Per què els alumnes de les Illes perden coneixements, però no tant

PalmaA la darrera edició de les proves PISA els alumnes de les Balears han baixat 12 punts en competència matemàtica, 7 en lectora i 2 en científica, lleugerament per damunt de la mitjana espanyola. Ara bé, si es mira cap enrere, fins a la convocatòria de 2009, el nivell dels estudiants illencs ha millorat, mentre que el dels seus homòlegs espanyols i de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics) s’ha ressentit. D’ençà d’aquell moment, els joves balears han pujat 7, 15 i 19 punts, respectivament, en les disciplines estudiades, mentre que els espanyols n’han baixat 10, 7 i 3 i els de l’OCDE (que agrupa 38 països), 24, 17 i 16, respectivament. Per tant, malgrat que les Balears partien de resultats baixos, s’han aconseguit situar en la mitjana dels participants. Pel que fa a l’edició de 2022, condicionada pels efectes de la pandèmia, Antoni Salvà, que fou un dels redactors dels currículums LOMLOE a les Balears, en fa una valoració clara: “Les Balears hem aturat el cop i hem resistit els efectes de la covid en les dinàmiques escolars. Hauria pogut ser pitjor”. El que és rellevant, però, és conèixer què s’ha fet a les Illes per aconseguir millorar al llarg dels anys.

Si un fet ha intervingut en el fre del cop pandèmic ha estat l’actitud del professorat, que va fer “una gran tasca durant el confinament i també després”, amb la preparació de tots els materials en línia perquè els alumnes poguessin seguir el curs des de casa, segons assenyala Joan Jordi Muntaner, doctor en Pedagogia per la UIB. Quan l’any 2020 es va decretar el tancament dels centres educatius, en pocs dies es va dissenyar un sistema per poder mantenir la dinàmica escolar. “Vàrem fer feina, no només perquè els nins continuassin aprenent, sinó perquè mantinguessin el contacte amb els companys, amb reunions de Meet o Zoom”, apunta la directora del CEIP Ses Rotes Velles i presidenta d’ADIPMA, Joana Maria Mas. Els problemes que van sorgir, afegeix, com ara el pronunciament de la bretxa digital o l’absentisme, es van combatre amb el reforç de la col·laboració entre la policia local, els serveis socials i inspecció educativa, i facilitant ordinadors portàtils als alumnes que no tinguessin dispositius disponibles.

Per altra banda, en els darrers anys, segons remarca l’ex director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante, Educació ha fet “molta feina”, per millorar la situació dins les escoles i instituts. En aquest sentit, recorda que s’han incrementat els recursos de personal i s’ha fet valer la feina dels docents, així com s’han potenciat els projectes d’innovació i reforçat l’autonomia de centre, un fet que “s’ha d’haver traduït en el manteniment dels resultats de les Balears, malgrat el context”, opina. Tot i compartir part d’aquest discurs, Muntaner insisteix que cal continuar reforçant els recursos i apostar per un model educatiu inclusiu, abaixar les ràtios i millorar les metodologies, per fer front a les “necessitats educatives d’aquesta terra, que van a més”.

L’ARA Balears ha demanat parlar amb el nou director de l’Institut d’Avaluació i Qualitat de l’Ensenyament Educatiu (IAQSE), Antoni Bauzà, per conèixer el seu posicionament, però ha declinat la petició. Ara bé, en conèixer els resultats de 2022, que es van publicar aquesta setmana passada, el conseller d’Educació, Antoni Vera, va dir que, tot i que les Balears es mantenen a la mitjana estatal, “són els pitjors resultats dels darrers deu anys”, anant al 2012.

Estudiants que van i venen

A l’hora de presentar-se a les proves, les Balears tenen un condicionant: l’arribada de nouvinguts amb nivells diversos i sense coneixement de les llengües oficials. Les Balears tenen el percentatge d’alumnes estrangers més alt de l’Estat (17,6% al curs 2022-2023). “Aquests alumnes solen tenir un rendiment a les proves de 40 punts menys, que equival als coneixements adquirits durant un curs acadèmic”, explica Morante. “En el moment de fer les PISA no es té en compte si l’alumne coneix prou l’idioma o té altres característiques que li puguin generar dificultats”, diu. En l’edició de 2022, per exemple en matemàtiques, els estudiants nadius han tret 481 punts, mentre que els d’origen estranger, 444. La mitjana espanyola ha estat molt similar: 481 per als nadius i 448 per als alumnes estrangers.

Amb la tesi de Morante hi coincideix Mas, que dirigeix un centre a Santa Ponça. “A les Balears tenim molts alumnes amb una escolarització interrompuda, amb canvis d’escola i de lloc de residència. A més, l’alumnat que arriba de països extracomunitaris ve de sistemes educatius diferents, on els nivells d’exigència són bastant diversos”, diu.

Els fonaments de la LOMLOE, basats en l’educació competencial, han estat molt criticats. Ara bé, segons les fonts consultades, els nous sistemes pedagògics que propugna haurien d’ajudar a millorar els resultats. “La feina competencial és el que PISA vol, i és el que la LOMLOE defensa”, assenyala l’exdirector de l’IAQSE, Pere Moyà. De fet, fins ara es produïa una anomalia, perquè els estudiants tenien un model educatiu basat en la reproducció i de sobte els feien unes proves centrades en l’aplicació i la relació dels coneixements. Cal tenir present, però, que en els darrers anys d’aplicació de la LOMQE ja hi va haver centres de les Balears que, “de manera extraoficial”, assenyala Salvà, van anar introduint el treball competencial en la pràctica docent, un fet que pot haver influït en l’aturada del cop de la pandèmia que reflecteixen les PISA en la majoria de les comunitats autònomes . A més, “a les Balears, els centres han fet bona feina al llarg dels anys, amb constància, i els resultats acadèmics anuals dels centres ho mostren. El percentatge de repetidors de curs s’ha reduït entre un 60% i un 70% en els darrers anys”, un fet que també té la seva implicació en els resultats finals, explica Moyà.

Distribució desequilibrada

Les conclusions de les proves de l’edició de 2022 també mostren la diferència que hi ha entre els resultats que obtenen els estudiants dels centres públics i els dels privats. Els primers aconsegueixen 464, 462, i 471 en matemàtiques, lectura i ciències, respectivament. Els privats, per la seva banda, en treuen 489, 495 i 500, respectivament. Aquestes diferències se situen en la mitjana de l’Estat i també de l’OCDE, però a les Balears hi influeix un factor que marca la diferència. “És clau la distribució de l’alumnat nouvingut, que majoritàriament es concentra en els centres públics, i la diferència en el nivell socioeconòmic de les diferents tipologies d’estudiants”, apunta Morante. “Si tens un alumnat immigrant i amb dificultats i l’ajuntes en un mateix centre, el problema es multiplica. Les escoles públiques es troben amb aquestes situacions i les privades i concertades ho noten menys”, afegeix. Salvà reforça aquestes tesis i assegura que els alumnes amb dificultats “acaben a la pública. I això explica els resultats dispars”, assegura.

Malgrat el rebombori que s’ha generat amb les conclusions de les proves arreu de l’Estat, el president de la Societat Balear de Matemàtiques, Daniel Ruiz, insisteix que les oscil·lacions que s’han registrat en la majoria dels casos no són significatives. “En educació entren en joc moltes variables i les anàlisis no són simples”, assenyala. La idea original de les PISA no era fer comparacions entre estats ni regions, sinó avaluar cada territori individualment i establir-hi tendències. “Veritat que no comparam l’estil de vida d’Espanya i de Letònia perquè ambdós són igualment vàlids? Llavors, tampoc té sentit comparar els resultats educatius de les Balears amb les altres autonomies que van millor o pitjor, perquè cadascuna té les seves realitats”, al·lega. És cert que a la convocatòria de 2022 els alumnes de les Illes han baixat diversos punts en les tres competències, però s’han mantingut posicionats a la mitjana de l’Estat, un fet que cal tenir present. “Hem resistit la pandèmia, i aquesta és la vertadera notícia”, sentencia Morante.