Els alumnes d'Infantil de les Balears van menys a classe que els de la resta de l'Estat

PalmaEls alumnes d’Infantil de les Illes Balears estan menys escolaritzats que els de la resta de comunitats autònomes de l'estat espanyol. Així s’extreu de les dades incloses en l’Anuari de l’Educació 2024. El curs 2023-2024 estaven matriculats a tres anys el 93,9% dels nins illencs en l’edat corresponent; a quatre anys, el 95,8%, i al curs posterior, el 97,4%. La mitjana estatal, en canvi, va ser del 96,7%; 98% i 98,6%, en els anys respectius. Ara bé, les dades, analitzades en perspectiva, mostren una millora mínima respecte del curs acadèmic anterior, però no generalitzada.

El curs 2022-2023, a les Illes estaven escolaritzats el 90,7% dels infants de tres anys (3,2 punts menys) i el 96,4% dels de cinc (un punt menys). A quatre anys, en canvi, ho feren el 96,2% (0,4 punts més que el 2023-2024). Tot i això cal tenir present una informació contextual: a Espanya, l’escolarització no és obligatòria fins que l’alumne fa sis anys. És a dir, a primer de Primària.

A l’etapa 0-3 la situació és diferent, amb taxes d’escolarització molt inferiors, vinculades, entre d’altres, a l’escassa oferta de places tant públiques com concertades que tant el Govern del Pacte com ara el del PP intenten revertir. Ho han fet amb la gratuïtat de l’etapa, amb la creació de més places públiques i ara també amb la concertació massiva de places privades. El curs 2023-2024, a les Illes només estaven escolaritzats l’11,1% dels nadons de zero anys; el 45%, dels d’un any i el 57,6%, dels de dos anys. Aquestes dades mostren una millora substancial respecte de l’any precedent, quan varen ser el 8,5%, 37,3% i el 52,3%, respectivament.

Les diferències respecte de la mitjana estatal també hi són, però molt més acusades que en el cas del segon cicle d'Infantil (de tres a cinc anys). El curs 2023-2024, a Espanya estaven escolaritzats el 15,6% dels infants de zero anys; el 53,5%, dels d'un any i el 73,4%, dels de dos. Això implica 4,5, 8,5 i 13,8 punts més que la mitjana de les Balears.

El curs passat a les Illes, un total de 10.783 alumnes varen anar a l'escoleta, 6.339 dels quals anaren a centres públics; 865, a privats i 3.578, a concertats. L'any precedent no hi havia cap plaça concertada, mentre que 5.933 infants van anar a centres públics i 3.521, a privats. El que es pot observar, per tant, és la conseqüència de la concertació de places feta pel Govern i que també continua durant el curs 2024-2025: hi ha hagut un transvasament més que notable de la privada a la concertada.

Reforç massiu de la concertada

El mes d’abril de 2024, el conseller d’Educació, Antoni Vera, va parlar del compromís de la Conselleria de construir noves places públiques 0-3 anys, encara que va reiterar que els tràmits "no són senzills" i que fer un projecte, licitar-lo, executar-lo i justificar-ne la despesa "és moltes vegades complicat i just de temps". "No podem construir tan de pressa com voldríem", va reconèixer. En aquell moment va anunciar una línia d'ajudes destinades a places concertades de 0-3, "perquè és necessària l'escola concertada per posar a l'abast de les famílies places gratuïtes com més aviat millor, sobretot en municipis amb la llista d'espera més elevada". Per al curs actual, Educació va preveure impulsar la concertació de places 0-3 i establir el concert educatiu en 105 centres, amb un total de 349 aules dedicades a l'educació Infantil.

En relació amb les places públiques, el Pla d'infraestructures planteja que tots els nous CEIP incorporin línies educatives 0-3. Enguany, també s’ha posat 0-3 a algunes escoles de les Balears. És el cas del CEIP Joan Veny i Clar (Campos) que va poder incorporar 36 places, després de guanyar espai després de la creació del CEIP Nou de Campos. També varen introduir places el CEIP Nadal Campaner i Arrom (30) i el CEIP Mare de Déu de la Consolació (10), entre d'altres.