Flota en el límit occidental de la Tramuntana per un canvi radical de velocitat de vent en molt pocs quilòmetres. Anys després, una imatge enregistrada dia 16 d’abril de 1985 pel sensor AVHRR del satèl·lit NOAA-6 permetia observar la línia de cisallament des de l’espai. Aquesta imatge va ser la base d’un dels articles de Jansà (1987).
Un altre aspecte, que estudis de Campins, Jansà i altres van destacar (1995) del comportament de la Tramuntana, i que també es pot observar en una imatge de satèl·lit, és l’acceleració del vent a causa de la barrera natural dels Pirineus. La imatge representada en el requadre fou enregistrada el passat dia 3 de gener pel satèl·lit Sentinel-1A, de l’Agència Espacial Europea. Aquest satèl·lit, equipat amb un sensor radar, té la capacitat d’estimar la velocitat del vent sobre la mar a partir de la seva rugositat. Si ens fixam en la imatge, podem veure perfectament com el canal de vent, en trobar la barrera dels Pirineus, es veu forçat a sortir pel golf de Lleó.
La forma que dibuixa el canal mostra com el vent és desviat cap a E-SE a causa de la barrera dels Pirineus abans de recuperar la seva direcció. A més a més, com explica Agustí Jansà, es genera una canalització orogràfica accelerant el vent entre el Rosselló i el golf de Lleó.
Com hem dit abans, el sensor del satèl·lit Sentinel-1 permet estimar la velocitat del vent sobre la superfície de l’aigua. La velocitat del vent afecta el grau de rugositat i, per tant, el senyal del radar rebut. Aquesta és la base per mesurar les velocitats del vent a alta mar.
Per acabar, una de les utilitats de l’estimació del vent per satèl·lit és en l’àmbit de l’energia eòlica marina, cartografiant aquells indrets susceptibles d’acollir un parc eòlic. Una alternativa, juntament amb l’energia solar fotovoltaica, en el procés de transició energètica.