Alcohol: l’addicció invisible on les dones no són minoria

PalmaAl pou de l’alcoholisme sovint s’hi cau per alguna raó. En el cas de Rhoda McDonald, que actualment se’n tracta a Projecte Home -una organització dedicada a la prevenció i el tractament d’addiccions-, el detonant va ser una depressió i la negació a acceptar que s’ofegava “en un forat de tristor”, conta. Cati Molinas, també en teràpia, vincula el menysteniment del seu marit amb la seva caiguda en l’alcohol. “Em feia sentir arraconada constantment, era molt frustrant”, recorda amb la veu trencada. La fibromiàlgia que pateix i alguns problemes laborals l’abocaren fins i tot al suïcidi. “Em vaig intentar llevar la vida moltes vegades”, explica. També ho va intentar Pilar Jiménez, igualment a mans de Projecte Home. “No dormia, no menjava; simplement em deixava endur per la necessitat de beure”, comenta. “O feia alguna cosa o ho perdia tot”. Ginesa García, que fa el mateix programa de desintoxicació, també es confessa víctima de la violència masclista -“a les discussions fins i tot hi arribava a haver ganivets”, recorda- i ho relaciona, com Molinas, amb l’addicció.

L’alcohol és una droga que es cobra cada any moltes víctimes. L’entitat que ofereix teràpia a McDonald, Molinas, Jiménez i García calcula que unes 58.000 persones d’entre 15 i 64 anys residents a les Balears estan en risc de consumir addictivament alcohol, una droga amb una particularitat: mentre que la gran majoria de drogodependents són homes, segons l’ONG, el resultat és ben diferent en el cas dels addictes a l’alcohol.

Projecte Home va atendre el 2018 un total de 1.321 persones i, de totes aquestes, només un 20% eren dones. Però aquesta proporció entre sexes -que s’ha mantingut estable durant els darrers cinc anys- no és la mateixa en el cas de la beguda. En l’actualitat, el programa ambulatori -no residencial- imparteix teràpia a 11 dones i a 9 homes. Les dones també eren majoria l’any passat, quan els terapeutes del mateix programa van tractar 23 dones i 22 homes. I durant el primer semestre d’enguany, s’han atès en total 16 dones i 14 homes. “Això és un fet insòlit, no passa en cap altre dels nostres programes”, explica la terapeuta de l’entitat, Carmen Jiménez.

Aquestes xifres no es mantenen en el programa residencial per a alcohòlics, en què les dones ateses han arribat en la primera meitat de l’any al 31% -són 19 dones i 42 homes-; tot i així, la proporció de dones continua sent més gran que en la resta d’addiccions. De fet, sumant-hi els dos tipus de programes, l’ambulatori i el residencial, durant el primer semestre gairebé un 40% dels atesos han estat dones, una taxa que duplica la del global d’atesos per Projecte Home.

La terapeuta Carmen Jiménez alerta d’un notable increment de casos d’alcoholisme femení. Ho atribueix que les dones han mantingut sovint aquesta addicció a l’ombra. “Beuen sovint a casa, on ningú les veu”, explica, i afegeix que en molts casos l’entorn més proper se n’adona quan l’addicció ja ha arribat a un nivell preocupant. A més, l’educació “sovint masclista” que han rebut les dones les empeny a actuar amb més prudència quan beuen i tendeixen més a les drogues legals -com els antidepressius, el tabac i l’alcohol- que no pas els homes.

A tot plegat cal afegir-hi, segons l’especialista, la gran acceptació social de l’alcohol: “És la droga més antiga que existeix i a les nostres llars sempre n’hi ha hagut”. Jiménez afegeix que moltes de les dones que ara són alcohòliques, varen néixer abans o durant la transició i varen començar a beure quan aquesta era una de les úniques drogues al seu abast. “El tabac o qualsevol altra opció eren en aquell temps més mal vists”, afirma. Això explica, segons Jiménez, que moltes de les ateses per alcoholisme tinguin una mitjana d’edat que voreja la cinquantena, com és el cas de McDonald, Molinas, Jiménez i García, que tenen entre 54 i 60 anys.

Pot afectar qualsevol

García només bevia quan ningú no la veia. “Ells ho acostumen a fer al bar, mentre que nosaltres ho feim a casa, on, en silenci, ens anam fent petites”, diu. La terapeuta Carmen Jiménez confirma que el perfil de dona alcohòlica és de “bevedora a casa” i que ho sol fer a l’horabaixa, després d’haver acabat la feina. Jiménez parla, alhora, d’un perfil molt normalitzat. “La majoria treballa, ha estudiat una carrera i no ha tingut problemes judicials: hem tingut metges, arquitectes i professores”, explica, i afirma que “l’alcoholisme no té res a veure amb la classe social”. Rhoda McDonald, per exemple, era guia turística i Cati Molinas despatxava en una botiga de roba. Pilar Jiménez es va dedicar a tenir cura del fill i la casa i Ginesa García feia d’infermera en un hospital. “Qualsevol persona de la teva família podria ser alcohòlica”, remarca Jiménez, i apunta que la soledat és un dels factors clau d’aquesta drogodependència que, en molts casos, està precedida per una depressió. “Tot i que l’alcohol proporciona moments d’eufòria, en realitat és una substància depressora”, adverteix. “Per això, gairebé totes les persones alcohòliques acaben sent depressives”.

A Projecte Home s’hi treballa per recuperar la cura d’un mateix, les amistats perdudes i la família. “Ens dedicam a trobar un fil des d’on començar a estirar”, diu l’especialista, que coordina el programa terapèutic que anomenaren Ítaca, el nom de la llegendària illa grega de l’obra més famosa d’Homer, en què es narra un retorn a casa, un viatge als orígens i la lluita per recuperar allò que un estima. Enguany fa vuit anys que està en marxa i, segons Jiménez, registra molt pocs casos de reincidència. “Té un nivell d’èxit molt elevat”, assegura.

Per tant, del pou de l’addicció se’n pot sortir. “La clau és retrobar la dignitat i tot allò que un era”, diu Molinas; es tracta de “tornar a sentir tot allò que l’alcohol va bloquejar”. El camí no és planer, adverteix McDonald: “Cal perseverança per aprendre a gestionar les emocions i no deixar-se vèncer per l’impuls”. Però la majoria d’usuaris del programa hi troben ajuda professional i “suport humà”, hi insisteix García. Molinas diu que se sent com fa deu anys enrere. “Vaig estar a punt de perdre’m a mi mateixa i també allò que més estimava, els meus fills”, lamenta. Pilar Jiménez explica que ha après a tenir cura d’ella mateixa, a estar sola, a valorar-se. Diu que aquestes eren les assignatures pendents que no havia pogut superar fins que no ingressà a Projecte Home: “Ara sé que si avui no tenc un bon dia, he de ser pacient i esperar demà”.

El camí cap a la recuperació

El procés de desintoxicació necessita un mètode i cal seguir-lo pas a pas. “La síndrome d’abstinència pot arribar a produir la mort per col·lapse si es produeix de manera brusca”, adverteix Carmen Jiménez. Per deixar definitivament l’alcohol, l’entitat ofereix dos itineraris: per una banda, hi ha el programa ambulatori, que s’imparteix dos dies per setmana per als qui mantenen la rutina laboral, familiar i social, i per l’altra banda, hi ha la comunitat terapèutica, on les persones són tractades mentre viuen uns mesos a les instal·lacions de l’entitat, com és el cas de les entrevistades. En ambdós programes s’hi treballen l’actitud i el comportament. En el primer cas, es prioritza la gestió de les emocions, mentre que en el segon es treballa de manera intensa per a la recuperació d’alguns hàbits d’higiene, alimentació, descans i convivència. Més tard, en una segona fase, es posa l’accent en la història personal, la gestió emocional i la presa de decisions. “Advertim sovint un discurs arrelat en el victimisme, ja que molts no es responsabilitzen de la situació que han viscut”, comenta Jiménez, encara que “també n’hi ha molts que es culpen d’abusos o abandonaments que han patit en el passat”.

Ginesa García admet que va haver de tocar fons per decidir-se a actuar. Va arribar a enganar el seu fill, que cada vespre la visitava per comprovar que prenia el Disulfiram, un dels fàrmacs més utilitzats per tractar l’alcoholisme crònic perquè provoca vertigen, i fins i tot desmais, a qui el pren si arriba a beure alcohol. “Em prenia la pastilla perquè l’únic que desitjava era que el meu fill se n’anàs per continuar bevent; era molt perillós”. Fins al dia que va perdre el coneixement a la feina. Va agafar la baixa, i això la va empènyer a beure més. Un matí es despertà tremolant i només ho va poder aturar engolint el cul d’una botella de vi. Llavors ho va entendre: calia posar-se a fer feina per recuperar tot allò que havia deixat escapar.