Allau de consultes a ajuntaments i despatxos per legalitzar cases en rústic
A Mallorca, gràcies a l'acord del Consell Insular publicat al BOIB, els infractors ja poden sol·licitar formalment iniciar el procediment
PalmaAjuntaments i sobretot despatxos d'arquitectes i d'advocats han rebut ja múltiples consultes per part de propietaris de construccions il·legals en sòl rústic que volen aprofitar l'amnistia aprovada pel Govern de Marga Prohens com a decret llei, i que ja ha estat validat pel PP i Vox al Parlament.
Serveis d'Urbanisme com el de Manacor han confirmat a l'ARA Balears que, des de dilluns, atenen "un gran nombre de consultes" sobre el nou text que obre la possibilitat de regularitzar aquelles construccions en sòl rústic que, per un motiu o un altre, es varen fer de manera il·legal. Segons expliquen fonts del Consistori, encara no han comptabilitzat el nombre exacte de sol·licituds, "perquè de moment només tenen caràcter informatiu". "Encara necessitam temps perquè els nostres tècnics s'acabin d'informar bé, ja que tenim molts de dubtes que haurem d'anar consultant amb la Conselleria del Govern durant les pròximes setmanes", afegeixen.
També a pobles del Pla com Llubí ja s'han rebut peticions d'informació per part de propietaris de la zona que tenen intenció de legalitzar les seves construccions irregulars. Altres municipis consultats per l'ARA Balears han confirmat que ja hi ha nombroses peticions, però no han volgut aportar dades perquè "encara són consultes informals, no s'han presentat projectes". En el cas de Pollença també s'han rebut consultes, si bé un tècnic ha confirmat que se n'esperen més quan s'hagi duit a terme la tramitació parlamentària (es tramitarà com a projecte de llei), ja que les esmenes podrien retocar les condicions de la norma.
Discrepa d'aquest argument un misser especialista en urbanisme que demana no ser identificat perquè precisament es dedica a aquest tema. Ja té damunt la taula desenes de peticions que corresponen a realitats diferents i afirma: "Jo estic convençut que qui pugui fer-ho ara, no esperarà a la tramitació parlamentària perquè podria jugar-li en contra. Ara hi ha una situació legal que permet fer-ho, perquè el text normatiu és vigent des de dia 20 de juny", afirma.
I és que en el cas de Mallorca, els propietaris de cases en sòl rústic que no disposen de la preceptiva llicència i que, per tant, són il·legals poden aconseguir normalitzar la seva situació encara que no compleixin cap paràmetre urbanístic. Això és així perquè el Consell de Mallorca s'hi va pronunciar formalment a favor, cosa que encara no han fet la resta d'Illes. El decret llei era taxatiu i obliga cada Consell a adherir-se a la norma perquè es pugui aplicar. L'equip de Llorenç Galmés ha fet molta via per complir amb el tràmit. Ho va fer i publicar al BOIB la passada setmana, i per tant, passi el que passi amb la tramitació parlamentària, a Mallorca ja es poden sol·licitar les legalitzacions.
Més consultes als despatxos
A part dels que van directament als ajuntaments, que són propietaris i sobretot professionals, els qui estan rebent una allau de consultes són els despatxos d'arquitectes i advocats. "En el nostre cas, la consulta ve donada sobretot per saber si el propietari reuneix o no les condicions que marca la nova norma, per exemple en el cas de la prescripció. Només poden legalitzar aquells que tenen construccions on l'Administració ja no pot exercir cap restabliment de la legalitat. Una vegada els contestam si estan dins o fora del supòsit previst per la norma, ja és una feina que han de fer els arquitectes", explica Jaume Cuart, advocat especialista en urbanisme, que recorda que "amb la legalització de Biel Company ja es varen rebre moltes consultes i peticions".
De fet, els col·legis professionals han decidit organitzar una sèrie de sessions informatives per als seus associats perquè el nombre de consultes és creixent. El Col·legi d'Advocats ja en du dues, una d'elles, la del passat 10 de juny, amb la participació com a ponent de qui és considerat un dels autors intel·lectuals de la norma, el misser Felio Bauzá.
També el Col·legi d'Arquitectes ha preparat una sèrie de documentació que resumeix els aspectes més importants de la normativa. I és que els professionals estan rebent ja telefonades i visites de propietaris que volen saber com ho poden fer. "Davant la importància de la nova normativa i sobretot perquè som els arquitectes els que haurem d'elaborar els projectes, que seran exigents, ara mateix encara estam en un moment d'estudi normatiu, no podem donar respostes del tot concretes", ha explicat a l'ARA Balears un arquitecte amb dècades d'experiència i que per motius professionals no vol ser identificat. En la seva opinió, "segurament no hi haurà el mateix criteri per part de cada ajuntament, per tant, s'haurà d'anar provant i veient com respon l'Administració", explica.
També la UIB ha volgut contribuir al debat i a un major aprofundiment sobre una norma que suposa la possibilitat de legalitzar desenes de milers de cases il·legals. Aquest dijous a partir de les 9 h del matí ha organitzat una conferència en la qual intervindran especialistes com el cap Jurídic del Servei d'Urbanisme del Consell de Mallorca, Jaume Munar, o el catedràtic emèrit de Dret Administratiu Avel·lí Blasco.
La Conselleria en té constància
Des de la Conselleria s'ha explicat que es té constància que aquesta mesura de la legalització està generant interès, ja sigui a través de tècnics municipals i altres professionals, com els col·legis d'advocats, per exemple, i dins de "la normalitat d'un procés com aquest que pot generar consultes en els aspectes tècnics". En l'àmbit de les dades, la Conselleria ha explicat que no s'estan rebent dades concretes dels ajuntaments perquè la Conselleria no ha de fer cap tràmit de comunicacions de sol·licituds, simplement els ajuntaments apliquen la normativa vigent.
