Els allotjats a Can Rova pagaven per les parcel·les fins a 700 euros al mes, electricitat a part
L'Ajuntament manté una presència extraordinària dels Serveis Socials que atén els desallotjats sense cita prèvia
PalmaLes famílies desallotjades de Can Rova pagaven per les parcel·les entre 500 i 700 euros al mes, electricitat a part, i algunes temien l'arrendador per haver rebut amenaces. Així ho ha afirmat aquest dilluns l'Ajuntament de Santa Eulària, que ha duit a terme aquest dilluns una comissió informativa en què s'ha informat els grups de l'oposició sobre l'expedient referent al càmping il·legal de Can Rova. Hi ha estat present personal tècnic dels diferents departaments implicats per aclarir les qüestions.
El Consistori també ha informat que es manté una presència extraordinària dels Serveis Socials a les oficines municipals de Puig d'en Valls que atén els desallotjats sense cita prèvia. Igualment, des de Santa Eulària es fa el seguiment a les persones que han rebut ajuda per part del Consistori.
L'Ajuntament ha relatat que va tenir coneixement per primera vegada d'actuacions irregulars en aquesta parcel·la el 9 de maig del 2022, quan la Policia Local va acudir a la zona després de rebre una telefonada: una empresa de serveis de grues va comunicar que tenia arrendat el terreny com a dipòsit de vehicles. Poc després, va aconseguir parlar amb el propietari, que va impedir l'accés a la finca als agents. No es va poder demostrar que hi hagués activitat irregular, però sí que hi havia vehicles i construccions que semblaven ser "recursos residencials".
D'aquesta manera, es va obrir un expedient municipal que es va comunicar a totes les parts i es va expedir una ordre d'execució per tornar el terreny a la normalitat. Per altra banda, els propietaris del 83% de la finca van iniciar un procediment civil de desnonament davant de la negativa de l'explotador del terreny de procedir a la neteja del solar i la recuperació del seu estat original.
El desembre del 2023 el tribunal va dictaminar contra els denunciants que van presentar un recurs d'apel·lació davant l'Audiència Provincial. En aquesta ocasió, el març passat el sentit de la sentència va ser contrari, i va determinar el desnonament i desallotjament de tota la parcel·la. Quan l'Ajuntament en van tenir coneixement es va coordinar amb els copropietaris i la secretaria del Jutjat de primera instància número 5 d'Eivissa per determinar la millor manera possible per dur a terme el mandat judicial.
S'havia intensificat l'activitat
L'Ajuntament ha destacat a més que, des de la primera inspecció i fins a la darrera, la parcel·la no només havia intensificat la seva activitat, sinó també la quantitat de persones acampant de manera irregular al terreny. En altres inspeccions més minucioses es va poder certificar que el propietari cobrava per les parcel·les i que hi havia riscos greus i imminents per a les persones. Segons explica el consistori, la situació elèctrica era "un risc inacceptable per a la seguretat pública" i s'instava a "prendre mesures immediates per corregir les infraccions i protegir la vida i el benestar dels residents i la comunitat en conjunt".
Entre altres deficiències, al càmping il·legal es van trobar connexions elèctriques en mal estat, l'ús excessiu d'extensions i connexions múltiples, absència de dispositius de protecció bàsics per prevenir accidents i incendis, manca d'equips d'extinció d'incendis, quadres elèctrics instal·lats a la intempèrie als arbres i bidons de benzina amb sortidor, entre d'altres.
Hi vivien 14 menors d'edat
L'Ajuntament ha explicat que els primers desplaçaments de l'equip de Serveis Socials es van dur a terme el 6 de maig del 2024, quan es va tenir el primer requisit d'ajuda per part d'una unitat familiar. Arran d'aquelles intervencions es va tenir contacte amb set nuclis familiars vulnerables on vivien 14 menors d'edat.
També es va poder identificar una persona que exercia com a supervisor i es va poder determinar que hi havia vehicles i construccions precàries, moltes sense l'equipament bàsic i els serveis mínims necessaris com aigua corrent, calefacció, electricitat, equip per cuinar i elements d'higiene personal. Tot plegat feia que l'entorn suposàs un "risc greu per a la integritat física de les persones", que vivien "en unes condicions inadequades d'habitabilitat", ha ressaltat el Consistori.
"Mancances greus d'higiene i salubritat"
L'informe tècnic ha destacat també que hi havia "mancances greus d'higiene i salubritat", i risc d'aparició de plagues no controlades d'insectes, paràsits i altres animals capaços de transmetre malalties o causar lesions a les persones, especialment per als menors.
L'Ajuntament ha explicat a la comissió la tasca feta després del desallotjament, destacant que abans del 31 de juliol van ser ateses 14 famílies, quatre de les quals se'n van anar de l'illa abans del desallotjament.