Alumnes i futurs mestres de Primària tenen "greus limitacions" en el coneixement de la geografia balear

PalmaQuins són els coneixements de geografia que es tenen a Primària? Saben els alumnes quina és la realitat geogràfica insular? Segons dos estudis publicats pel Grup de Recerca en Educació i Geografia de la Percepció de la Universitat de les Illes Balears, la resposta no és gaire esperançadora, ja que evidencien les limitacions en l'alfabetització geogràfica que tenen tant els alumnes de Primària i com els estudiants universitaris del grau d'Educació Primària.

Per una banda, els investigadors de la UIB han publicat un estudi a la revista Educational Studies en el qual es compara la cartografia regional que ofereixen els llibres de text usats a Primària amb els coneixement que tenen els alumnes de la seva pròpia regió al final d’aquesta etapa educativa. L’estudi posa de manifest el desconeixement que els alumnes de sisè de Mallorca tenen de la realitat insular i, segons l'estudi, es deu a l'escassa informació que hi ha en els llibres de text.

S'ha partit de l’anàlisi de mapes elaborats per 285 alumnes de sisè de Primària de dotze escoles públiques i concertades de Mallorca, als quals havien demanat que elaborassin un mapa de les Balears de memòria i sense cap ajut. Els resultats mostren l’escassa importància que la geografia insular té en el procés d’ensenyament i aprenentatge en ciències socials durant l’Educació Primària. N'és una mostra que, de mitjana, els alumnes varen incloure menys de 15 topònims als mapes, la majoria dels quals eren poblacions i nuclis turístics (54,3 %).

De manera general, els espais més repetits varen ser les cinc grans illes de l’arxipèlag (Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera) i localitzacions de Mallorca, com la serra de Tramuntana i el Puig Major, la serra de Llevant i Palma. Les referències costaneres es limitaven majoritàriament a les badies de Palma i d’Alcúdia. Les poblacions més citades foren Palma, Inca i Manacor.

Els futurs mestres coneixen les autonomies, però no les províncies

En un segon estudi, publicat en la revista científica Journal of Geography in Higher Education, els investigadors de la UIB han analitzat una mostra de 629 mapes elaborats per alumnes universitaris del grau d’Educació Primària de quatre universitats espanyoles de diferents comunitats autònomes. L’estudi mostra que el coneixement geogràfic d’aquests estudiants universitaris és desigual. Pel que fa a les comunitats autònomes, més de la meitat dels futurs mestres varen saber situar correctament totes les autonomies, amb l’excepció de Navarra i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

La gran majoria de les comunitats apareixia en el 70% dels mapes amb les denominacions, localitzacions i representacions correctes. En el cas de Madrid, el percentatge arribava al 90% de casos. En canvi, pel que fa a les províncies, el grau de coneixement cau fins al 30% i fa evident que els futurs mestres tenen importants mancances a l’hora de dibuixar el mapa provincial en comparació amb el coneixement acceptable que tenen sobre el mapa autonòmic. Els investigadors ho atribueixen no només al fet que el mapa provincial sigui més complex, sinó també a la importància de l’estat de les autonomies i la manera com el sistema educatiu ha reforçat aquest contingut en comparació amb altres nivells de l’estructura estatal.

Els investigadors han detectat diferències significatives segons l’origen dels estudiants. Així, els mapes autonòmics elaborats pels estudiants de les Illes Balears foren els que representaren més bé la comunitat. En canvi, els mapes elaborats per estudiants d’universitats peninsulars varen representar millor les comunitats limítrofes que no pas la pròpia autonomia. Pel que fa al mapa provincial, els alumnes de les Illes Balears varen mostrar un coneixement i representació molt inferior al dels alumnes dels campus ubicats a la Península, que mostren un coneixement semblant. 

Els llibres de text no representen bé l’entorn més proper

Els investigadors de la UIB relacionen les mancances de coneixement mostrades pels alumnes amb les limitacions dels llibres de text que fan servir. En aquest sentit, els investigadors de la UIB han analitzat els mapes dels llibres de text per a cada curs de Primària de tres editorials. Els investigadors assenyalen que la presència de mapes és escassa en els llibres corresponents als dos primers cursos; s’incrementa progressivament en les corresponents al tercer, quart i cinquè cursos, i torna a decaure en el darrer curs d’aquesta etapa educativa.