Els alumnes de les Balears de cada vegada s’expressen pitjor

PalmaLa competència lingüística dels alumnes de les Balears ha empitjorat en els darrers anys. L’ARA Balears n’ha parlat amb una desena de professionals de l’educació i la lingüística, que confirmen el deteriorament tant de la capacitat oral com escrita. “A primer d’ESO hi ha alumnes que no saben escriure i altres als quals els ve just llegir i han passat per Primària sense problemes”, explica Tonina Siquier, professora de Biologia a l’IES Sineu. Els mestres de Primària, però, no són els responsables d’aquesta regressió lingüística. “En 23 anys que fa que som mestra no s’ha modificat gens la forma d’ensenyar a llegir i a escriure, però sí que és cert que ara nosaltres ja ens trobam amb nins d’Infantil que venen amb mancances greus i mai vistes”, assenyala Poli Sansó, docent al CEIP Sa Torre. Els casos més greus que ha detectat són d’infants que xerren amb una paraula, que assenyalen amb gestos perquè no saben el nom del que tenen davant i que empren paraules incompletes.

La preocupació pel retrocés competencial dels joves també es percep a la universitat. Hi ha estudiants que arriben als nivells superiors educatius amb debilitats importants. “Detectam problemes de comprensió lectora i en l’expressió escrita, no pel que fa a la coherència, sinó a la cohesió i a l’estructura dels textos”, apunta Elga Cremades, lingüista i professora del departament de Filologia Catalana de la UIB. Assenyala que hi ha estudiants que redacten escrits sense sentit, que no capten l’essència i als quals se’ls posa, per exemple, un text irònic i no n’entenen el to.

Les diferents fonts consultades posen el focus en les mateixes causes. Els joves de cada vegada llegeixen, escriuen i s’expressen menys i pitjor. Una de les raons principals és l’impacte de les xarxes socials, on abunden els missatges curts amb idees simples i amb redaccions que moltes vegades són deficients. La conseqüència és clara: “Tot el que els donam a fer a classe ha de ser curt, molt segmentat i treballat prèviament”, resumeix Maria Antònia Reinés, que és professora de Geografia i Història a l’IES Antoni Maura.

La informalitat de les xarxes també es reflecteix en la qualitat dels textos. De cada vegada hi ha més alumnes que no posen majúscules quan cal, ni punts, ni comes, ni punts i finals. “No empren connectors ni segueixen l’estructura bàsica de les oracions”, lamenta Esperança Mateu, que també és professora de Socials, però a l’IES Santa Margalida, on també ha detectat que els joves han perdut vocabulari: “No saben que és un penya-segat, ni qui és el Papa, ni una monja, per exemple”, diu.

Cremades explica com s’ha gestat la situació. La societat ha canviat i la tecnologia ha guanyat pes. “Hi ha menys comunicació cara a cara, menys temps per dedicar a la lectura i, per tant, menys possibilitats de desenvolupar les competències discursives”, exposa. Les noves generacions, a més, són natives digitals. “Estan acostumades als missatges ràpids i concisos que veuen a TikTok i Instagram”, explica. El registre textual de les xarxes també ha generat un altre problema: hi ha alumnes que no saben escriure textos llargs i correctes. “Quan arriben a tercer i quart d’ESO ja saben escriure, sí, però una altra cosa és que ho facin bé. Arriben a Batxillerat, van a Selectivitat i allà a vegades et trobes amb uns escrits que és impossible entendre’ls”, lamenta Siquier. “Si el seu cervell no sap escriure bé una paraula ni on va un connector, com han de construir un text?”, es pregunta.

L’oralitat tampoc és bona

Pel que fa a la comunicació oral dels alumnes, Reinés diu que la “part positiva” de les xarxes és que els ha tret la vergonya de parlar en públic. Ara bé, ho fan en uns registres que s’allunyen del que és acceptable en l’àmbit acadèmic.

No tot el retrocés lingüístic es deu a l’impacte de les xarxes , sinó que també hi influeixen els canvis en l’estructura comunicativa de la societat. “Percebem una falta de comunicació oral entre els infants i les famílies, que s’ha substituït per l’ús de dispositius.”, explica Jesús Nieto, director del CEIP Jaume I. En aquest centre, la situació del català agreuja més la realitat. Només l’1% de l’alumnat el parla fora del centre.

Davant aquesta situació, els professionals són conscients que cal reinventar-se per revertir la situació. “Hem hagut de reformular les classes i ho haurem de fer molt més. No té sentit que els facem fer certs treballs de recerca quan hi ha el ChatGPT que els ho fa en dos minuts”, diu Reinés. Ella aposta per reenfocar l’educació cap a l’oralitat i tornar a escriure damunt paper en determinades àrees. Cal tenir present que molts centres han incorporat els Chromebooks de forma generalitzada, un fet que en alguns casos ha limitat les possibilitats dels infants d’escriure a mà.

Cremades aporta algunes estratègies que podrien servir per recuperar terreny. “Planificar millor allò que s’espera al final de l’etapa educativa i a partir d’aquí definir el camí, un fet que moltes vegades no és possible a causa de la rigidesa dels currículums”, diu. També s’ha d’apostar per retornar a l’escriptura i lectura de textos llargs, a entendre’ls i extreure’n les idees, així com a aprendre a utilitzar les eines disponibles en favor de l’educació. “No podem combatre el ChatGPT ni les xarxes, però sí que podem trobar estratègies per assumir-les i emprar-les en el procés educatiu”.