El fiscal delegat de delictes informàtics a Barcelona, Roberto Valverde, també alerta en la seva memòria d’un creixement dels casos de captació de menors per elaborar material pornogràfic i vendre’l. Només l’any passat, el servei de delictes informàtics va presentar 61 escrits d’acusació per aquest delicte, davant dels 16 firmats el 2020, gairebé quatre vegades més. També s’han duplicat els delictes d’amenaces i coaccions per les xarxes, amb 672 denúncies l’any passat. Malgrat tot, la majoria d’assumptes que tramita aquesta fiscalia són per estafes informàtiques. Segons les dades registrades en la memòria, l’any passat els Mossos d’Esquadra van fer arribar a aquest servei de la Fiscalia més de 35.000 denúncies per aquest motiu, però molt poques es van poder judicialitzar, també per la dificultat d’identificar l’autor.
Alerta per un nou delicte a Instagram: roben fotos de menors per publicitar webs porno
La Fiscalia detecta una "explosió" de casos i confia en la nova llei del ‘només sí és sí’ per fer-hi front
BarcelonaTrobar-se fotos de la teva filla adolescent en un perfil d’Instagram fent de reclam per una web amb continguts pornogràfics, com ara Just for fans, Only fans, Admire me o Myfanpage. Diverses famílies van reportar als Mossos d’Esquadra i a la Fiscalia aquesta situació l’any passat i, des d’aleshores, el nombre de denúncies no ha parat de créixer. Només durant els primers sis mesos del 2021 se’n van registrar una cinquantena a les comarques de Barcelona. El fiscal delegat de delictes informàtics a la demarcació, Roberto Valverde, alerta d’una "explosió" de casos en la seva memòria del 2021, a la qual ha tingut accés l’ARA.
Fins ara, però, la majoria de denúncies han quedat arxivades i les poques que s’han judicialitzat –un total de tres el 2021– han acabat patint el mateix destí, segons les fonts consultades. El primer motiu que explica que actualment aquest tipus de pràctiques quedin impunes és la dificultat per identificar els lladres virtuals que es fan amb aquestes imatges i les utilitzen com a reclam publicitari.
Es tracta de persones que no actuen directament des dels comptes oficials d’Instagram d’aquestes webs, sinó que ho fan des de perfils anònims difícils de rastrejar. Aquests perfils agafen imatges de noies de 14 o 15 anys que tenen un compte d’Instagram obert (són aquells que pot visualitzar qualsevol persona quan entra a la xarxa, sense que el titular del compte l’hagi d’acceptar), les pengen en el seu perfil i hi afegeixen un reclam publicitari del tipus: "Podràs veure més fotografies d’aquesta noia en aquesta pàgina" o "Podràs veure imatges com aquestes en aquest lloc", amb l'enllaç del web amb contingut pornogràfic a sota.
Al límit de la pornografia infantil
En la seva memòria, el fiscal delegat de delictes informàtics a Barcelona es queixa de l’"absència" de càstig penal "de les suplantacions a les xarxes", que el ministeri públic denuncia "des de l’última dècada" en tots els seus informes anuals. Per a Valverde, aquesta falta de condemnes esdevé especialment flagrant quan l’atac es fa sobre menors d’edat "i té com a objectiu enriquir-se jugant, a més, amb els límits de la pornografia infantil".
A banda de la dificultat per identificar els autors, l’altre motiu que explica que el robatori d’imatges de menors a Instagram quedi impune és el buit legal que empara aquest tipus de casos. Amb la llei actual a la mà, per tal que aquesta pràctica sigui considerada un delicte mereixedor d’un càstig penal cal que el jutge entengui que han suposat un tracte denigrant cap a les víctimes i, en la majoria de casos, segons les fonts consultades, no s’ha seguit aquest criteri.
Això, però, pot canviar quan entri en vigor la nova llei del només sí és sí divendres que ve. El cinquè apartat de l’article 172 de la llei castiga amb fins a un any de presó les persones que "sense consentiment dels titulars, utilitzin la imatge d’una persona per fer anuncis o obrir perfils falsos a les xarxes socials, pàgines de contacte, o qualsevol mitjà de difusió pública, i li causin una situació d’assetjament, fustigació o humiliació".
Fonts de la Fiscalia confien que aquest redactat serveixi per justificar que es persegueixin per la via penal aquest tipus de delictes, sense haver d'arribar a justificar que han suposat per a les víctimes un dany moral, com passa fins ara. Això hauria de fer que a partir d’ara les denúncies per aquests robatoris d’imatges es judicialitzin. Tot i que la dificultat per identificar l'autor del robatori continuarà sent la mateixa, almenys hi haurà un article penal en el qual poder-se agafar a l'hora de demanar al jutge que ordeni cautelarment la retirada de les imatges i potenciï la investigació per poder identificar els responsables, asseguren aquestes fonts. Mentrestant, l’única via per evitar el dany és que les famílies recorrin a Instagram i li demanin que despengi les fotografies perquè la persona que hi apareix és menor d’edat i ni ella ni la família hi han donat el consentiment.