Les alzines d’aglà dolç, més enllà de la recuperació d’un fruit

PalmaL’Associació de Varietats Locals (AVL) ha posat a l’abast dels socis i de la resta de la població les primeres 260 alzines d’aglà dolç que han tret una vegada s’han fet els corresponents microempelts. Aquesta tasca que s’ha duit a terme amb el suport de Mallorca Preservation Foundation, la Universitat de les Illes Balears i la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural. Això va permetre fer aquests empelts a alzines agres de varietats d’aglà dolç amb la col·laboració de CEFOR-Menut. A més, a partir d’ara rep el suport de la Fundació Estel de Llevant.

Això és perquè al llarg del curs 2023-24 l’AVL ha empeltat 1.506 peus d’alzina agra, gràcies a empeltadors voluntaris i assistents als quatre cursos de microempelt. D’aquests empelts sols n’aferraren uns 400 exemplars que ara es destinaran a les col·leccions de Can Pistola (Felanitx), la UIB, i de la finca pública de Galatzó. La resta es posen a la disposició dels socis i persones interessades. Les varietats empeltades pertanyen a les varietats de la Campaneta, Avellaneta, d’en Pere Andreu, d’en Cremat, de Castanya, de la Tortuga, d’en Jeroni, de Can Bassacoll i de l’Era de Rafal Blanc, entre d’altres. Fa uns anys que l’Associació de Varietats Locals, amb seu a Porreres, treballa per recuperar, catalogar i reproduir les diferents varietats d’alzina dolça de l’illa.

L’alzina (Quercus ilex L.) és un dels arbres més emblemàtics del Mediterrani. En començar l’estudi la sorpresa va ser veure com a Mallorca també era un arbre de cultiu i de fet es va veure que era l’únic indret del món on aquest arbre s’empeltava per a ús agrícola, per a treure'n el fruit molt més enllà de la seva apreciada llenya. Amb l’estudi també es va veure que era un arbre que va més enllà de la Serra de Tramuntana, així al Pla de Mallorca també hi ha importants zones d’alzinars. Fins ara s’han catalogat 16 varietats.

Els darrers anys l’aglà dolç ha estat un dels grans oblidats, com passava fa dos dies amb la garrova. A Mallorca s’havia anat considerant només un fruit pels animals quan arreu del món es consumeix pels humans de manera més generalitzada. Des de Califòrnia a Corea o a Sardenya. Fins i tot a Grècia i Portugal ha estat sempre molt aprofitat per a usos culinaris. És per això que diem que més enllà de la recuperació del fruit dolç darrere les alzines dolces hi ha la recuperació de la biodiversitat cultivada de Mallorca i del patrimoni cultural i gastronòmic de la nostra Illa.