El pas de l'escola a l'institut: "Enyor recordar el nom de tots els companys de classe"
La transició entre l’etapa de Primària i Secundària suposa un canvi d’espai i de metodologies al qual els joves estudiants s’han d’adaptar amb rapidesa
PalmaD’anar a una escola amb 75 alumnes, a anar a un institut amb 1.500. Aquest és un dels canvis que va representar per a Laia Gelabert, alumne de primer d’ESO, el pas de Primària a Secundària. Anava al CEIP Galatzó, l’escola d’Es Capdellà, i va passar a l’IES Calvià, que rep alumnes de diferents localitats del municipi. Amb 11 anys els alumnes passen de ser els més grans a l’escola, a ser els més petits a l’institut on, en molts casos, les formes d’aprenentatge i les metodologies canvien radicalment respecte al que coneixen.
Les escoles i instituts tenen protocols per facilitar la transició entre etapes educatives. Ara bé, és molt diferent la manera com aquestes es poden aplicar a un poble petit o a Palma. “Enyor poder recordar el nom de tots els companys”, diu Gelabert, una idea que resumeix el primer dels canvis que detecten els infants quan trepitgen l’IES. Moltes més aules, professors, alumnes i normes.
L’IES Josep Maria Llompart és un dels més grans de les Balears. Té 1.470 alumnes, que arriben de 12 escoles diferents. “Aquests infants no només canvien de context, sinó que passen de tenir un sol professor per quasi totes les assignatures a tenir-ne 10. Tenen més docents, però molt menys contacte amb ells, i ho noten”, explica Jaume Salvà, director del centre. “Passen de ser els grans a ser els insignificants, però per sort és una barrera mental que superen ràpidament”, afegeix. “Són joves per anar a l’institut”, sentencia. Tot i l’edat, la majoria d’amonestacions del Llompart (el 80%) es posen a alumnes de primer i segon d’ESO, un fet que atribueix a què n’hi ha que hi són per força.
El canvi d’entorn és determinant i la sensació de massificació als instituts és una idea compartida per tots els alumnes consultats. “Quan vaig arribar a l’institut vaig pensar ‘hi ha massa gent, Mare de Déu, què m’espera darrere aquella porta?”, recorda Clara De Marchi, que enguany ha començat primer d’ESO a l’IES Binissalem.
Per intentar compensar aquest tràngol, els centres col·laboren entre ells. El CEIP Felip Bauzà és una de les escoles que envia alumnes al Llompart, amb el qual es reuneix per transferir-li la màxima informació possible de cada estudiant. “Però clar, som molts CEIP per cada institut i cadascun té la seva idiosincràsia. Això fa que moltes vegades costi molt coordinar el traspàs”, explica Elies Allés, que n’és el director. Per ajudar a la transició, els nins visiten els instituts de destí i exalumnes del Felip Bauzà que ara ja fan ESO van a l’escola per explicar la seva experiència i reduir la incertesa dels més menuts.
Nous sistemes d’ensenyament
El pas de Primària a Secundària és un canvi d’etapa, però també de metodologies. “La forma de fer les classes és molt diferent. A Primària no empràvem llibre, ara a l’institut en tenim per a cada assignatura”, exposa Marc Fluxà, alumne de segon d’ESO de l’IES Manacor. “Hi ha exàmens molt més sovint. El nivell d’exigència ha pujat, però no gaire”, afegeix. Fluxà té un record molt bonic de la seva escola, el CEIP Molí d’en Xema. “Trob a faltar els ambients, que eren aules tematitzades i a les que podies anar quan volies. Voldria que ara també hi fossin”, explica. Auba Crespo també fa segon, en aquest cas a l’IES Calvià, i aporta una perspectiva semblant: “Enyor aprendre jugant, els tallers, els projectes, enyor celebrar Sant Antoni, fer teatre, bunyols, les festes, el concert de Nadal...”, enumera. Ara bé, l’institut també té elements positius: “Feim mindfulness i es treballen molt les emocions. Els professors em valoren l’esforç i la feina feta”, afegeix Crespo.
Les escoles i els instituts són “molt diferents”, també per la tipologia de docents. Així ho diu Miquel Company, director de l’IES Josep Font i Trias d’Esporles: “A Primària, els alumnes es troben mestres que han estudiat per ensenyar, i a Secundària hi ha especialistes que són bons docents i d’altres que no, un fet que els alumnes noten”, explica.
L’IES Josep Font i Trias, com també passa a altres municipis, rep la major part d’alumnes de l’escola d’Esporles, un fet que facilita la transició. “Mantenim una col·laboració estreta amb l’escola. Es fan reunions a final de curs per saber com va cada infant, quins no poden anar junts a classe, etc. També ens veim durant l’any per saber si hi ha sorpreses amb algun nin i analitzar què ha passat”, explica Company.
En un moment en què algunes veus responsabilitzen les noves metodologies educatives del suposat baix rendiment dels alumnes, els fets posen negre damunt blanc. “Hi ha docents de Secundària que diuen que els infants no arriben preparats a l’institut, però són una minoria que sempre ha dit el mateix, des de fa anys”, opina Salvà. “Hi ha alumnes que baixen el nivell i d’altres que de cop i volta canvien d’espai i es disparen”, complementa Company.
El director del Josep Font i Trias exposa que, sempre que pot, vol fer classe a primer d’ESO, un curs que a molts centres és la patata calenta. “Que el director faci Batxillerat és el típic. Jo vull conèixer els infants des de petits, que sàpiguen qui som i jo saber qui són ells. Si agafàs un curs de Batxillerat, aquests infants de primer d’ESO no els tindria fins al cap de cinc anys”, exposa.
Les opinions dels alumnes sobre si prefereixen l’escola o l’IES són diverses, fins i tot entre germans bessons: “M’agrada més l’institut, perquè els professors i els companys són bona gent”, diu Miquel De Marchi, també alumne de primer d’ESO a l’IES Binissalem. “Ara per ara, m’agrada més l’escola, perquè hi he anat més temps, però segurament, quan m’acostumi a l’institut hi estaré més a gust”, assegura, per la seva banda, Clara De Marchi.