Aliats, el germà gran de les Balears

PalmaCels Garcia, professor de Geografia de la UIB, té gravat en foc el moment més emotiu de la seva vida acadèmica. Va ser l’1 de maig de 2017: “Era al meu despatx i vaig rebre un correu electrònic amb unes fotografies aèries que havia comanat als Estats Units. En obrir-les i fer-hi zoom, em vaig endur una gran sorpresa. S’hi podien veure, passejant a l’aire lliure, els presoners del camp de concentració de devora l’Estany des Peix (Formentera). Vaig pensar que per ventura jo era la primera persona que veia aquelles fotos vuitanta anys després. Eren la constatació de l’existència de l’horror al paradís, sobre el qual ja havia sentit a parlar”.

El conegut popularment com Sa Colònia o Es Campament havia estat creat el 1940 sobre un antic destacament militar. D’una dimensió similar a dos camps de futbol, fou el camp de concentració més temut de l’Espanya de la postguerra. Acollí 1.500 republicans (la majoria extremenys), dels quals n’acabaren morint 58. Les imatges del recinte que rebé Cels dataven del novembre de 1942, pocs dies abans del seu desmantellament davant l’ocupació de les forces aliades al nord d’Àfrica. En consultaria moltes més. “Sabia –diu– que, durant la Segona Guerra Mundial, a les Balears, hi havia hagut molts de vols tant d’un bàndol com de l’altre. Vaig provar de demanar documentació fotogràfica ja desclassificada a l’arxiu nacional dels EUA i al del Regne Unit. Mai no m’hauria imaginat que en trauria tanta d’informació”.

Operació Cavallers de Sant Jordi

L’1 de setembre de 1939, en esclatar la Segona Guerra Mundial, la Gran Bretanya de Winston Churchill estigué ben pendent dels moviments de Franco, que tot d’una decretà la neutralitat espanyola en la contesa. El dictador, però, canvià d’opinió quan la victòria nazi semblava possible. El 12 de juny de 1940, dos dies després de l’entrada de la Itàlia feixista de Mussolini a la guerra i amb França ja ocupada, el Consell de Ministres acordà passar de la neutralitat a la no bel·ligerància. En termes diplomàtics, era la passa prèvia per anar a la guerra.

Davant aquell nou posicionament, tot d’una Churchill donà llum verda a l’operació per deixar Espanya fora del conflicte. Fou la coneguda operació Cavallers de Sant Jordi en al·lusió al patró d’Anglaterra. L’objectiu s’aconseguiria mitjançant el banquer margalidà Joan March, en Verga. Seria l’encarregat de subornar amb doblers una trentena de generals pròxims a Franco perquè el convencessin que Espanya, després d’haver sortit de la Guerra Civil, no estava en condicions de participar en la Segona Guerra Mundial.

El 23 d’octubre de 1940 ja es veieren els fruits d’aquells suborns. Franco, que no en sabia res, es reunia amb Hitler a l’estació francesa d’Hendaia. Era el moment de tornar el favor al seu homòleg alemany, que l’havia ajudat en el cop d’estat de 1936. Per fer-li costat, el dictador espanyol li exigí principalment Gibraltar i el Marroc francès. Per al Führer, eren unes reivindicacions desproporcionades, que, a més, podien molestar la França col·laboracionista del mariscal Pétain i despertar les enveges de Mussolini.

Hitler furiós

Les negociacions s’allargaren nou hores i deixaren un Hitler exhaust. Ell mateix confessaria després que, abans de repetir una trobada amb Franco, preferia que li traguessin “tres o quatre queixals”. Tanmateix, la cimera d’Hendaia se saldà amb un acord. Espanya es comprometia a col·laborar amb les forces de l’Eix Roma-Berlín. Tot, però, quedava enlaire. Només es marcà en vermell en el calendari el 10 de gener de 1941. Era la data clau per engegar l’operació Fèlix, l’atac de la colònia anglesa de Gibraltar, imprescindible per al control de la Mediterrània.

Les evasives d’Espanya a entrar a la guerra mentre no aconseguia els seus objectius territorials forçaren una entrevista de Franco amb Mussolini. Tingué lloc a la localitat transalpina de Bordighera el 12 de febrer de 1941, tres mesos i mig després de la reunió a Hendaia. Els generals subornats continuaren dictant al seu capitost el camí planificat a esquena d’ell. El 26 de febrer el dictador espanyol comunicava per carta al Führer que Espanya encara no estava preparada per tenir un paper actiu en la guerra. Així, la invasió de Gibraltar quedà finalment en paper banyat. Llavors, tanmateix, Hitler ja no tenia la mirada posada en la Mediterrània, sinó en la Unió Soviètica, que envaí el maig de 1941. Malgrat haver-li dit que no, Franco compensaria el seu aliat amb una petita ajuda, la División Azul, un contingent de voluntaris espanyols que el 22 de juny de 1941 partiren a lluitar al front rus –n’hi hauria prop de 45.000 durant els dos anys que durà la missió.

El desembre de 1941 els EUA ja entraren en la guerra arran de l’atac del Japó a la base naval nord-americana de Pearl Harbour (Hawaii). Aleshores s’incrementà la pressió d’Alemanya sobre Espanya, que es mantenia en la seva negativa. El novembre de 1942 Franco tingué un altre argument per no entrar en la guerra. Les tropes britàniques i americanes iniciaren l’operació Torxa, la invasió del Marroc i Algèria, terres en mans del govern francès de Vichy. Al cap d’un any, l’1 d’octubre de 1943, Franco tornava a proclamar la neutralitat espanyola. Es complia així el guió previst per l’operació Cavallers de Sant Jordi.

Fotografies impactants

Malgrat no entrar en la Segona Guerra Mundial, Franco deixà que avions i embarcacions italianes i alemanyes circulassin per territori espanyol. Això tenia molt intranquil Churchill, que, tot i l’èxit del pla dels suborns, en tirà endavant un altre: vigilar per aire qualsevol moviment que poguessin fer a Espanya les forces de l’Eix. Les Balears foren una de les zones on s’extremà més aquesta vigilància. “Tenien –apunta Cels Garcia– un gran valor estratègic a la Mediterrània Occidental, on els britànics podien veure perillar la via de comunicació existent entre Gibraltar i el canal de Suez”.

Les nombroses fotografies aèries verticals que ha pogut consultar el professor de la UIB constaten el gran interès dels britànics per controlar les Balears. “Són imatges –diu– que es feren entre 1941 i 1944. Corresponen a bateries de costa, aeròdroms, llocs d’amarratge d’hidroavions, ports i altres punts d’interès militar i industrial. La Royal Air Force britànica (RAF) volia tenir informació de primera mà de l’orografia de les Illes en cas de voler-les ocupar militarment abans que no ho fessin alemanys i italians. En aquesta tasca fotogràfica també els ajudarien els americans en entrar a la guerra el 1941”.

Els avions de reconeixement sortien des de Gibraltar i d’altres punts de la Mediterrània com Malta. Tot el material s’enviava a la unitat central d’interpretació situada a la localitat britànica de Medmenham, on les dones tingueren un paper destacat com a fotointèrprets. “Les instantànies que es feren de les Balears –assegura el geògraf– són d’una alta resolució. Ens permeten conèixer el paradís que érem abans del boom turístic. Impacta molt veure les magnífiques dunes que als anys quaranta hi havia a l’Arenal”.

“Els aliats –continua Garcia– no arribaren a traçar un pla real d’ocupació de les Illes. Deixaren de preocupar-se tant pel nostre arxipèlag en ocupar primer el nord d’Àfrica amb l’operació Torxa (novembre de 1942) i després Sicília (agost de 1943)”. El 6 de juny de 1944, el dia D, ja es produïa el desembarcament aliat a Normandia (nord de França). El 28 d’abril de 1945 Mussolini era executat per partisans comunistes i, al cap de dos dies, Hitler se suïcidava en el seu búnquer de Berlín.

Son Coletes

Els vencedors de la Segona Guerra Mundial no dubtaren a formar unitats especials per recuperar (i aprofitar en benefici propi) els arxius fotogràfics de l’exèrcit alemany –fou la denominada operació Dick Tracy. Després, a les portes la Guerra Freda, s’encetà una altra operació, la Casey Jones, amb la qual es continuaria radiografiant des del cel no només Espanya, sinó tot Europa. El 2020 tota aquesta intel·ligència fotogràfica seria de gran ajuda en les tasques d’exhumació de les fosses comunes de Son Coletes. “Del 1945 –recorda l’investigador de la UIB– hi havia una instantània del cementeri manacorí que havien fet els americans. Fou fonamental per poder situar exactament l’indret on es trobava la creu, al voltant de la qual, durant la Guerra Civil, s’enterraren les víctimes de la repressió franquista”.

A partir de juliol de 1959, arran dels acords de Madrid de 1953 amb Franco, els EUA ja disposaren a Mallorca d’una estació aèria per controlar millor la Guerra Freda. Fou al puig Major, la muntanya més alta de les Illes –els seus 1.445 metres inicials s’escapçarien en els 1.436 actuals. El seu cim es coronaria amb dos radars amagats dins dues grans cúpules en forma de mitja taronja –a partir de 2005 n’hi hauria només una. El 1965, a Menorca, a s’Enclusa de Ferreries, de 275 metres, també hi hauria una altra base de telecomunicacions americana. “Queda clar –conclou Cels– que abans el poder s’exercia des de l’aire”.