Els alumnes amb autisme es disparen un 143% en sis cursos

Palma“N’hi ha molts, i n’hi haurà encara més. N’estic ben segur”. D’aquesta manera explica Alberto Santos, psicòleg a l’Associació de Mares i Pares de Persones amb Discapacitat de les Balears (Amadiba), l’increment de casos d’autisme dels darrers anys a les Illes. En sis cursos escolars el nombre d’alumnes de Primària i Secundària amb aquest trastorn ha crescut un 143%. Així, el 2018-2019 hi havia 657 nins amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) i 107 nines, mentre que en el curs actual, segons les dades provisionals de la Conselleria d’Educació i Universitats, són 1.523 i 339, respectivament.

L’augment de diagnòstics té diverses raons, explica Ana Mantecón, neuropsicòloga a Mima tu Mente. La principal és que ara es presta més atenció als senyals inicials del trastorn, un fet que permet detectar-los a edats més primerenques. Però també hi ha factors que ara tenen més prevalença: “El fet que els pares cada vegada tinguin els fills més tard, i també qüestions genètiques i ambientals hi tenen a veure”, explica. “S’ha estudiat la relació entre l’increment de casos i la presència de contaminació alimentària i ambiental”, afegeix.

Malgrat la major conscienciació, el camí de les famílies fins que s’aconsegueix la detecció del trastorn no és senzill. Joana Borràs té una filla de deu anys a qui li varen detectar el TEA amb set. “Fins llavors tot era normal, però després va començar a tenir ansietat, es barallava amb els companys...”, explica. La nina anava a una escola privada de Palma que no es va adonar del problema i ho atribuïa tot a mal comportament. La situació va anar empitjorant amb el temps. Una vegada Borràs va disposar del diagnòstic, es va dirigir a l’escola, que, malgrat tot, continuava associant l’actitud de la nina amb mala conducta. “No ens varen donar cap suport i em varen dir que, si en volíem, l’havíem de pagar i ens varen convidar a partir de l’escola”, recorda. I així ho va fer. Va pagar 900 euros mensuals per disposar d’una pedagoga terapèutica (PT) durant unes hores al dia i en acabar el curs la va canviar a un centre públic.

La pública respon millor

Les diferents famílies consultades, així com Mantecón, coincideixen en una idea: sempre que les circumstàncies del TEA ho permetin, és als centres públics on estan més ben atesos. Ara bé, en general, totes les escoles fan feina per ser centres inclusius, un concepte, aquest, emparat en la LOMLOE i, per tant, de compliment obligatori.

En el cas de Borràs, va matricular la filla al CEIP Costa i Llobera al curs 2021-2022 i va rebre el suport del Servei d’Atenció a la Diversitat d’Educació. “A principi de curs quasi no anava a classe de tan malament que estava, i fins Nadal només hi assistia dues hores al dia”, recorda. La diferència en el de tracte en comparació amb el centre privat fou evident. “Se’ns va posar en mans de l’equip de suport i té una PT que l’atén. Quan es posa nerviosa, la treuen de l’aula i la duen a l’hort, o, quan té moments de sobrecàrrega, a la sala de la calma. La varen acollir molt bé i ella està contenta”, agraeix Borràs.

Malgrat la dedicació dels docents, “els centres necessiten més recursos per fer front a la diversitat que hi ha dins les aules”, considera Marta (nom fictici), mare d’una nina de set anys amb TEA. “Si tu tens 25 alumnes i un amb autisme té una crisi i l’has de treure defora perquè es relaxi, no pots. Perquè si no queda un adult dins la classe i passa qualsevol cosa, et cau el pèl”, assegura. En el seu cas, el diagnòstic va arribar després d’un “llarg periple” per diferents especialistes i diferents diagnòstics. “Ens deien que tenia alteració dels processos sensorials i alta sensibilitat”, recorda. De fet, la professional que va donar la primera veu d’alarma que es tractava d’un cas d’autisme va ser una terapeuta ocupacional de Mater. A partir d’aquí, es va fer el diagnòstic i la nina va rebre el suport que necessitava, malgrat que el seu grau de TEA no requereix grans adaptacions curriculars.

Tant Marta com Borràs defensen el model d’escola inclusiva per a tot l’alumnat. El CEIP Verge de Lluc, per exemple, treballa amb metodologies flexibles, grups reduïts i propostes pedagògiques de diferents nivells segons la realitat de l’alumne. “Intentam que totes les propostes s’adaptin a ells”, exposa Magda Serra, mestre del centre. Els alumnes amb TEA, continua, “necessiten que tot el que fan estigui molt estructurat i estar preparats amb molta anticipació. A vegades tenen dificultats per saber el que s’espera d’ells”, i per això es fa feina per ajudar-los. Per exemple, si es vol que un TEA faci un conjunt de feines, aquestes es distribueixen en tres capses. La que es posa dins la darrera és una tasca que li agrada, però per arribar-hi, abans ha de fer les dinàmiques prèvies.

Al Verge de Lluc es treballa sota la premissa que cada alumne ha d’avançar en el seu procés d’aprenentatge sense que la meta sigui la mateixa per a tots. Aquesta idea té més sentit en el cas dels alumnes amb TEA, amb maneres d’aprendre i d’entendre la realitat diferents respecte dels dels companys.

Més del 80% dels alumnes autistes de les Balears estan en centres educatius ordinaris, segons dades del Ministeri d’Educació. La resta, en els d’Educació Especial. Aquests estan enfocats a les realitats que en una escola tradicional no podrien progressar. És el cas de Lucía, una nina de sis anys amb autisme de grau tres, el més avançat. No parla i es comunica lleugerament per signes. Durant l’etapa d’Infantil ha estat en un centre concertat ordinari. En un primer moment, l’escola va posar entrebancs a la seva escolarització, “però després s’han portat de manera espectacular”, explica Mònica Montserrat, que n’és la mare. Amb el pas a Primària, s’ha fet evident que la nina necessita una atenció específica i ara està immersa en el procés d’admissió a un centre d’Educació Especial. “Pot optar als tres de Palma, però hi ha moltíssima demanda. Si no treu plaça, Lucía haurà de quedar a l’escola on està i repetir curs fins que l’aconsegueixi”, lamenta Montserrat.

Educació Especial, un suport essencial

Els centres d’Educació Especial esdevenen fonamentals per atendre l’alumnat amb més dificultats, però l’oferta no dona l’abast per atendre la quantitat d’usuaris potencials. Amadiba dona una atenció integral, entre d’altres, als alumnes autistes. Més d’enllà de disposar d’un centre educatiu especial, el CCEE 4x4, disposa d’un servei itinerant per poder donar suport als docents dels centres ordinaris en la seva tasca d’atenció a l’alumnat autista. “Se’ls expliquen les dificultats amb què poden trobar-se, què han de fer si aquests alumnes tenen una crisi...”, relata Marian Vives, responsable de Comunicació i Atenció a Famílies de l’entitat, que llança una ajuda als companys dels centres ordinaris: “Hi ha molt bona intenció, però no tenen ni la formació ni les ràtios, ni tampoc diversos professionals dins cada aula com tenim nosaltres”. “La gent creu que els centres especials són guetos. Si un alumne està bé en un centre ordinari, perfecte. Però si ve amb nosaltres estarà molt ben atès. De fet, farà més sortides i activitats, perquè estan pensades per a ells”, diu.

A vegades, el grau més avançat d’autisme pot derivar en fases d’agressivitat o a situacions en què l’edat dels pares impedeix que puguin atendre el fill. En aquest cas, entren en joc els pisos tutelats, en els quals els usuaris tenen unes pautes i unes rutines supervisades que els ajuden a estar tranquils. Conviuen amb persones amb situacions semblants a les seves. Tomeu Cañellas és un jove de 21 anys que viu en un d’aquests habitatges. “Està encantat, i nosaltres també”, diu Margarita Bea, la seva mare. Ell té un 86% de discapacitat i la família sabia que tard o d’hora necessitaria aquest tipus d’atenció. Cada tres o quatre dies, Tomeu va a la casa familiar. “Però quan fa un parell d’hores que és aquí ja ens diu ‘vull anar a caseta’, en referència l’habitatge tutelat”, explica. “Nosaltres l’únic que volem és que sigui feliç. I ho és”, assegura.