El santuari català que no es dedica a la religió
El Santuari Gaia va ser un centre pioner a l'Estat en el rescat i recuperació dels animals de granja i avui en dia el projecte no para de créixer
CamprodonLa Patri va néixer en una casa molt petita. Una casa ideada per donar a llum sense parar. Vivia amb la seva mare i els seus germans en un espai tan i tan petit que es trepitjaven en moure's. Un dia, la seva mare va ensopegar mentre li donava de mamar i la va esclafar. La Patri, amb tan sols un mes de vida, es va trencar la columna vertebral i va quedar paralítica de les cames. Com que no podia caminar, va deixar de ser útil per al treball que ja tenia atorgat inclús abans de néixer. Volien matar-la. Per sort per a la petita, el setembre del 2015 va ser rescatada pel Santuari Gaia, a Camprodon, Girona. Avui, la Patri té set anys i viu tranquil·la en una habitació molt més àmplia que comparteix amb el Javi. Ell és molt afectuós i tranquil. Tots dos són de la mateixa generació i han creat un gran vincle. Cada nit, abans d'anar a dormir, el Javi acomoda al seu gust el seu llit de palla i la seva manta al costat de la Patri.
La Fundació Santuari Gaia és un centre de rescat i recuperació per a animals considerats de granja i que han sigut víctimes de l'explotació ramadera, el maltractament o l'abandonament. En el moment que es va crear, l’any 2012, només hi havia dos santuaris a Espanya, però cap destinat als animals de granja. "Són els animals que ningú ajuda. Es consideren de consum. L'últim de l'últim", explica Coque, cofundador del santuari. "A Gaia volíem que la gent, a través de les seves històries, veiés aquests animals, que consideren un producte, com el gos o el gat amb els quals conviuen”.
En el moment en què els animals arriben al santuari comencen una nova vida on tots són tractats com a iguals. "Els posem noms d'humans perquè els considerem éssers que, com nosaltres, senten, pateixen i volen viure en llibertat. No volen ser explotats, ni maltractats, ni assassinats. Aquí és on els retornem la seva dignitat. Deixen de ser un número per convertir-se en un ésser únic i irrepetible. Per això mai repetim els noms", explica l’Ismael López, que també va contribuir a la creació del santuari. Al principi ell i el Coque s'encarregaven de tot. "El santuari ha evolucionat moltíssim. Ara tenim llista d'espera de fins a un any per ser voluntari a Gaia. Vam començar amb un terreny de 3.000 m². Ara tenim 40 hectàrees i més de 500 animals rescatats vivint en llibertat”.
Entre tots aquests hi ha les Broilers, unes gallines una mica artificials. El seu únic objectiu: engreixar-se, ser productives i eficaces. La seva història és semblant a la de Hansel i Gretel, se les sobrealimenta amb la intenció de treure'n el màxim producte. Els seus ossos són fràgils, pateixen infeccions i afeccions cardíaques, i la seva esperança de vida és de quaranta-un dies.
En canvi, a Gaia fan règim. Els racionen els aliments per evitar aquesta sobrealimentació i així aconseguir prolongar la seva esperança de vida més d'un any. Al santuari també trobem vedells com el Paolo. Ell va néixer a Astúries i, a causa d'una malformació, té un monyó a la pota esquerra. La lesió requereix cures cada dia i, gràcies a elles, està cicatritzant. Ara pot caminar quasi amb normalitat gràcies a la seva nova pròtesi.
El santuari té voluntaris que s'encarreguen de la cura dels animals, de vigilar els més dependents i de netejar totes les instal·lacions. La Juana i el Frasco s'han cansat de fer turisme durant les vacances, i aquesta vegada han decidit dedicar-les a fer un voluntariat local. És per això que han vingut a Gaia. Ella treballa d'administrativa i ell de paleta. La Juana és vegana, en canvi, ell no.
Durant la seva estada, el Frasco fa tasques de manteniment i d'obra, mentre que la Juana ajuda en les tasques diàries dels treballadors del santuari. O el David, que treballava a la fàbrica Nissan, però el van acomiadar a causa del tancament de la planta. Ell és vegà des de fa molts anys i activista en l'ONG Anima Naturalis. Va decidir venir de voluntari a Gaia perquè estava cansat de Barcelona i volia canviar d'aires. Actualment, està estudiant a distància per ser forner i el seu somni seria obrir un forn per aquesta zona. El Sisco és un altre voluntari però més aviat especial. Després de fer dos voluntariats de tres mesos a Gaia, va arribar a un acord amb els fundadors. Ells li deixaven un lloc on viure i ell s'hi quedava a treballar de forma permanent i sense cobrar. "Sempre ho dic, el santuari em dona la vida, és un treball que m'agrada, m'omple i en el qual em sento molt valorat", diu Sisco. Ell era vegetarià, però quan va arribar a Gaia es va fer vegà. "Es tracta d'una qüestió de justícia amb els animals”.
La Laia hi va anar per primera vegada, com a voluntària, d'abril a juliol del 2021. Ella és biòloga i veterinària. Estava cansada de dedicar-se a la investigació i trobava a faltar la feina de camp. Això i les ganes que tenia de viatjar i els impediments que li ocasionaven les mesures contra el covid-19 d'aleshores la van empènyer a fer un voluntariat local. "Em vaig enamorar del santuari i dels seus habitants i vaig voler quedar-m'hi" explica mentre fa les cures diàries a les úlceres de la Patri. Després d'uns mesos de fer el voluntariat, l'octubre d'aquell mateix any hi va tornar, però aquesta vegada com a treballadora. La Laia explica que viuen en una petita bombolla que a vegades inclús pot arribar a atabalar molt. El santuari està molt apartat, la població més propera és la urbanització de Font-Rubí i es troba pujant el camí de la vall a uns 20 minuts en cotxe. Aquesta ubicació tan apartada moltes vegades resulta avantatjosa, sobretot per la tranquil·litat i l'harmonia que els animals requereixen per a la seva recuperació. Tot i això, a vegades aquest aïllament esdevé un problema. El gener del 2021 la borrasca Filomena va deixar el santuari totalment incomunicat durant més d'una setmana. El Coque explica que va ser una nevada bestial, tot i que el problema va aparèixer quan la neu va marxar. "La carretera d'accés a Gaia es va congelar, estava plena de plaques de gel que impedien pujar o baixar amb qualsevol vehicle. Si era necessari, havíem de fer els 7 quilòmetres a peu". Passada una setmana l'Ajuntament va tirar sal al camí per tal de desfer la gelada, i això va provocar l'enfangament de tota la pista i la va deixar encara intransitable per als cotxes. "Va ser una odissea. Vam estar unes dues setmanes així" conclou el Coque.
Els seus fundadors pretenen ampliar el santuari encara més. Necessiten més terreny, però això també suposa més finançament. "La nostra intenció és professionalitzar-nos per poder atendre moltíssim millor els animals", afirma l’Ismael, que assegura que no reben cap subvenció. "És curiós, perquè la tauromàquia o la caça sí que reben ajudes i subvencions. En canvi, nosaltres, que ens dediquem a salvar-los la vida, no tenim cap mena d'ajuda. Ens financem, principalment, gràcies al suport econòmic de particulars, socis, donatius puntuals, o persones que apadrinen algun animal".
El Santuari Gaia és molt actiu a les xarxes socials, on acumula centenars de milers de seguidors, això els resulta una gran empenta per trobar aquest suport econòmic de particulars. L’Ismael conclou: "El nostre objectiu és que un dia no hagi d'existir el santuari perquè es respecti tots els animals".