Les amenaces a la professora de La Salle arriben a l'ONU

La tècnica d'internacional de Plataforma per la Llengua, Maria de Lluc Muñoz, va denunciar el cas al relator especial de les Nacions Unides per a les Minories

Maria de Lluc Muñoz, tècnica d'internacional de Plataforma per la Llengua, durant la seva intervenció.
05/12/2022
2 min

PalmaLes amenaces a la professora de La Salle han arribat a les Nacions Unides, de la mà de la tècnica mallorquina de Plataforma per la Llengua Maria de Lluc Muñoz. "Aquesta setmana, una professora de català va ser assenyalada pels mitjans de comunicació i va rebre nombroses amenaces de mort d'usuaris de xarxes socials. Fins i tot, van publicar la seva imatge i algunes pàgines web ho van justificar sota l'argument que ella escrivia els seus tuits en català, la qual cosa volia dir que odiava Espanya", va denunciar Muñoz divendres passat.

Davant casos com aquests, entre d'altres, la tècnica de Plataforma per la Llengua va proposar tres recomanacions. Per una banda, que "s'investiguin els casos de discurs d'odi contra les minories a les xarxes socials". Per altra banda, i adreçada a Espanya i la resta d'estats, que "es prenguin seriosament aquestes qüestions i actuïn quan es comet un crim d'odi, i que aturin d'utilitzar aquestes categories o conceptes per beneficiar els grups dominants, o discriminatoris, en lloc de per protegir les minories".

Finalment, l'experta urgeix en el seu discurs que els estats "desenvolupin mecanismes efectius per identificar" aquests casos i que "imposin sancions davant els discursos d'odi i les discriminacions i violència contra les minories, específicament contra els catalanoparlants a Espanya". Així, Maria de Lluc Muñoz va incloure el cas de la docent de La Salle en Fòrum sobre les Qüestions de les Minories de l'ONU, celebrat a Ginebra. Durant la seva intervenció, la tècnica va denunciar la complicitat de l'Estat espanyol amb els delictes d'odi contra els catalanoparlants i per demanar al relator especial de l'ONU per a les Minories, Fernand de Varennes, que intervingui perquè els estats persegueixin aquest tipus de delictes.

La discriminació contra els catalanoparlants

La membre de la Plataforma va traslladar la seva preocupació davant el fet que a l'estat espanyol l'odi i la discriminació contra els catalanoparlants no només no es persegueixin, sinó que fins i tot es fomentin. Muñoz va relacionar els casos recents d'internautes assenyalats amb "el nacionalisme espanyol que promou el mateix estat". Segons la tècnica, aquest nacionalisme "defensa que la llengua i la identitat de la majoria s'imposin a les minories, en lloc d'aspirar a crear una comunitat política en què tots els grups lingüístics puguin participar fent servir les seves llengües".

Per exemplificar-ho, la representant de l'entitat ha recordat que quan el relator especial de l'ONU va demanar que l'Estat respectés els drets lingüístics dels catalanoparlants, el govern espanyol no només va negar que els vulnera i que els catalanoparlants són una minoria lingüística, sinó que va al·legar que el relator oblidava "el valor de tenir una llengua comuna com a instrument de participació en la comunitat política".

Una nova edició del Fòrum sobre les Qüestions de les Minories

El Fòrum sobre les Qüestions de les Minories s'organitza anualment i té la voluntat de promoure el diàleg i la cooperació sobre qüestions relatives a les minories nacionals, ètniques, religioses o lingüístiques. L'edició d'enguany ha servit per abordar la vigència i els reptes de la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets de les Minories en el trentè aniversari de la declaració i, a més de Plataforma per la Llengua, hi ha intervingut Davyth Hicks, secretari general de la xarxa europea ELEN, o l'eurodiputat Loránt Vincze, president de FUEN. A partir de les aportacions fetes per totes les organitzacions, el relator en farà un resum de recomanacions que presentarà al maig al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.

stats