Allò que passa si els turistes multipliquen per 15 la població
Després de 50 anys d’increment de turistes, les xifres parlen soles. Les Illes mengen uns recursos que no tenen, i la població no pot comprar un pis. El model està més qüestionat que mai
PalmaQuè passaria si el nombre de persones que visiten Alemanya en un any multiplicàs per 15 la seva població? Idò que en 12 mesos, gairebé tots els habitants de la Xina –1.460 milions de persones–, passarien pel país teutó. Aquesta equació, la de multiplicar per 15 la població resident, és la que suporten any rere any les Illes Balears. Es tracta d’un model econòmic basat a posar el territori a disposició dels visitants per al seu gaudi; i a posar els recursos naturals i la paciència dels residents al límit. Després de mig segle d’aguantar-ne les molèsties i els efectes perquè semblava que qüestionar el turisme era poc convenient i, fins i tot, imprudent, el model es troba sotmès a la major revisió crítica de la seva conveniència.
55 milions de passatgers
44 milions de persones passen pels aeroports, i 9,9 milions, pels ports
Les Balears veuen passar 15 vegades la seva població cada any si com a referència s’agafen els 18 milions de turistes oficials, xifra que no inclou, entre d’altres, tots els que s’allotgen a un lloguer il·legal. La xifra oficial de turistes ja no és suficient per abastar la complexa realitat del qui entra i surt per ports i aeroports. “Cada dia resulta més complicat diferenciar el que és tècnicament un turista del que no, perquè cada vegada més propietaris estrangers posen els seus habitatges a disposició d’amics, i fins i tot, també alguns ho comercialitzen de manera una mica privada. Per això, el percentatge de persones que declaren anar a cases d’amics es va disparant, i ja hem perdut totalment el control sobre aquest factor”, explica el degà de la Facultat de Turisme, Tolo Deyà. “És un problema molt greu; molts estrangers que han comprat xalets estan llogant per setmanes sense cap control, i no figuren enlloc com a oferta”, confirma el president d’Habtur, Antoni Barceló.
Per aquest motiu, cal no perdre de vista la xifra de 55 milions de passatgers. És el que entra i surt per les principals infraestructures de les Balears:44 milions de persones pels tres aeroports, segons les dades de 2023, que, com sempre, són de rècord; i 9,9 milions de persones transitaren el mateix període pels cinc ports de l’Estat que hi ha a les Illes (Palma, Eivissa, Maó, Alcúdia i la Savina).
Un llit cada dos habitants
L’oferta d’allotjament ha crescut 200.000 places en deu anys
Per poder acollir aquesta allau de persones, les Illes Balears han fet créixer de manera desorbitada la seva capacitat d’allotjament. Fa poc més d’una dècada, el 2012, quan encara no es podien registrar els allotjaments de lloguer turístic, a les Balears hi havia 422.000 places. “En aquell moment, molts ja parlàvem de la necessitat de revisar el model, de repensar i de planificar millor, perquè ja era molt angoixant; i l’impacte, significatiu. Però els cercles de decisió política no han escoltat les veus més crítiques”, lamenta Ivan Murray, professor de Geografia de la UIB. Avui, amb 200.000 places més, la capacitat d’allotjament legal ja frega els 630.000 llits. Només a Mallorca, durant el temps del pacte d’esquerres (2015-2022)es van autoritzar 85.000 places turístiques: una capacitat nova més gran que tota la població d’Inca i Manacor. La major part d’aquest creixement correspon a xalets de lloguer turístic.
Un 40% més de població
Les Illes han passat de 883.000 habitants a 1,2 milions en 20 anys
L’any 2003, a les Balears, hi vivien 883.000 persones, i semblava impensable arribar als més d’1,2 milions de persones. Un increment de prop del 40% en vint anys, i que frega el 100% si s’agafen com a referència els 679.000 habitants que tenien les Illes fa 40 anys. En el mateix període, l’increment poblacional a l’estat espanyol ha estat del 25%.
Els experts insisteixen que no es pot atribuir “la sensació d’angoixa únicament al turisme”. “Per descomptat que en té una part importantíssima de responsabilitat, però basta observar les carreteres a l’hivern per veure que la població ha crescut de manera molt significativa, i això afecta tots els indicadors també”, conclou Tolo Deyà.
Ens calen 16 arxipèlags
Els experts adverteixen que s’importa el 90% dels recursos
Tota aquesta població resident i els més de 20 milions de turistes provoquen un consum de recursos naturals que supera –i de molt– els que generen els prop de 5.000 quilòmetres quadrats d’extensió que tenen les Illes. Ens farien falta 16 arxipèlags, explica el geògraf Ivan Murray, “per poder sostenir aquest model”. “Per tant, és evident que fa molt de temps que hem superat qualsevol barrera lògica, i que estam consumint allò que no és nostre, aprofitant un model econòmic que no ens obliga a internalitzar els costos ambientals que generam”, conclou.
Aquesta economia basada en l’anada i vinguda de persones, principalment en avió, genera unes emissions de CO2 que encara estan molt per sobre dels compromisos adquirits per les diferents administracions en l’àmbit internacional, i no sembla que la situació canviï a curt termini. En més d’una ocasió, el responsable del panell d’experts del canvi climàtic a les Balears, Pau de Vílchez, ha demanat “que es prenguin mesures valentes i urgents”. Encara que millori l’eficiència d’alguns processos, el constant increment de visitants i població continua fent augmentar la contaminació i les emissions. Les Illes importaren, el 2023, 16,1 milions de tones de mercaderies.
Un vehicle per habitant
Només a Mallorca recorreren el 2022 8.091 milions de quilòmetres
La motorització és també una de les principals característiques de les Balears. Els 1.113.000 de vehicles de motor que circulen per l’Arxipèlag confirmen la ràtio de prop d’un vehicle per habitant, el que provoca una sensació de col·lapse constant, a més de les conseqüències ambientals. De fet, segons dades de les memòries internes del Consell de Mallorca, els vehicles van recórrer l’any 2022 un total de 8.091 milions de quilòmetres, només a la més gran de les Balears. Per donar una idea de la dimensió d’aquesta xifra, basta comparar-la amb la distància mitjana entre la Terra i Mart, que és de 225 milions de quilòmetres.
Els darrers 40 anys les mesures per afrontar l’increment de vehicles han estat orientades precisament a resoldre les necessitats de la mobilitat privada, fet que ha generat un bucle de noves infraestructures pel cotxe en comptes de posar en marxa un canvi de rumb. “El cas més flagrant és l’aeroport de Palma. Transporta més de 30 milions de persones en un any i no té un trist tramvia que connecti el centre de la ciutat de manera permanent”, lamenta Pau Obrador, professor de la Universitat de Newcastle. “Els lobbies dels autocars i altres transports privats han guanyat la batalla a les administracions públiques, i ningú no s’ha atrevit a fer una línia que tenen totes les ciutats modernes”, assegura. “Es podria estendre fins i tot recorrent la badia cap a Ponent, evitant un dels embossos més importants i permanents”, conclou.
90.000 cotxes de lloguer
Els experts demanen que s’apliquin restriccions com a Formentera
Dins l’immens parc mòbil illenc, prop de 90.000 cotxes que circulen per les carreteres corresponen a les companyies de lloguer per a turistes. Els illencs atribueixen bona part del caos circulatori a aquest fenomen, que tot i ser important, numèricament tampoc no deixa d’estar per sota del 10% del total. Les administracions, en el millor dels casos, han posat en marxa estratègies d’aparcaments dissuasius i encara ara programen actuacions de grans infraestructures, com un nou carril a un tram de la via de Cintura de Palma. Formentera sí que ha implantat una mesura concreta per reduir el nombre de vehicles, amb una taxa de sis euros per dia als forans. I Eivissa ja camina cap a un model semblant.
En opinió de l’expert Pau Obrador, “és un exemple claríssim del camí que cal seguir”. “Encarir i gestionar la demanda allà on es pot és un sistema concret que permet rebaixar la pressió. És important prendre mesures, i no dedicar únicament esforços al lament i a la desesperació. És comprensible que els illencs es frustrin, però hem de reclamar als poders públics accions concretes si volem recuperar el control de la situació”, explica aquest professor de la universitat de Newcastle.
Un 25% del ‘low cost’
Les Illes reben un de cada quatre passatgers d’aerolínia barata de l’Estat
Va ser fa ja dues dècades quan les primeres companyies de baix cost irromperen en el mercat turístic. Aquest fet va generar “un increment de les possibilitats de viatjar enormes, que molta gent va viure amb il·lusió”. “Per pocs doblers podies anar a qualsevol punt d’Europa”, recorda Tolo Deyà, que atribueix a aquest model “bona part de l’increment tan exponencial de visitants i un puntal a l’hora de prendre decisions de lloguers de llarga durada i compra per part d’estrangers”, afirma. Avui dia, segons dades d’Aena, un de cada quatre passatgers que empren aquestes aerolínies volen a les Illes. “Aquesta disponibilitat de vols barats ha fet que els illencs també ho gaudim i, per tant, si parlam de mesures concretes, carregar amb taxes les low cost seria fonamental, perquè encariria els vols, però hem d’assumir-ho també els locals, no només mirar i culpar el que ve de fora”, assegura Deyá. Hi coincideix plenament Pau Obrador en la importància de gestionar aquest tipus d’oferta de vols, “que forma part d’un procés de globalització, i que fa que t’arribin noves formes, com els nòmades digitals, que no són ben bé turistes perquè treballen, però que també contribueixen a la sensació de saturació i d’expulsió dels locals”, afirma.
Creueristes: 2,5 milions
Veïns i especialistes asseguren que impacten molt més del que deixen
Dos milions i mig de creueristes varen passar pels ports principals de les Illes Balears l’any 2023. La xifra es manté estable, després d’un creixement enorme experimentat per aquest tipus d’indústria els darrers deu anys. El fet que aquesta modalitat suposi el desembarc ‘massiu’ de persones a un mateix punt genera una important concentració humana. A més, ha contribuït a l’alteració de la fesomia de les ciutats i dels negocis dels centres, especialment el de Palma, “que ara sembla una gelateria artificial”, lamenta Maria Sunyer, veïna de tota la vida del carrer de Sant Miquel. “Hi ha un abans i un després. Ara surts pel portal i és com si hi hagués un riu de persones, amb poc interès per la ciutat on són. Caminen mig perduts i compren souvenirs fets a la Xina”, assegura.
A més, segons Pau Obrador, “és important que les Balears comencin a decidir quin model volen”. “En aquest cas, copiar el que ha fet Venècia (que des de 2021 va prohibir els grans creuers), perquè no cal ser molt vius per veure que mengen i dormen al vaixell, i el que fan és consumir espai públic i comprar una ampolla d’aigua. Cal ser estratègics”, conclou Obrador.
PIB: 35.465 milions d’euros
El turisme genera de manera directa el 50% de la renda
Aquesta enorme afluència turística i residencial és responsable, segons els experts, d’almenys el 45% del Producte Interior Brut de les Illes Balears, una xifra que augmenta si es tenen en compte les activitats que hi tenen relació indirecta. Aquesta setmana, l’economista Santiago Niño Becerra assegurava a IB3 Ràdio, parlant de decreixement, que “tot és possible, només és que les Illes han de calcular el que suposa sobre el PIBperdre una quantitat concreta de turistes”. L’expert es mostra favorable a la diversificació i a reduir la dependència de les Illes d’un sector que, segons els sindicats, reparteix cada vegada pitjor la riquesa. Cal no oblidar que tant UGT com CCOO s’han adherit a la mobilització ciutadana Menys Turisme, Més Vida perquè, segons el secretari general de CCOO, José Luis Garcia, “cal revisar un model que cada vegada necessita més turistes per funcionar”.
4.379 euros el metre quadrat
L’habitatge ha sofert l’increment de preus més gran de tot l’Estat
L’èxit internacional de les Balears, reforçat per unes insistents campanyes públiques de promoció durant dècades, han acabat convencent els europeus que ja no només han de venir de visita, sinó que necessiten un trosset del paradís. Durant els darrers anys, una de cada tres cases que es venia a les Illes ha anat a mans d’un ciutadà de fora de l’estat espanyol. “Una demanda que no podem aturar perquè forma part de la lliure circulació de les persones i els capitals que caracteritzen la Unió Europea, i que és cert que han tingut un impacte molt important en el preu amb vista als locals”, admet el degà de la Facultat de Turisme, Tolo Deyà. “L’habitatge és el millor negoci per al qui té recursos, amb increments del 10% anual del seu valor. I això descansa sobre el gruix de la població, que es va empobrint perquè ja no hi ha llars, hi ha actius financers”, lamenta la geògrafa i especialista en habitatge de la UIB Sònia Vives.
Pau Obrador llança una proposta per intentar mitigar aquesta enorme especulació amb l’habitatge. “Seria establir per normativa que el règim impositiu d’una casa o pis sigui molt diferent si és per viure-hi o si és segona residència, o segona o tercera propietat. De nou, els poders públics han d’actuar”, sentencia.
Més consum d’aigua
Ha pujat un 20% entre 2002 i 2022, mentre es redueixen les plogudes
En un context de reducció de plogudes i d’augment de la temperatura, el model balear de construir cada any més de 1.000 nous xalets ha provocat un augment del 20% del consum d’aigua. Dessalar per fabricar-la, incrementa les emissions de CO2.