Els al·lèrgics sofriran més aquesta primavera
Es preveu que el 2030 un de cada quatre espanyols pateixi al·lèrgia al pol·len
PalmaEls al·lèrgics al pol·len s'enfronten a una primavera d'intensitat moderada al centre de la Península i a la zona sud-oest, una previsió similar a la qual els al·lergòlegs varen fer l'any passat, que va acabar sent més lleu per la calor que va fer a l'abril i al maig.
Aquesta és la previsió que han fet pública aquest dilluns els responsables del Comitè d'Aerobiologia de la Societat Espanyola d'Al·lergologia i Immunologia Clínica (Seaic), un dia abans que comenci la primavera, una estació en la qual la sensibilització al pol·len de gramínies generarà més problemes a Extremadura, Toledo, Ciudad Real, Madrid, Jaén i Sevilla.
En concret, a Aragó, Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Madrid, la primavera serà moderada (amb entre 4.000 i 6.000 grans de pol·len recol·lectats al dia per metre cúbic d'aire) i els nivells màxims de pol·len es registraran a Toledo, amb una previsió de 4.874.
A la zona sud-oest peninsular se'n preveuen també uns nivells moderats alts: a Extremadura i sobretot a Sevilla, on se n'esperen 5.606 grans per metre cúbic d'aire.
A les illes Canàries, la primavera serà molt lleu (s'hi recolliran fins a 2.000 grans), amb valors màxims de fins a 500 grans per metre cúbic d'aire.
En el litoral mediterrani serà lleu (les concentracions són de 2.000 a 4.000 grans), amb el nivell més alt a Barcelona (1.231 grans), igual que a la cornisa cantàbrica, on el valor més alt s'espera a Vitòria, amb 2.761 grans.
Per tant, gairebé cada dia de la primavera els al·lèrgics al pol·len de gramínies tindran símptomes, segons el president de la Seaic, Joaquín Sastre, ja que en general es manifesten per sobre dels 50 grans recol·lectats.
Les previsions per a la primavera de l'any passat eren similars, però, tal com ha explicat el president del Comitè, Ángel Moral, va fer molta calor a l'abril i al maig i es va avançar la pol·linització de les plantes, que es varen assecar aviat, amb la qual cosa els nivells de pol·len registrats varen ser molt inferiors al que s'esperava i del que s'espera en la d'enguany.
Aquest hivern ha estat molt fred –s'ha registrat una mitjana d'1,6 graus per sota dels anys anteriors– i això ha fet que es retardi l'activitat de les plantes.
Els ametlers han començat a florir molt tard, a principis de març, mentre que allò normal és que ho facin a la fi de gener.
Amb les arizòniques (xiprers) ha ocorregut el mateix, de manera que les persones que són al·lèrgiques a aquestes plantes han sofert menys aquest hivern, però quan es retirin les pluges i pugin les temperatures, començaran a tenir símptomes que creien que ja havien passat.
Perquè els al·lèrgics sofrissin menys aquesta primavera, allò ideal seria, segons Moral, "que plogués cada dia i que, a més, la temperatura fos molt alta, perquè així les gramínies s'assecarien aviat i no durarien gaire temps".
No obstant això, "si les temperatures són més suaus, la pol·linització podria durar dos mesos i els pacients tindrien més problemes".
Cada vegada hi ha més al·lèrgics al pol·len, que és més agressiu i dura més temps, i per això les previsions per al 2030 són que un de cada quatre ciutadans de l'estat espanyol ho sigui.
La contaminació atmosfèrica (el dièsel i les calefaccions) i el canvi climàtic, apreciable en un hivern atípic de temperatures fredes alternes amb altres de més pròpies de la primavera i escasses precipitacions, són les raons que hi hagi major quantitat de pol·len, que n'augmenti l'agressivitat i s'incrementi el temps d'estar-hi exposat.
En els darrers deu anys s'ha duplicat el percentatge d'al·lèrgics als pòl·lens més al·lergènics: gramínies, olivera, xiprer, salsola, plàtan d'ombra i parietària.
Vuit milions d'espanyols són al·lèrgics al pol·len, i per a aquestes persones els al·lergòlegs recomanen la immunoteràpia o vacunació com una eina terapèutica de primer ordre.