Alerta pel consum rècord de begudes energètiques entre els joves: "És com prendre sis cafès"

PalmaLeandro, de 21 anys, ja ha tastat sis classes de Monster, dues de Burn, quatre de Rockstar i tres de Red Bull. “He anat tastant per saber quin era el que més m’agrada”, argumenta. Kiwi i llima amb cogombre, ponx de fruites, te i llimona, gingebre... són només alguns exemples de l’ampli mostrari que ofereixen aquestes marques –que només en el cas de Monster, la més popular, supera els 60 gustos– i que ha esdevingut un dels principals atractius per als joves. “Les prenc pel gust. El catàleg de refrescos dels supermercats no era gran cosa: només sucs, Coca-Cola, llimonades, taronjades, tes i begudes isotòniques”, argumenta Leandro. Aquí mateix, doncs, rau el principal factor que ha fet que el seu consum es dispari, arribant a un 50% dels estudiants –d’entre 14 i 18 anys– de les Illes que en consumeixen habitualment, segons les darreres dades, del 2023, de l’Observatori Espanyol de Drogues i Addiccions (OEDA).

“Cada vegada es consumeixen més, com qualsevol altra beguda refrescant que es pugui vendre. Però no són qualsevol beguda. Tenen unes concentracions de cafeïna molt elevades”, adverteix Elena Tejera, coordinadora Autonòmica d’Addiccions i del Pla d’Addiccions i Drogodependències de les Illes Balears (PADIB), dins la Direcció General de Salut Pública. En efecte, una d’aquestes llaunes pot equivaler a prendre entre quatre i sis cafès concentrats. Tal com assenyala Tejera, el consum de begudes energètiques a l’estat espanyol ha arribat aquest 2023 al màxim històric, amb el rècord a les Canàries i les Balears en el tram d’edat entre els 14 i 18 anys. Un 51,8% a les Canàries, i un 50,7% a les Balears van contestar que n’havien pres en els darrers 30 dies. Tot i que ambdós arxipèlags se situen per damunt de la mitjana espanyola –que va ser d’un 47,7%–, el conjunt de l’Estat va presentar xifres elevades.

Davant això, el Ministeri de Sanitat ha començat a posar fil a l’agulla. Aquest desembre, l’OEDA va emetre un dossier informatiu per alertar d’aquesta situació. “Les begudes energètiques tenen conseqüències importants en l’àmbit cerebral i metabòlic”, adverteixen, alhora que destaquen que “tenen efectes adversos, com l’estimulació del sistema nerviós central i cardiovascular, i estan vinculades al sobrepès i l’obesitat”. A més, el consum regular pot provocar “palpitacions, insomni, nàusees, vòmits i micció freqüent”. Així mateix, l’OEDA posa el focus en el fet que aquestes begudes “es comercialitzen lliurement en molts de països” i que “la seva irrupció en el mercat està influenciada per intenses campanyes publicitàries”. 

Una petita ullada permet comprovar que les begudes energètiques fan publicitat en tots els formats –tant a les xarxes socials com als supermercats o l’àmbit de l’esport– i que també disposen de la promoció de personatges i esportistes famosos. El darrer a participar en una campanya de Monster, per exemple, ha estat el pilot de Fórmula 1 Lewis Hamilton, qui no només ha cedit la seva imatge a la companyia, sinó també el seu nom per batiar una beguda: Lewis Hamilton Zero Sugar, amb gust de melicotó i nectarina. 

Tot plegat ha fet que les comunitats autònomes es comencin a mobilitzar i que el Ministeri hagi de prendre mesures. Aquest novembre, la Xunta de Galícia va anunciar que equipararia les begudes energètiques a l’alcohol en la nova Llei de protecció de la salut als menors, mesura que el secretari d’Estat de Sanitat, Javier Padilla, vol ampliar a totes les comunitats autònomes. Poc després d’això –aquest 20 de desembre– el Ministeri ha acordat, a petició d’Aragó, crear un grup de treball nacional per regular la venda de begudes energètiques entre els menors. En aquest sentit, Elena Tejera, del PADIB, assenyala que “si aquesta normativa no tira endavant, les comunitats sempre poden fer-ho unilateralment”, i veu amb bons ulls l’opció de prohibir-ne la compra, com amb l’alcohol o el tabac.

Per la seva banda, el director de la Federació d’Associacions de Famílies d’Alumnes (FAPA), Miquel Àngel Guerrero, insisteix en la importància d’aquestes mesures perquè les famílies puguin dir “no” als fills i filles que volen beure aquests productes i considera que “haurien d’estar prohibits, com l’alcohol”. “Necessitam que la normativa doni suport a les nostres decisions com a pares, perquè els menors es pensen que són la taronjada de moda”, lamenta Guerrero, qui aposta per fer una “identificació clara de quin tipus de beguda és, la qual cosa permetria regular-ne la publicitat”. 

Combinació amb alcohol

Ara bé, si les dades de consum de begudes energètiques ja són prou alarmants, encara ho són més les enquestes que avaluen quin ús en fan els adolescents en combinació amb l’alcohol. En aquest cas, les Illes Balears encapçalen el rànquing, amb un 22,8% de menors d’entre 14 i 18 anys que asseguren que han pres combinats amb aquest tipus de begudes, també segons les dades de l’OEDA del 2023. “Quan es prenen en combinació, poden distorsionar l’efecte de l’alcohol, i fer que se n’ingereixi més”, indica Tejera. A banda d’això, continua, “el consum de begudes energètiques està vinculat a patrons de més risc”. De fet, el dossier informatiu de l’OEDA recull que “hi ha una major prevalença de consum de drogues entre els estudiants que han consumit begudes energètiques”, els quals –alhora– s’observa que tendeixen a “treure pitjors notes, repetir més cursos o absentar-se més de classe que els qui no en prenen”. 

Sigui com sigui, des d’un punt de vista saludable, “el seu consum no és recomanable ni necessari”, subratlla el catedràtic en Fisiologia de la Universitat de les Illes Balears, Pep Tur, qui també és part del grup d’investigació CIBEROBN de l’Institut de Salut Carlos III. Tur incideix en un altre dels àmbits on es prenen aquestes begudes, l’esportiu, fet que qualifica de “risc”. “Tenen un efecte desfatigant, és a dir, que et fan deixar de sentir que estàs cansat. Aleshores, si hi ha algun símptoma d’alarma que alguna cosa no va bé, l’estàs tapant”, explica. Al mateix temps, afegeix el nutricionista, les begudes energètiques fan “incrementar la capacitat de reacció, tant psicològica com motora –els reflexos i l’agilitat mental–, la qual cosa vol dir, en definitiva, que et posen com una moto”. Algunes de les conseqüències poden ser “una hipertensió que pugui derivar en una isquèmia i, en darrera instància, patir un ictus”. 

Finalment, les elevades dosis de cafeïna que duen fan que aquestes begudes tinguin “un gust molt amarg” i que necessitin “més sucres simples, com la sacarosa”. Aquestes quantitats de sucre “fan pujar el pic glucèmic i d’insulina, reaccions que, a la llarga, poden fer desenvolupar malalties com una diabetis tipus dos”. Quant al temps que poden tardar a aparèixer aquestes conseqüències, Tur conclou que és impossible determinar-ho i que poden passar anys, de manera que “el millor és prevenir i no prendre’n”.