Alcohol i renou a tota hora: les festes a cases de lloguer que desesperen els veïns
Els esdeveniments privats que s’organitzen a habitatges turístics alteren els barris. Ajuntaments i Consell de Mallorca asseguren que no en tenen constància, mentre que el Parlament debat noves restriccions
PalmaAmb el debat sobre la necessitat d’una bona convivència entre turistes i residents damunt la taula, l’abundància d’habitatges dedicats al lloguer turístic a zones residencials de les Balears és un dels epicentres del problema. Molts visitants aprofiten l’estada a les Illes per fer festes a l’apartament que han llogat, i alteren el descans dels veïns. “El que volem és dormir tranquils, no haver d’obrir la finestra a les dues del matí per pegar un crit per fer-los callar”, exposa un membre de la Plataforma de Veïns de Son Espanyolet, Helena Rodríguez.
La música forta que se sent per tota la barriada, els carrers més estrets embossats per taxis que toquen el clàxon, l’excés d’alcohol, els crits i el renou de portes que s’obren i tanquen de cop, entre d’altres, són molèsties quotidianes que desesperen els veïns. Els residents de zones on s’organitzen festes privades amb freqüència denuncien que la vida a segons quins barris “és impossible” per “la mescla que s’ha fet entre els habitatges d’ús turístic i els d’ús residencial”. “Si volen festa, que vagin a una discoteca, no a una casa o a un pis que està a una zona plena d’habitatges familiars”, diu Lourdes Martín, membre de la junta directiva de l’Associació de Veïns de Ses Veles. I recorden als consells insulars –responsables d’atorgar les llicències de lloguer turístic– que aquesta activitat econòmica “no és compatible de cap manera amb la vida d’un barri residencial”.
En el mateix sentit, reclamen que s’apliqui una moratòria: que no es concedeixin més llicències i que es controlin les plataformes de lloguer turístic, on s’ofereixen més de 25.000 habitatges a les Balears, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Tot i que, les queixes i el malestar dels veïns no fan més que créixer, fonts del Consell de Mallorca asseguren que no inspeccionen ni sancionen les festes que s’organitzen a habitatges turístics perquè desconeixen si se’n fan o no. Per la seva part, el president de la Federació Local d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB), Jaume Ferriol, considera que aquests esdeveniments privats a cases de lloguer “són el mateix que un sopar amb quatre amics”. “S’arreglen en els ajuntaments i no pugen més amunt”, diu. “De fet, a les reunions que hem fet amb la institució insular, no s’ha tractat mai el tema”, afegeix.
Alguns responsables municipals també lleven importància a la situació. La batlessa d’Alcúdia, Fina Linares, remarca que enguany no s’ha registrat cap denúncia, encara que admet que li han arribat queixes dels veïns pels renous. Al seu torn, el batle de Pollença –el poble que gairebé té tantes places turístiques com habitants–, Martí March, apunta que comença a haver-hi denúncies per renous “tant de restaurants com per música”, però assegura que no té constància que aquestes festes es facin. En el mateix sentit, la batlessa d’Andratx, Estefanía Gonzalvo, remarca que no hi ha cap denúncia ni acta, i que ningú ha telefonat cap vegada per queixar-se dels renous. “A Andratx tenim turisme d’alt standing, de fer festes i posar discjòqueis no en tenim”, justifica. En paral·lel, fonts de l’Ajuntament de Palma asseguren que enguany no hi ha cap denúncia oficial que afecti Son Espanyolet, un barri on se solen organitzar aquests esdeveniments. Però Helena Rodríguez subratlla que la Plataforma de Veïns de Son Espanyolet “enguany ha denunciat una casa al carrer Mazagán per renous i lloguer il·legal”.
També parla de denúncies el batle de Deià, Lluís Apesteguia, qui detalla que a l’agost se’n varen registrar tres al seu poble. “El que passa és que de la immensa majoria dels casos no hi ha denúncies”, lamenta. En paral·lel, el diputat del PSIB Àlex Pitaluga constata que a Eivissa aquestes festes “es fan a habitatges que estan a prop de les discoteques més famoses, a les urbanitzacions i a cases de camp a Sant Jordi o Sant Rafel”.
Malgrat que alguns ajuntaments assegurin que no tenen constància de festes privades i, en alguns casos, il·legals als seus municipis, el Parlament ha admès a tràmit una proposició de llei de Més per Menorca per restringir encara més les festes. La iniciativa proposa prohibir qualsevol classe de festa als habitatges turístics entre les 23 i les 8 hores i en responsabilitza el propietari de la casa.
Quan és il·legal una festa?
Actualment, la llei d’activitats només considera una festa il·legal si es fa amb finalitats lucratives i es venen entrades. Normalment, aquests esdeveniments s’organitzen a través de grups de WhatsApp o Telegram. De fet, la Policia Local d’Eivissa va posar multes de fins a 365.000 euros als assistents i organitzadors d’una festa il·legal anomenada 1% que es va dur a terme el juliol a la Villa Jacaranda, a la zona dels Pujols, on s’han celebrat esdeveniments irregulars durant tres anys. Els organitzadors anunciaven que hi hauria música durant dos dies seguits, atraccions i actuacions de foc. L’entrada a la festa costava 100 euros per a estrangers i 50 per a residents.