“Abans, els alumnes es despenjaven del curs a tercer d’ESO; ara, ja passa a primer”

PalmaLes xarxes socials, el model econòmic de les Balears i el seu impacte en infants i joves, han modificat l’actitud dels estudiants cap a l’ensenyament i l’aprenentatge. “Els alumnes ara pretenen treure profit immediat d’allò que estan fent. Volen aprendre de pressa i la cultura de l’esforç, d’entendre que l’aprenentatge és un procés lent, s’ha perdut. Estan acostumats a demanar i a rebre aviat el que volen i, per mantenir-los motivats, els hem d’oferir estímuls molt potents”. Aquest és el testimoni de Poli Sansó, directora del CEIP Guillen Frontera Pasqual.

La desmotivació també afecta molt els centres de Secundària, on aquests problemes s’entremesclen amb les dificultats pròpies de l’adolescència. Tot plegat precipita situacions complexes dins els centres. “Abans, els alumnes començaven a perdre l’interès i a despenjar-se del curs a tercer d’ESO; ara, ja passa a primer”, explica Sílvia Campins, que és una de les orientadores del Cide des de fa 20 anys i ha vist en primera persona aquest canvi d’actitud. Cal recordar que les Balears són la comunitat amb la taxa d’abandonament escolar més alta de l’Estat: se situa en el 19,1%, 5,5 punts per damunt de la mitjana.

La professora de Biologia de l’IES Ses Estacions, Belén Álvarez, considera que l’impacte de les xarxes socials té molta influència en la pèrdua d’interès de l’alumnat. “Estan acostumats als vídeos de 20 segons de TikTok i la resta se’ls fa llarg”. Posa el focus en un tema preocupant: la pèrdua de l’esperit crític. Segons assenyala, el volum d’inputs informatius que reben els joves de tants canals diferents els dificulta identificar el que és real i el que no. “Enseny Biologia a tercer d’ESO i els alumnes em varen parlar d’un canal de TikTok en què apareixia un home que deia que era extraterrestre. I ells s’ho creien”, afegeix.

D’altra banda, els alumnes també empren aquesta xarxa social com a eina per resoldre dubtes de classe. “Allà hi ha de tot, coses que estan bé i coses que són mentida i porqueria”, lamenta Álvarez. A més, els centres han de deixar de banda l’ensenyament de continguts didàctics per enfocar-se en aprenentatges que abans ja venien assolits de casa: “Els falten hàbits i saber complir les normes. Els hem d’ensenyar a comportar-se”, apunta el director del CEIP Es Molinar, Biel Artigues.

Malgrat que estan d’acord amb part del diagnòstic que fan els docents, els estudiants són crítics amb el que els ofereix el sistema educatiu. “El mòbil ens crema a la mà i l’usam per a tot, i també a classe, però s’ha de dir que hi ha docents que no posen res de part seva per fer que el que expliquen ens cridi l’atenció”, assenyala Toni (nom fictici), alumne de Batxillerat de l’IES Joan Alcover. “No poden venir a les vuit del matí, obrir una presentació, començar a vomitar paraules i pretendre que gaudim”, continua. De fet, Álvarez reconeix que, de vegades, els docents no saben “enganxar els interessos dels alumnes, i és una pena”, lamenta.

Valorar i reforçar l’alumne

En un context en què el model econòmic de les Balears també empeny els estudiants cap al mercat laboral abans d’hora, és rellevant trobar fórmules per atreure’ls a l’estudi. En aquest punt, el rol del professor és clau: “Ha de ser empàtic, entendre la situació que viuen els nins i trobar solucions”, assegura Nona Cañellas, mestra al CEIP Santa Catalina, que considera clau potenciar les fortaleses dels alumnes. Segons diu, de vegades hi ha nins que tenen una mala actitud, “però sempre s’ha de mirar la part positiva”. Per això, defensa destacar les seves fortaleses, donar-los importància i potenciar els treballs d’investigació, “amb suport, si cal”, diu. Ara, és conscient que hi ha molts centres que “són rancis i no fan un aprenentatge funcional basat en l’aprendre a aprendre”. “Encara que a l’alumne li costi, farà aportacions bones i s’ha de sentir reforçat”, afegeix Cañellas.

Quant a xifres d’abandonament escolar, el director de l’IES Josep Maria Llompart, Jaume Salvà, considera que responsabilitzar els alumnes “no és just ni n’és la solució”. Malgrat tot, reconeix que les taxes d’absentisme i les qualificacions són de cada vegada pitjors. Si un alumne no va a classe “és per algun motiu, ben igual que si suspèn”, diu. A les aules, els docents es troben amb contextos complicats, amb estudiants que volen llegir però no tenen llibres a casa ni entorns que els puguin donar suport, lamenta. És per aquesta raó que Salvà fa una reflexió: “Tal vegada no els donam el que necessiten. Però són ells els que ens ho han de dir”. En relació amb les fuites prematures d’alumnes cap al mercat laboral, principalment turístic, el director del Llompart considera que s’han de prendre mesures i en planteja una que, si bé podria ser efectiva, generaria rebombori: “Vincular els contractes a tenir, almenys, un títol d’ESO. Així, tenir-lo seria una necessitat”.

Un dels factors que té efectes sobre el funcionament educatiu de les Balears és la taxa d’alumnes nouvinguts, que obliga els centres a fer una feina extra per poder integrar-los, a vegades quan no coneixen cap de les llengües oficials. Ara bé, segons assenyalen les fonts consultades, en general, aquests estudiants tenen una bona actitud cap a l’estudi: “Hi ha famílies que tenen clar que l’educació és la via perquè els fills tinguin un futur i s’entreguen, però el que fa que s’allunyin són les dificultats que tenen per accedir als recursos digitals, per exemple”, assenyala Sansó.

Per reconduir els alumnes que tenen tendència a dispersar-se, els centres s’involucren. Al Guillem Frontera Pascual, per exemple, es marca una ruta als infants, amb unes metes a assolir. “Els feim partícips del procés d’aprenentatge i els feim veure què poden fer per millorar. Sol funcionar”, diu la directora.