Amadeu Corbera: “Per desgràcia, els ecologistes solem tenir raó”

PalmaAmb Amadeu Corbera (Bunyola, 1985) podríem parlar molt de música, com a titulat superior en Etnomusicologia per l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i professor d’aquesta matèria i d’Organologia al Conservatori Superior de Música de les Illes Balears. Avui, però, contactam amb qui també és, des de finals del 2017, el president del GOB Mallorca, l’organització ecologista que no ha abaixat la guàrdia des del 1973, any que es va fundar. En unes setmanes en què el Govern ha fet dos decrets, un per a la reactivació econòmica -que facilita la construcció i dona més protagonisme al turisme- i l’altre per a la protecció del sòl rústic, parlam de la dissonància sentida.

El decret per a l’impuls de l’activitat econòmica, aprovat el 13 de maig, va reunir els moviments ecologistes a la porta del Consolat per acusar el Govern d’esquerres de “traïdor” i de provocar un “suïcidi”. Passats els dies, ho veis així encara?

El decret de rebaixes -com l’anomén-és complex, modifica moltes lleis. Cada vegada que el llegeixes, hi veus més coses, i ja no sé quina és més atroç. Tot són barbaritats per a les Illes. Desregularitza aspectes que estaven regulats i afavoreix l’ampliació d’hotels, restaurants i discoteques. Facilita els parcs fotovoltaics gairebé onsevulla i redueix l’exposició pública per als projectes de carreteres. És tot tan bèstia, que han hagut de recular amb el foment de la il·legalitat històrica de les marines seques. Ara bé, encara no sabem què pot dur aquest decret, però fa por. L’únic bo és que és temporal, per dos anys. El Govern ha girat a la dreta amb el decret, superat per les circumstàncies i les pressions, i s’ha carregat la base progressista del pacte.

És aquesta la traïció que denunciàveu?

Pocs dies abans que s’aprovàs, vàrem demanar si tenien previst potenciar l’ampliació d’hotels i ens ho varen negar. Ens mentiren. Conscientment, han exclòs l’ecologisme i altres agents socials per escoltar només els que tenen interessos econòmics. De totes les rebaixes que fa el decret, la més flagrant és la rebaixa democràtica, tant en l’elaboració com en el resultat. I això que des del GOB sempre hem volgut ajudar, ser propositius i arribar a acords. La solució no pot venir d’un sol sector. Ens hauríem d’haver assegut tots i cedir un poc tots, encara que el medi ambient no té marge per cedir gaire més. Encara confiam que Armengol ens reuneixi a tots i plegats cerquem com ho podem fer.

En canvi, heu aplaudit el decret de protecció del sòl. Sí, en feim una valoració positiva.

Neix del diàleg. Des del GOB en vàrem fer la proposta a la Conselleria de Medi Ambient i ho ha duit a terme. El més positiu és haver estat capaços de posar la defensa del territori a la primera línia de l’agenda del Govern. Els darrers anys no s’hi havia fet res; altres qüestions, com el canvi climàtic i l’energia, havien passat per davant la protecció territorial. Tot i així, també creim necessària i hem demanat l’ampliació dels ANEI, i esperam que ho facin. En tot cas, el decret de protecció del sòl, que és molt positiu, no compensa la destrossa de l’anterior.

Amb el lema “És hora de canviar de direcció” i l’impuls col·lectiu que demana ‘La vida al centre’, quines són ara les prioritats?

Les prioritats són contenir el creixement urbanístic, desescalar l’economia turística, començar a posar en marxa altres vies de redistribució de la riquesa i cuidar la biodiversitat. No vol dir que aquest en sigui l’ordre.

Amb el turisme passa el que deia Machado del “contigo porque me matas, sin ti porque yo me muero”?

Les Balears no podem continuar amb el nivell de turisme que teníem. És incompatible amb la lluita urgent contra el canvi climàtic. Com més aviat comencem a canviar el model, millor per a tothom, perquè tanmateix la realitat ens ho imposarà. I hi ha mesures que ja es poden aplicar, com reduir el nombre de places, que no se’n doni una de nova si no se’n donen de baixa dues de velles. El monocultiu turístic està esgotat, s’ha de canviar per atendre també la crisi social.

Fa un any ja alertàveu que havíem arribat al límit. Quins són els nostres límits?

Els nostres? Nosaltres no tenim gaires límits. Com a societat, tenim una capacitat de resistència immensa (només s’ha de veure com la gent resisteix la guerra i s’adapta a qualsevol circumstància). Mallorca té límits i fa anys que els ha superat tots: de població, d’energia, de trànsit, de recursos hídrics, etc. Els terminis d’aquests límits cada vegada s’escurcen més. Qui pensava que no ho veuria, i no s’ho creia gaire, ja ho pateix. Per desgràcia, els ecologistes solem tenir raó. Ens cansa haver de ser tan pesats.

La crisi del covid-19 obria oportunitats. Quines?

La pandèmia ens demostra que, amb un desequilibri de les condicions ecològiques exteriors, el nostre món s’enfonsa. Així i tot, la idea de crisi-oportunitat no m’agrada, no es pot dir això a la gent que no té feina. No és una oportunitat, la que tenim de fer un canvi de model econòmic i social, és una obligació de fer-ho.