Les altes capacitats es detecten un 50% menys en les nines que en els nins

PalmaSer nina i tenir una intel·ligència per damunt de la mitjana implica una doble discriminació en el sistema educatiu actual. Si les altes capacitats intel·lectuals (ACI) ja tenen una taxa de detecció ínfima per naturalesa a les Balears i en el conjunt de l’Estat, en el cas de les al·lotes la situació és encara pitjor: les alumnes identificades amb ACI el curs 2019-2020 a les Balears varen representar un 0,69% del total, mentre que els al·lots varen ser gairebé el doble: 1,3%. La raó principal és que s’espera que les ACIes manifestin igual en els dos gèneres, però la realitat és que elles tendeixen a adaptar-se més i ells solen fer més crides d’atenció, comportament que fa aixecar abans les sospites.

Segons les dades que va publicar el maig el Ministeri d’Educació, l’any passat hi havia 1.717 estudiants amb altes capacitats a tot l’ensenyament no universitari de les Illes, és a dir, des d’Infantil fins a l’Educació Secundària no obligatòria. Però aquesta xifra només va representar un 1% de la població escolar, que a principi de curs es va xifrar en uns 170.251 al·lots i al·lotes. En tot l’Estat es varen identificar 39.173 d’aquests casos –25.509 al·lots i 13.664 al·lotes–, un 0,5% dels prop de vuit milions d’estudiants que hi ha. Així, els percentatges queden molt lluny dels càlculs que fan els experts sobre la quantitat de nins i nines que poden tenir altes capacitats. Segons una de les autores del pla de detecció que hi ha vigent a l’Arxipèlag, Rosabel Rodríguez, “el més conservador seria dir que almenys un 7% de la població escolar té altes capacitats”.

Les Balears tenen des del 2015 el Protocol d’identificació i avaluació de l’alumnat d’altes capacitats intel·lectuals en centres escolars, elaborat per la Universitat de les Illes Balears. Però només s’aplica voluntàriament, de manera que els centres no estan obligats a tenir-lo implantat. De fet, la Conselleria d’Educació no sap quantes escoles l’han posat en marxa ni té dades d’alumnes amb altes capacitats segregades per illa. Tot això afecta especialment les nines i la prova és que “a Formentera els tres centres que hi ha fan servir el protocol i s’hi han detectat un 50% d’al·lots i un 50% d’al·lotes”, explica la presidenta de la Federació Balear d’Altes Capacitats Intel·lectuals Ment i Cor, Esperança Marqués. En canvi, en el conjunt de les Illes, dels 1.717 infants i joves identificats el curs 2019-2020, només 581 eren dones, és a dir, un 33,8%. La resta, 1.136 alumnes, un 66,2%, eren al·lots. Malgrat això, elles representen un 49% de l’alumnat i, en general, acostumen a tenir millors resultats acadèmics.

Elles passen desapercebudes

“És una escletxa de gènere que veim que hi és. Moltes vegades és perquè passen més desapercebudes o perquè s’adapten més. Elles no volen cridar tant l’atenció i protesten menys, mentre que ells, si no es troben bé dins l’aula, ho fan saber més”, reconeix la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa de la Conselleria, Amanda Fernández, que també apunta que les nines solen tenir millors notes i repetir menys de curs que els nins. La Llei espanyola d’educació vigent estableix que “correspon a les administracions educatives assegurar els recursos necessaris perquè l’alumnat que requereixi una atenció educativa diferent pugui aconseguir el màxim desenvolupament possible”, en què s’inclouen els casos d’ACI. Però com que cada comunitat autònoma té el seu propi sistema, les xifres oscil·len i la mitjana de l’Estat del curs passat es troba en prop de 2.300 casos, per damunt de les Balears. “Hi ha un grup de feina que treballa per fer millores en el protocol i aviat el podrem tornar a llançar als centres amb aquests canvis”, assenyala Fernández. A hores d’ara, hi ha dues maneres de detectar les ACI a la comunitat autònoma. Per una banda, per mitjà del protocol, amb el qual les escoles que el tenen fan passar unes proves a tots els estudiants d’un curs concret, que sol ser a primer de cada etapa. Per altra banda, també es poden identificar casos concrets amb una avaluació psicopedagògica sota demanda de l’orientació del centre. Cal dir que d’ençà que el protocol va començar a funcionar els nombres han ascendit: Educació ha passat de tenir 361 casos el curs 2011-12, any des del qual hi ha estadístiques, a 1.132 el curs 2017-18 i 1.345 el 2018-19, en què la detecció va quedar més estesa.

No obstant això, la taxa continua sent insuficient i fins i tot el Parlament balear ha instat el Govern a fomentar que el protocol s’implanti a tots els centres de les Illes. Tots els grups parlamentaris varen signar de manera unànime una Proposició No de Llei el 27 de maig impulsada pel PSIB-PSOE en què, a més, es demanava a l’Executiu que avanci en la creació d’equips específics d’atenció a l’alumnat ACI, fet que ja estava aprovat per llei, però que la Conselleria no preveu posar en marxa fins al curs 2022-23. La PNL recull algunes de les advertències dels experts en aquesta matèria, com ara que si aquest alumnat no rep l’atenció correcta, pot tenir “una resposta contradictòria”, amb “problemes de comportament, fracàs escolar i, fins i tot, abandó del sistema educatiu”. L’autor de la iniciativa, el diputat socialista Enric Casanova, adverteix també al text que “els centres que no apliquin el protocol poden crear un problema d’igualtat de gènere”.

Càstigs i mals de panxa

María José Cordero és mare de dues al·lotes amb altes capacitats, una de 22 anys i una altra de 16 –entrevistada a la dreta d’aquest reportatge–, i és membre de l’Associació Balear d’Altes Capacitats (ABSAC). “La situació em preocupà quan la varen començar a castigar i a renyar perquè no acabava les feines de classe”, recorda Cordero sobre el cas de la filla gran, que els agafà per sorpresa. Però quan li demanaven per què no feia els deures, deia que s’avorria. “Mirava per la finestra, es demanava per què l’ombra que veia fora es movia i s’interessava pels moviments de translació de la terra”, explica la mare. La nina, amb prop de sis anys, començà a estar trista i a somatitzar amb mals de cap i de panxa. “La vaig dur a un psicòleg i ens va dir que li veia unes altes capacitats al·lucinants, i passàrem aquesta informació a l’escola. Però ens va dir que no n’hi havia per tant i que els centres havien d’ocupar-se de casos més preocupants, i que si tenia altes capacitats, no era un problema”, lamenta.

La varen haver de canviar a un centre concertat de Palma, suposadament especialitzat, perquè li fessin una detecció positiva, però allà tampoc va rebre l’atenció que necessitava: “Es frustrava, no encaixava amb els professors; si començava a debatre, no li deixaven fer-ho i va acabar patint bullying psicològic”, relata Cordero. Amb el segon canvi de centre la situació va ser una altra: “La varen tractar molt bé, varen tenir en compte les seves necessitats, tant les altes capacitats com els trets dislèxics i de TDAH (Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat) que també té”. De fet, és comú que aquestes necessitats especials es donin alhora en una mateixa persona, la qual cosa dificulta la detecció, perquè unes acaben equilibrant les altres. 

El cas de Nati –que prefereix identificar-se només amb el nom– i el seu fill Gerard va ser molt diferent. “Quan tenia tres anys, la tutora ens va dir a final de curs que havien pensat de passar-lo a cinc anys, però vàrem dir que no”, explica la mare. Més tard, i per recomanació de les mestres, varen aconseguir que començàs a Primària en un centre d’Inca, on viu la família, en una aula d’enriquiment per als alumnes amb ACI. “Allà li varen fer la detecció i actualment participa en un projecte amb activitats de tipus creatiu amb alumnes d’altres edats unes hores a la setmana”, relata Nati, que assegura que al seu fill “això li encanta i el potencia”. Gerard és “molt inquiet i necessita informació constant”, fet que durant el confinament va ser encara més evident: “Va ser ornitòleg durant uns dies i va començar a escriure un llibre”, afirma la mare. Ara diu que “vol ser arquitecte o dissenyador de videojocs, i de vegades, físic”, però Nati no creu “que descarti cap opció, sinó que ho vol ser tot”.