La ministra d'Afers Exteriors sobre la invasió d'aigües balears d'Algèria: "No hi haurà delimitació sense negociació"

Palma"Una superposició que necessita negociació". Així ha classificat la ministra d'Afers Exteriors, Arancha González Laya, la decisió d'Algèria d'estendre les seves fronteres marítimes a uns 20 quilòmetres de les Balears. El país del Magreb va ampliar la seva Zona Econòmica Exclusiva (ZEE) fins al límit del mar territorial de les Illes, amb la qual cosa provocà la superposició entre ambdues ZEE. En el primer viatge oficial a Alger, la ministra ha oferit una roda de premsa en què ha assegurat que ambdós països "gaudeixen d'una molt bona salut", segons ha informat l'Agència Efe.

González ha detallat que Algèria simplement va "expressar desig de delimitar les zones marítimes", com a primera passa per arrencar un procés. En qualsevol cas, indica, "no existeix una delimitació unilateral", sinó la intenció de fer-ho. A continuació, ha afegit, el que es fa és "iniciar una segona etapa, que consisteix a traçar específicament la línia d'aquesta frontera marítima". Per això, assegura, "no hi haurà delimitació sense negociació". La intenció del govern estatal és que el president, Pedro Sánchez, visiti Algèria l'abril i que la propera reunió d'alt nivell es faci a Espanya.

Cal recordar, però, que el país africà va prendre aquesta mesura per mitjà d'un decret presidencial el març de 2018, tal com va avançar l'ARA Balears. De fet, el dret internacional preveu que els estats estenguin les seves ZEE fins a un màxim de 200 milles nàutiques –uns 370 quilòmetres– des de les seves costes. Ara bé, aquesta condició es complica en casos com el Mediterrani, és a dir, mars estrets on conflueixen diversos països.

En el seu decret, Algèria indicava que, a partir d'aquesta data, i "dins la seva zona econòmica exclusiva, exerceix els seus drets sobirans i jurisdicció de conformitat amb les disposicions de la Convenció de les Nacions Unides sobre el dret del mar de 1982, en particular la part V". Així, el règim algerià argumentava que la ZEE és una àrea "sobre la qual un estat exerceix drets sobirans en matèria d'exploració d'ús de recursos".

"Estam d'acord que tots dos tenim dret a fixar les nostres fronteres marítimes. Però també estam d'acord que quan existeix una superposició d'aigües, el traçat de la frontera necessita una negociació que encara no hem començat", argumentava la ministra respecte d'aquest tema. Malgrat això, ha anunciat que ja ho estan tractant.

Per part seva, el seu homòleg, Sabri Boukhadoum, ha insistit en el fet que "no existeix cap conflicte a la frontera marítima" i ha arribat a acusar la premsa espanyola de manipular i fabricar una mentida. "Tot el que s'ha informat a través de certs mitjans de premsa espanyols i alguns parlamentaris no són més que mentides. Algèria és un país pacifista que no té intenció hostil cap a Espanya, amb qui volem tenir relacions de cooperació", ha assenyalat.

Una dependència mútua

Tal com ha manifestat la mateixa ministra, "Algèria és un país veí, però també estratègic". El país magrebí, d'acord amb dades publicades per l'Agència Efe, importa pràcticament la major part del que consumeix, mentre que el petroli i el gas suposen més del 95% de les seves exportacions. De fet, un dels interessos en aquesta zona del Mediterrani podria estar fonamentat en la seva riquesa en bosses de gas i petroli. Espanya, per altre costat, també depèn del gas algerià, atès que suposa el 54% de les importacions anuals i és el motor principal de la indústria espanyola.

Aquesta no és la primera vegada que Algèria intenta ampliar la seva zona marítima cap a les Balears. L'any 1994 va voler augmentar, de manera unilateral, les seves aigües jurisdiccionals a un màxim de 53 milles marítimes (95,5 quilòmetres), una xifra que superava la franja de 12 milles que s'atribueix tradicionalment als països mediterranis. Aquesta decisió, que va ser retirada arran de les protestes del govern espanyol, estava inclosa en un decret llei elaborat pel Ministeri d'Agricultura i Pesca i es va aprovar al Consell de Ministres. En aquell moment, l'objectiu que es va declarar era "potenciar la indústria de la pesca i posar fi al monopoli".