Descobreix en un mapa interactiu com la mar inundarà platges i albuferes de les Balears

PalmaL'ascens del nivell de la mar provocat pel canvi climàtic podria acabar inundant l'any 2100 les albuferes i salines de la costa de les Balears, així com qualsevol altra zona costanera deprimida, si no es redueixen les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Aquesta és una de les conclusions del treball d'investigació del Sistema d'Observació Costaner de les Illes Balears (SOCIB), la UIB i l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea), el qual s'inclou dins el projecte del Govern 'Costes pel canvi'. Els primers resultats dels efectes sobre la costa de l'ascens del nivell de la mar ja es poden consultar en el visor que ha elaborat el Servei d'Informació Territorial de les Illes Balears (SITIBSA)

"Qualsevol zona deprimida propera a la costa i a una cota d'un metre es pot veure afectada", ha explicat aquest dijous l'investigador de la UIB Lluís Gómez Pujol, qui ha explicat que s'han considerat quatre escenaris possibles, repartits entres els anys 2050 i 2100 i segons si hi ha reduccions d'emissions o es mantenen com ara –o amb un lleuger augment.

Així, en cas que les emissions continuïn, l'ascens del nivell de la mar podria arribar a ser d'entre 45 i 103 centímetres més que actualment l'any 2100, i d'entre 32 i 79 centímetres en cas d'una reducció d'emissions. D'aquí a 30 anys, el 2050, la forquilla se situa entre els 18 i els 36 centímetres si no minven les emissions. La pujada del nivell de la mar s'ha plantejat segons els escenaris del Panell Internacional del Canvi Climàtic (IPCC).

Malgrat tot, Pujol ha considerat que no s'ha de caure en l'alarmisme, encara que s'ha de tenir "més preocupació" pel que pugui passar el 2100. "Tindrem platges, encara que no seran iguals que les d'ara", ha comentat, a més d'explicar que les que tinguin sistemes de dunes resistiran millor. També caldrà tenir en compte els efectes de les marees i els temporals més adversos.

Sobre els indrets on hi pot haver més problemes, Pujol ha mencionat la badia d'Alcúdia, zones deprimides d'Eivissa i Formentera, i alguna altra de Menorca. L'investigador ha aclarit que aquestes prediccions no es poden fer servir per fer obra pública, sinó que serveixen per anticipar els problemes més grossos que hi pot haver a les zones costaneres de les Illes a causa del l'augment del nivell de la mar. "Qualsevol zona deprimida al voltant de la cota d'un metre és susceptible de tenir problemes", ha insistit, a més d'indicar que els efectes negatius es faran palesos sobretot a partir "d'una pujada de 40 centímetres".

Ara bé, platges com es Trenc no desapareixeran. "No ens quedarem sense es Trenc. S'anirà endarrerint sempre que tingui dunes i espai per retrocedir. Ara bé, no tindrà 50 metres d'ample, sinó 35", ha assenyalat Pujol. "El problema és quan no hi ha espai darrere, sinó passejos marítims. A més, si ara no hi feim res, resultarà l'escenari pitjor", ha afegit.

Pujol ha recordat la importància de mantenir les platges en l'estat més òptim possible, amb especial cura dels sistemes dunars, com a mesura per pal·liar els efectes de la pujada del nivell de la mar. "Els sistemes dunars són els reservoris de les platges futures, un recurs d'arena i allò que garantirà que hi hagi platges que puguin continuar proveint llocs de treball", ha afegit. Quant a la posidònia, ha destacat que no s'ha de retirar a les platges més naturals i cal fer-ho només durant la temporada a les urbanes.

El conseller de Transició Energètica i Sectors Productius, Juan Pedro Yllanes; el conseller de Medi Ambient, Miquel Mir, i el director del SOCIB, Joaquín Tintoré, també han assistit a la presentació dels primers resultats d'aquest projecte, el qual estarà acabat a final d'any.

"Sobre el canvi climàtic, hem de ser capaços de disposar de dades fiables, un coneixement que ens permeti entendre les observacions i que ens doni certa capacitat predictiva per adaptar-nos al canvi climàtic", ha comentat Tintorer, qui ha destacat la col·laboració amb el Govern, la UIB i Imedea, "impensable fa uns anys".

Miquel Mir ha destacat que aquest treball "va dirimint de manera més precisa els escenaris de futur" i ha qualificat d'"imprescindible" que aquest coneixement arribi a la societat. "A més de les mesures actives que prengui cada administració, no podem oblidar la divulgació i la conscienciació", ha afegit.

Per la seva banda, Juan Pedro Yllanes ha recordat que el Govern va aprovar la Llei de canvi climàtic i que s'estan "implementant polítiques actives per arribar al 2100 amb l'escenari menys dolent".