Almenys 150.000 persones viuen en zones inundables a les Balears

PalmaAlmenys 150.000 persones viuen en una zona inundable a les Illes. És una xifra no oficial. Segons els càlculs de Joan Estrany, geògraf i director de l’Observatori Balear de Riscos (RiscBal), resulta d’afegir les 123.000 que hi ha només als termes de Palma i Marratxí a les dades que ofereix el Ministeri per a la Transició Ecològica a la seva plataforma de zones inundables. L’Estat classifica les àrees de risc i es refereix a “les zones del territori on s’ha arribat a la conclusió que existeix un risc significatiu d’inundació”. Aquestes àrees es coneixen com a ARPSI –zones amb potencial clar d’inundació– i a les Balears n’hi ha 43.

A més de Palma, hi ha importants nuclis com Eivissa Vila, Sóller, on més de 1.500 habitants viuen en una zona amb risc d’inundació, i Alcúdia, que en té 10.000, més del 80% de la població del municipi, a ubicacions on un dia l’aigua pot fer acte de presència. “S’ha construït i s’ha planificat el territori sense tenir en compte aquests paràmetres, i ara hem de mirar cap al futur i evitar que es repeteixin els mateixos errors”, explica el doctor en Geografia i professor de la UIB Cels Garcia.

Les administracions no poden dir que no ho sabien, perquè la informació sobre zones inundables està disponible des de fa dècades –fins i tot segles– i es va perfeccionant amb el temps. “Basta dir que la inundació més mortífera de la història de les Balears va ser la de Palma l’any 1403, perquè tinguem una idea de des de quan convivim amb l’amenaça. Aquella va matar 5.000 persones, i la població de la ciutat només n’era de 25.000. Per això es va decidir desviar la Riera”, explica el director de RiscBal, Joan Estrany.

Estrany recorda una xifra molt significativa. A Palma, l’any 1956 hi havia només set hectàrees de zones inundables habitades. Avui dia n’hi ha més de 251 –la xifra és de 2018. La construcció, principalment d’habitatges, en terrenys que poden patir inundacions s’ha multiplicat per 35. “L’arribada del turisme va significar un desenvolupament urbà important, i es van ocupar molts espais per a aquesta activitat, i per ubicar els increments de població, sense tenir en compte el risc d’inundació”, apunta el director de RiscBal.

El mateix ha passat a bona part del territori illenc. Amb l’ajuda del geògraf i membre de Terraferida Mateu Vich, l’ARA Balears ha reconstruït el procés d’urbanització de zones que formen part d’àrees d’influència de torrents, o que per la seva ubicació i configuració geomorfològica són espais on l’aigua ja ha transitat o ho pot fer en cas de plogudes intenses. Si s’observa per exemple Santa Ponça, que és la desembocadura d’un torrent (vegeu la imatge que acompanya el reportatge), l’any 1956 no hi havia pràcticament cap construcció. Però la zona inundable és avui dia plena d’habitatges. 964 persones viuen en una zona amb un risc significatiu d’inundació, un 93% de les 1.031 que hi ha al terme de Calvià en la mateixa situació.

“És una irresponsabilitat per part de les administracions a tots els nivells i, per descomptat, dels ajuntaments, haver autoritzat tots aquests desenvolupaments urbanístics en zones inundables. Passen molt poc, però les inundacions tenen conseqüències mortals quan passen. S’ha prioritzat l’economia a qualsevol preu”, lamenta Mateu Vich. Quant a la recurrència de les inundacions, Estrany assegura que “són molt més freqüents del que volem assumir”. “Això és així des de fa segles. Els episodis, més grans o més petits, són un continu. El que ha passat ara és que, a conseqüència del canvi climàtic, la intensitat i la concentració de la pluja és més gran. Però les inundacions no són un fenomen nou. Com a societat ja ens toca assumir-les i preparar-nos bé pel seu impacte”, afegeix.

A Sóller més de 1.500 persones viuen entre el poble i el port en una zona amb risc d’inundació. Una part de les construccions són molt antigues, però també es pot observar com encara hi havia temps de prendre decisions l’any 1956 i no autoritzar desenes d’edificacions que avui estan dins la zona de risc. “El problema és que encara actualment costa que interessi aplicar el criteri de prudència”, diu Mateu Vich.

Un expert en dret urbanístic que demana anonimat admet que, des de 1985, la Llei d’aigües ja oferia un marc jurídic per “treballar aquesta problemàtica. Però el moment clau va ser l’aprovació del Pla hidrològic de les Balears, que permet delimitar on i com es pot construir per evitar fer-ho en zones inundables. Ara bé, ningú no ha volgut invertir en una cartografia com cal, i els ajuntaments ignoren això. En rústic s’han donat milers de llicències i s’han aprovat plans parcials també. Un desastre”, conclou.

El Pacte va prohibir de manera genèrica construir en zones de risc en sòl rústic. “Sense rigor, perquè en falta la cartografia. Volien arreglar el problema pel camí ràpid, i no és la fórmula. És cert que es varen aturar construccions, però no és el camí”, assenyala aquest especialista. A més, el Decret llei de simplificació aprovat pel Govern va derogar aquesta norma. “Que es digui que el Pla hidrològic impedeix fer-ho és mentida. No s’aplica en general perquè ningú no consulta Recursos Hídrics i els consells insulars tampoc no impugnen res”, lamenta l’expert.