La pandèmia duplica el nombre d'illencs que pateixen pobresa severa

PalmaAlmenys 320.000 ciutadans illencs estan sota el llindar de la pobresa i 34.000 pateixen pobresa severa, segons el primer Informe sobre els impactes del covid-19 a les Illes Balears de l'Observatori Social de les Illes Balears. Aquestes xifres s'han duplicat respecte de l'any passat a causa de la pandèmia del coronavirus i l'estimació és "optimista", ha assegurat la directora de l'Observatori, Maria Antònia Carbonero, que ha coordinat l'informe amb David Abril, del grup de recerca Desigualtats, Gènere i Polítiques Públiques (DGPP) de la UIB.

Es preveu que la situació a l'Arxipèlag empitjori, perquè l'estudi es basa en les dades de l'estiu, quan l'atur encara no havia augmentat tant. Segons els investigadors, que es dispari més o menys la pobresa en els propers mesos dependrà en gran part de si es mantenen els ERTO i les altres prestacions socials, de l'evolució de la pandèmia i de com evolucioni la reactivació del sector turístic.

L'estudi, que s'ha presentat aquest dilluns a la UIB, assenyala que els ajuts de les administracions arriben només a un 50% de la població en pobresa severa. Això són unes 17.000 persones, encara que "no totes han cobrat", ha subratllat Carbonero. Per a l'altra meitat de ciutadans que pateixen aquesta situació, és clau l'acció de les entitats del tercer sector, que també han estat reforçades per part dels estaments públics. Encara que aquest suport no arribi a tothom, l'Observatori valora positivament la resposta de les administracions amb eines com l'Ingrés Mínim Vital i els ERTO, que "afortunadament han fet d'esmorteïdor", ha destacat Abril.

La pobresa ha tingut un clar efecte en l'impacte de la pandèmia: s'ha observat com els barris i zones amb més precarietat han patit una incidència més gran de coronavirus "per la dificultat de teletreballar, les condicions de l'habitatge i les circumstàncies prèvies de pobres que també afecten la salut de les persones", ha destacat la directora de l'Observatori. En aquest sentit, l'informe evidencia una desigualtat territorial important. Per exemple, si a Valldemossa la renda mitjana és de 45.000 euros per llar, a Vilafranca de Bonany no arriba als 30.000. A Palma, Gènova i Son Vida registren més de 85.000 euros per llar, mentre que al Camp Redó la renda és de 15.000.

L'estudi també afirma que la bretxa de gènere fa que la pobresa afecti més les dones. Ja passava abans de la pandèmia i ara s'ha accentuat. En aquest sentit, s'ha constatat que el covid-19 les ha afectades més perquè tenen la càrrega més gran de cures i ocupen més llocs de feina en condicions precàries i amb un alt grau d'informalitat. Quant a la violència de gènere, no ha disminuït amb la pandèmia. Els avisos al 016 i al servei 24 hores de l'IBDona varen augmentar amb el confinament. Segons les dades del Govern, va ser aleshores quan hi contactaren per primera vegada el 75% de dones usuàries.

David Abril ha remarcat que la pandèmia ha incrementat l'amenaça d'exclusió social, perquè es partia d'unes desigualtats prèvies importants a l'Arxipèlag "que tenen a veure amb un mercat laboral amb moltes precarietats i amb la dificultat d'accés a l'habitatge". És per això que l'estudi apunta a la necessitat de redissenyar les polítiques públiques no només pel que fa a l'àmbit social o mèdic, sinó també econòmic.

Subvenció a la Creu Roja i al Banc d'Aliments

El Govern ha aprovat una subvenció directa de 170.000 euros a la Creu Roja i de 130.000 euros al Banc d'Aliments perquè puguin comprar més menjar i productes de primera necessitat. La Conselleria d'Afers Socials assegura que el volum de productes que actualment arriben a les dues entitats "és insuficient per donar cobertura a la demanda existent" i, a més, les campanyes de solidaritat no estan tenint els resultats d'abans de la pandèmia.

Els dos projectes finançats pel Govern s’executaran al llarg de 2021. Aquesta és la segona vegada que el Banc d’Aliments i la Creu Roja reben una aportació directa per fer front a l’alta demanda provocada per les conseqüències econòmiques de la pandèmia. A l’inici de la crisi sanitària, les dues entitats del tercer sector varen rebre 40.000 € cadascuna.