Aliments en monodosi, la pandèmia que no se’n va

PalmaCada mes a les Balears es tiren als fems milions d’envasos monodosi, un residu normalment de plàstic, que en molts de casos inclou també alumini, i que en bona mesura no es recicla. Kètxup, mostassa, sucre, oli, vinagre i desenes de productes que dia a dia omplen les taules dels negocis d’allotjament i restauració es presenten en fórmules individuals i d’un sol ús o, el que és el mateix, esdevenen tones i tones de fems. L’escena que es repeteix a les cafeteries, sobretot les de cadenes d’alimentació com hamburgueseries, de barrejar tots aquests envasos una vegada usats i tirar-los al mateix poal de fems demostra que no només s’incompleix la Llei de residus, sinó que en bona mesura ni tan sols se separen per reciclar-los.

De quina quantitat de residus parlam? “Impossible saber-ho, perquè el seguiment que es fa en el sistema actual es basa en tipologies de residus i, per tant, només podem saber les dades d’envasos que se separen i no van al rebuig, però no quins són monodosi”, assegura la consellera de Medi Ambient i vicepresidenta, Aurora Ribot. Cal no perdre de vista que des del 2019 les monodosis en alimentació, amb algunes excepcions, estan prohibides per la Llei de residus del Govern, un document pioner a Espanya que, en el cas d’aquests petits envasos que es multipliquen pertot arreu, és paper banyat.

No se n’amaga el director general de Residus del Govern, Sebastià Sansó, impulsor de la normativa, a l’hora d’admetre la situació, agreujada per la pandèmia. “Hem de recordar que, a causa del covid, lògicament es va prioritzar la protecció de la salut i, per tant, es va permetre temporalment que tots els aliments que fos necessari presentar de manera individualitzada, per evitar que la gent tocàs i compartís un mateix estri, es poguessin posar a disposició dels consumidors”, precisa.

Això, certament, va suposar una important passa enrere en l’aplicació de la llei autonòmica que havia despertat la il·lusió entre els sectors ecologistes i els especialistes i consultors en residus, després de veure com “el sector de l’alimentació –i, especialment, la restauració i l’hostaleria– havia estat un dels causants de l’augment de la generació de residus”, diu el director general. Calia actuar i per aquest motiu va néixer la llei, però mai va aconseguir grans avanços. I és que, menys d’un any després d’haver-se aprovat, l’arribada del covid va provocar l’efecte contrari:la proliferació de l’ultraenvasat i la miniració.

Restauració admet el problema

“Estam molt aturats en aquest procés, és així i no ho vull negar, perquè seria ridícul, basta fer una volta per cafeteries i restaurants”, admet Alfonso Robledo, de la patronal de restauració de CAEB. “Però també m’agradaria que tinguem en compte que molts empresaris són petits, han comprat estoc durant la pandèmia i ho han passat molt malament, i el que no podem pretendre és que ara de cop tirin als fems tot el que varen comprar”, afirma. Aquest empresari fins i tot admet que la covid “ha generat un tipus de consum en què la prevenció té importància i, per tant, hi ha clients que ara mateix assimilen aquestes monodosis a tranquil·litat i seguretat”, sentencia.

Tot i que des de gener del 2022 ja s’han derogat les normatives temporals que varen permetre usar envasos monodosi per a l’alimentació, la realitat és contundent i aquesta fórmula omple restaurants, bars i també establiments d’allotjament. La situació és especialment poc esperançadora en el sector de la restauració, mentre que als hotels “hi ha més capacitat d’actuació i es nota, perquè les empreses disposen de personal especialitzat i recursos. Abans de la pandèmia ja havien començat a eliminar plàstic d’un sol ús per temes de costos i també per compromís ambiental”, explica Joan Alba, responsable d’Adalmo, una empresa especialitzada en la gestió de residus. “S’han posat doblers i talent al servei de la reducció dels impactes ambientals en el sector de les grans empreses hoteleres i s’està notant. Ja no són paraules”, afirma Alba.

El cas de Riu és bastant significatiu. Les dades que figuren a la seva memòria confirmen que el 2020 va ser un mal any per al medi ambient, amb un increment del 20% en l’ús de plàstic d’un sol ús “a causa de les mesures fitosanitàries”, s’explica en el seu balanç ambiental. El 2022 ja s’ha tornat a la situació del 2019 i el plàstic s’està reduint progressivament, sobretot el que no es pot reutilitzar. Segons la memòria de la companyia, el 2021 es varen generar 628 tones d’articles d’un sòl ús.

L’empresa Adalmo té clar que, “encara que sigui per motivacions econòmiques”, els hotelers estan començant a implantar mesures de reducció de residus i de reutilització. “Nosaltres ja hem notat que es duen a terme polítiques molt compromeses en matèria no només de reciclatge, sinó de reducció. Ara bé, és evident que la pandèmia ha fet mal i no es deixaran d’usar les monodosis d’un dia per l’altre”, confirma Joan Alba. I què hi pot fer l’Administració?Doncs fer complir la llei, suposadament, però per a això calen recursos. S’han duit a terme unes 180 inspeccions entre l’aprovació de la llei i el dia d’avui, “i ja tenim 30 propostes de sanció, perquè eren empresese que no complien la normativa i estaven usant aquesta tipologia d’envàs monodosi i d’un sol ús”, explica Sebastià Sansó. Recorda que Medi Ambient “no té cap obsessió recaptatòria, més aviat al contrari: allò que volem és que a poc a poc les empreses compleixin la Llei de residus, cosa que de moment encara no ocorre en molts de casos”, diu.

La norma genèrica que prohibeix aquests envasos té algunes excepcions, la més significativa de les quals és l’oli d’oliva. Així doncs, no cal espantar-se si el bar o restaurant al qual acudim el presenta en monodosi. El sector productiu de l’oli va aconseguir que un reial decret blindàs la seva excepció amb el pretext que, si no es fan monodosis i els envasos s’han de reomplir, es poden produir estafes i posar-hi olis de menys qualitat a l’hora de reposar el producte. Del 2013 ençà, l’oli d’oliva va per lliure i pot ser envasat per a usos individuals.

Encara no hi ha dades de la generació de residus a l’estiu, però les disponibles ja mostren que el 2022 ha tornat a registrar enormes xifres en tots els sentits. El rebuig global registrat és de 229.000 tones entre gener i juny, 30.000 tones menys que el 2019, però 24.000 més que el mateix període del 2021. L’activitat econòmica s’ha tornat a activar i molt i, amb ella, la producció de fems. En el cas dels envasos, els primers sis mesos ja se n’han recollit de manera selectiva més de 12.000 tones, una xifra que supera les 9.700 generades el 2019. “Evidentment estam preocupats, perquè no ens agrada que es facin passes enrere en matèria de residus i els d’un sol ús en l’àmbit alimentari està clar que hi són molt presents. La nostra responsabilitat és continuar fent campanyes de conscienciació als ciutadans i, per descomptat, també a les empreses, perquè trobin fórmules a fi de reduir-ne l’ús. Ens hi jugam molt”, diu Aurora Ribot, consellera de Medi Ambient del Consell de Mallorca.

El mes de novembre el Govern ha citat els empresaris de restauració per parlar clarament de com recuperar el temps perdut i reduir aquesta plaga.