Almenys 273 menors són víctimes de la violència masclista a les Balears

PalmaCom a mínim 273 menors d’edat pateixen la violència masclista a les Balears. Segons el Sistema de Seguiment Integral de Casos de Violència de Gènere (Sistema VioGén) del Ministeri de l’Interior, a les Illes hi ha 2.610 casos actius de dones que han denunciat que pateixen violència de gènere i que, per tant, estan sota protecció o seguiment dels cossos policials. D’aquests, actualment hi ha 247 casos amb menors en situació de vulnerabilitat i 26 en situació de risc. Però el més probable és que el total sigui molt superior: aquestes dades no especifiquen el nombre de menors implicats en cada cas, així que basta que algunes d’aquestes dones tinguin més d’un fill perquè la xifra es dispari. El sistema VioGén actualitza cada mes aquestes estadístiques, que revelen que el nombre de casos amb infants afectats ha augmentat de manera constant des de gener, quan el total era de 232. Aquests s’inclouen a partir de l’anomenada Valoració Policial de Risc, que va definir la darrera instrucció en aquesta matèria de la Secretaria d’Estat de Seguretat el 2019.

El cas d’Irene (nom fictici) i els seus tres fills encaixa dins aquests prop de 300 que hi ha actius a les Illes Balears amb menors víctimes de violència masclista, malgrat que ella no té cap mesura de protecció policial. La mare va patir violència de gènere de caràcter psicològic durant anys, tot i que ara també pateix l’econòmica i la vicària. L’agressor es nega a pagar una pensió d’alimentació als seus fills, malgrat tenir plena solvència, i encara que fa gairebé quatre anys que no veu els dos petits, la gran sí que hi manté el contacte. “Una prova psicològica pericial va demostrar que ell utilitzava la nina. És com un bumerang: ella se’n va bé de casa i quan torna no ens suporta, ens tracta fatal a mi i als seus germans i ens insulta”, lamenta la mare, que està en ple procés judicial i per això prefereix no revelar la seva identitat. 

Però el pare també ha utilitzat els fills com a amenaça. “Em deia que com no m’allunyàs d’ells ho faria a les males o que no els tornaria a veure mai més”, assegura Irene. “El cas de la nina de Tenerife m’ho va remoure tot. Jo no crec que [el meu agressor] arribàs en aquest punt, però les amenaces són molt semblants. Quan encara tenia els nins, em va arribar a dir que ara li tocava a ell i que me’n podia anar acomiadant”, recorda ara. La mare explica que a la nina va arribar a agredir-la físicament, però que ella ho intenta justificar. De fet, va ser la psicòloga de la seva filla qui el 2019 va advertir Irene que ella era víctima de violència de gènere. El 2016 va començar el procés de separació i durant aquests cinc anys assegura que ha patit “persecució i destrucció”. 

No va ser fins que va demanar assessorament a l’Institut Balear de la Dona (IBDona) que la varen derivar a atenció psicològica. Aquesta setmana ha acabat les sessions grupals que fa la Fundació IRES, concertades pel Consell de Mallorca, per a víctimes de violència masclista. “Estic contentíssima. Estàs molt acompanyada, t’entenen i pots xerrar”, afirma la mare, que finalment se sent alleujada. “Quan vaig tenir el primer judici, em vaig sentir qüestionada, perquè la jutgessa em va demanar com havia aguantat tants anys i jo no sabia què dir. Després les psicòlogues em varen explicar que tenia una dependència emocional molt gran”, apunta. Ara està disposada a arribar on calgui. “Ell ha intentat pactar dues vegades, però jo vull justícia, n’estic farta”, manté.

El cas de les dues menors víctimes de violència vicària per part del seu pare a Tenerife ha posat damunt la taula la instrumentalització dels fills com una mostra més de violència masclista. Tot i que l’IBDona només té registres de dos d’aquests crims a les Illes –un el 1989 i un altre fa tan sols un mes, el del menor i la mare assassinats pel pare a sa Pobla–, s’ha de recordar que tots els infants de mares que pateixen violència de gènere també es consideren víctimes. L’agressor pot exercir-la sobre ells directament o indirecta quan maltracta la progenitora o, fins i tot, la mata. 

De fet, l’agost del 2019 el Govern va aprovar un decret perquè aquests menors rebessin un ajut en cas d’haver quedat orfes a causa de la violència masclista o en cas que un dels seus progenitors pateixi un grau de discapacitat del 33% o superior pel mateix motiu. Així, l’Executiu balear va més enllà de la llei estatal de suport a les famílies aprovada el 2018 afegint-hi el segon supòsit. A hores d’ara, 15 infants illencs reben una prestació mensual de 438 euros, que és complementària a l’ajut estatal.

Problema estructural

“La violència vicària és la utilització de les criatures com a manera d’agredir la mare. Són instruments per evitar perdre la dona o per fer-li mal”, recorda la psicòloga experta en violència masclista Alba Alfageme. En aquest sentit, la professional alerta que el tractament que alguns mitjans estan fent del crim de Tenerife “fa la sensació que és un cas concret i allunya el fet que és un problema estructural”. Alfageme subratlla que “els detalls no aporten res”, al contrari: “Hi ha estudis criminològics que diuen que pot haver-hi un efecte mimètic, és a dir, quan algú es planteja assassinar, pot arribar a reproduir el modus operandi”. Però, a banda de l’extrem més violent del masclisme, la psicòloga adverteix que “viure en un entorn violent ja suposa patir violència pels menors”, que viuen “amb por, amb una sensació de frustració i incapacitat i amb molt de patiment, per la seva mare i per la seva vida”. L’experta denuncia que en aquestes situacions “les mares senten que han de fer front a això totes soles” i que tota la responsabilitat de protegir els seus fills acaba recaient sobre elles.

“Aquí tenim un gran problema, perquè els menors han estat els grans oblidats”, adverteix Alfageme, que confia que això comenci a canviar amb l’aplicació de la nova Llei 8/2021 de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència, aprovada definitivament el 4 de juny a escala estatal. Una de les principals novetats és que permetrà que “quan hi hagi una sentència condemnatòria o indicis de violència per part del progenitor, es podran restringir les visites de la criatura”. Segons Alfageme, això només passa en el 3% dels casos, perquè encara existeix “la idea que el bé superior del menor és estar amb el pare”. La nova legislació també farà que “un home que ha assassinat la seva dona no tingui la pàtria potestat dels seus fills i filles”, la qual cosa ocorre avui dia.

Allau de noves altes 

La nova llei estatal també farà que no sigui necessari que el pare doni el consentiment perquè qualsevol infant víctima de violència de gènere rebi atenció psicològica. La competència d’aquests serveis a Mallorca la té el Consell a la Part Forana i l’Ajuntament a Palma. La coordinadora insular, Nuria Fernández, afirma que esperen una allau de noves altes a partir de setembre. Si ara atenen 65 dones i 21 infants, Fernández preveu que la xifra sigui “del doble o el triple”, atès que “cada mare té un menor, dos o tres”. Per accedir a aquesta atenció psicològica, la coordinadora argumenta que tant els serveis sociosanitaris com els educatius poden fer la derivació. “Alguna professora pot detectar que veu malament una mare o que té marques, o que el menor ha fet un canvi en les notes o en la manera de relacionar-se”, puntualitza. Igual que Alfageme, Fernández declara que encara que les criatures no pateixin violència directa, “sempre que hi ha violència a casa se n’adonen: es genera un ambient de tensió i intimidació, i això sempre té conseqüències”.

Un dels possibles efectes és que “repeteixin els mateixos comportaments i rols estereotipats que han vist i que pensin que la violència forma part d’una relació”, exemplifica l’experta, que adverteix que els menors poden patir “processos d’adultització, com ara que un nin de sis anys cuidi la mare”. Sigui com sigui, és molt important que “expressin el que hagin pogut viure i com ho han interpretat”. En les situacions en què el pare no vol donar el vistiplau perquè facin una intervenció psicològica al menor, la professional diu que intenten treballar des de la mare. “Elles venen d’una relació en què hi ha hagut molta violència i han hagut d’adoptar una manera de relacionar-se des de la manca d’assertivitat. No podien dir que no perquè el pare es podia enfadar i això fa que no posin límits, i amb els fills, igual”, comenta Fernández.

Pel que fa a les mares, la psicòloga diu que han de rebaixar molt “l’ansietat” que els provoca compartir la custòdia dels fills amb el seu maltractador. “Però és difícil, hem de treballar un perill que és real i que genera una sensació d’impotència i frustració. Per a elles la llei no funciona”, admet. Això fa, a més, que altres “no vulguin denunciar, perquè coneixen algú que va estar en un procés així i que va ser llarg”. Així mateix, la psicòloga celebra l’arribada de la nova llei de protecció de la infància i l’adolescència, sobretot perquè “s’ha prohibit la síndrome pseudocientífica de l’alienació parental”, que ella mateixa ha vist recollida en alguna de les sentències de les seves pacients. A partir d’ara, tampoc podrà haver-hi “mediació familiar quan hi ha violència”, perquè s’entén que “no hi ha igualtat”. La professional assegura que “la mediació és per quan hi ha un conflicte, quan dues persones adultes no es posen d’acord en algun tema sobre els fills, però no per una situació en què hi ha violència”.