Alegria a la Fundació Deixalles

PalmaJa fa un cert temps que s’ha popularitzat el concepte de l’economia circular, però a la Fundació Deixalles fa molt més temps encara que el duen a la pràctica. L’economia circular es basa en l’aprofitament i la reutilització dels béns de consum (i de les persones i la seva capacitat de treball). Dit encara més breu, l’economia circular es basa en el reciclatge. Els electrodomèstics i els mobles que han tornat vells no són trastos inútils i sense valor. No és una idea intel·ligent tirar-los a foravila, o dins un pinar, o a vorera de mar. Aquests electrodomèstics i mobles vells es poden desfer en peces, es poden reparar, es poden restaurar i convertir-los en reutilitzables: no perquè siguem uns romàntics, sinó per tornar a posar-los al mercat. Succeeix l’equivalent amb les persones. Algú que ha caigut en la pobresa, en les addiccions, en les malalties mentals o en la desesperació, o en totes aquestes coses a la vegada, no és una desferra. Pot aixecar-se, perquè l’ésser humà és capaç de fer aquestes coses, i pot tornar a fer feina. Mirat amb ulls capitalistes, pot tornar a ser productiu per al sistema. Mirat amb ulls d’espècie (som una espècie ètica, entre d’altres atributs que ens fan el que som), aquesta persona es pot tornar a sentir lliure, que és el mateix que sentir-se digna. “Arriben aquí que et parlen mirant en terra i al cap d’un temps et parlen mirant-te als ulls”: així ho resumeix Francesca Martí Llodrà, la directora general de la Fundació Deixalles. Com sol succeir amb els bons conversadors, Francesca Martí té capacitat de síntesi i sap explicar, també en poques paraules, l’aplicació de l’economia circular que es du a terme a la Fundació Deixalles: “Allò que dona la gent es converteix en llocs de feina i salaris”. Salaris ètics: la diferència entre el sou més baix que rep un treballador de Deixalles i el més alt és d’un 2,7%. Per fer-nos-en una idea, a la banca ètica (que pot servir de referent per a una entitat com Deixalles) aquesta proporció sol ser del 10%. A la banca no tan ètica pot ser del 257%, i encara més gran en el cas de les dones.

‘Directora general’ és un concepte relatiu aquí, perquè l’estructura organitzativa de la Fundació Deixalles funciona a partir d’un organigrama invers, que tendeix a desdibuixar les jerarquies, o almenys a fer-les menys rígides. Francesca Martí dirigeix la Fundació des de l’any 2010, i ens reben ella i Pau Debon, que fa cinc anys que fa feina a la Fundació Deixalles com a coordinador de plantes de reciclatge i, del passat mes de desembre ençà, com a responsable de comunicació de la casa. Pau Debon és segurament més conegut pel públic pel fet de ser el cantant del grup Antònia Font, que aquests dies és notícia estel·lar després que s’hagi confirmat el seu retorn als escenaris, al festival Primavera Sound de l’any que ve, a Barcelona. Però es pot cantar en un grup pop d’èxit i fer feina al mateix temps, amb una forta implicació, a Deixalles. És ben cert que els prejudicis existeixen per desmentir-los.

Aprofitament i reutilització

En Pau ens acompanya a visitar les instal·lacions. Recorrem la nau on es troba el CPR, el Centre de Preparació per a la Reutilització. On arriben la roba, els mobles i els petits electrodomèstics, que tant poden ser duts fins a la Fundació pels usuaris com passats a cercar a domicili pel servei de recollida. També els llibres, que amb la pandèmia han experimentat un autèntic auge: “He de fer una campanya perquè qui vulgui vengui a donar més llibres, perquè tenen una sortida molt forta ara”, comenta en Pau. Tan bon punt arriba, tot el material (roba, mobles, electrodomèstics, llibres) es registra, es fa net i es classifica. Hi ha tallers de costura i de reparació de juguetes. Una vegada arreglada, la roba de millor qualitat i que es troba en més bon estat va a les botigues de Deixalles (n’hi ha dues a Palma: una al carrer Blanquerna i una altra a la plaça Madrid), i la que no està en condicions de tornar a ser venuda, es destina a donació o a majoristes. Hi ha també una nau d’exposició i venda, en què es poden contemplar els objectes ja restaurats i –naturalment– també es poden adquirir, juntament amb els llibres, els CD, els discos de vinil i els DVD de pel·lícules. Hi ha una seu de Deixalles a Eivissa, i a Mallorca, a més de la central de Palma, existeixen les seus de Sóller, Capdepera, Manacor, Felanitx, Inca i Calvià. A la central també hi ha el GOL, el Gabinet d’Orientació Laboral, que cada any dona servei a més de mil persones, la majoria derivades dels serveis socials. L’orientació i els itineraris prelaborals són els punts de partida per arribar a la integració sociolaboral de més de dues-centes persones a l’any, en llocs de feina de qualitat que es concreten en els contractes en empreses d’inserció. “Si cuides les persones, les persones són capaces de fer coses”, comenta la directora. I de fer-les amb consciència de cuidar el medi ambient i de millorar l’entorn social. La Fundació Deixalles va ingressar el 2019 prop de vuit milions d’euros i va tenir aproximadament la mateixa despesa, com correspon a una entitat sense ànim de lucre, “però tampoc amb ànim de pèrdues”, com puntualitzen Francesca Martí i Pau Debon. Des del Bisbat i Càritas fins a la UIB, des de les empreses privades i l’administració pública fins a les entitats bancàries que practiquen la banca ètica, la Fundació Deixalles té una capacitat impressionant d’establir acords i col·laboracions amb tots els interlocutors. I el seu abast i la magnitud i l’impacte de la seva tasca va molt més enllà del que segurament es pensen encara molts conciutadans, més proclius a valorar el guany fàcil i ràpid que una vertadera inversió de futur (ambiental i laboral) com la que representa Deixalles. Él més fàcil és sortir-ne amb alguna compra i amb un somriure i dues llunes en tota la cara. Em sobren paraules, sí.