Amistats a prova de pandèmia

BarcelonaEls infants juguen amb els companys de l’escola i amics. Els adults podem sortir –per anar a treballar, a comprar, a fer esport, a cuidar a algun familiar gran...–, però la vida social ara està molt limitada per les restriccions. Amb aquest trencament dels que eren els nostre hàbits quotidians sembla que no hagi quedat gaire espai per l’amistat. ¿És realment així o, per contra, la distància social ens ha fet reforçar els vincles?

“Les restriccions no han tingut gens en compte com vivim. S’ha posat el treball al centre, sigui el productiu o el de cures”, diu la sociòloga Cristina Sànchez Miret. “Som molt més que persones que treballem o persones que tenim família, i les relacions que tenim més enllà d’aquests dos àmbits –feina i família– són importantíssimes, no només per a la nostra vida sinó com a comunitat”, destaca.

Lluís Bernils, per exemple, que va treballar de xef durant molts anys, explica que des que va començar la crisi sanitària cada nit ha trucat a algú a les vuit de la tarda. Bernils, que fa anys que viu sol, va decidir començar a fer-ho al principi del confinament, quan el restaurant familiar on treballava va haver de tancar. “He mantingut tots els amics que tenia i he fet moltes amistats noves. El que passa és que moltes d’aquestes persones només les conec per telèfon. Són gent del gremi o gent amb qui parlava ja per xarxes socials. Ara els he de desvirtualitzar”, comenta. Bernils diu que sí que troba a faltar el contacte humà, perquè en els últims mesos només ha dinat acompanyat “dos o tres cops”, i reconeix que aquesta falta ha potenciat les trucades. “Abans no m’hauria atrevit mai a trucar gent que coneixia tan poc”, confessa.

Conèixer gent nova, reconnectar amb gent llunyana

La pandèmia també ha servit per estrènyer lligams amb aquells que teníem més a prop però no coneixíem –són molts els que han començat a parlar amb els veïns– però, al recloure’ns entre quatre parets amb la pantalla de l’ordinador com a única finestra, també ens hem retrobat amb els que són a l’altra banda de món. Per exemple, Berta Barbet, que és politòloga, explica: "Em resultava estrany perquè de cop m'era igual de fàcil parlar amb els amics de Barcelona que amb els amics que tinc de quan vivia a Anglaterra. Vam començar a fer skypes amb gent que vivia a prop i no ens podíem veure i vam tenir contacte amb gent que estava a molta distància”. No obstant això, afegeix que amb l’aixecament del confinament la situació va anar variant i que l’establiment de bombolles socials ha alterat els equilibris: “Ara quedem amb una parella com a molt, en una casa ventilada o així. I això ha fet que de tota la gent amb qui podríem quedar, s'hagi prioritzat inconscientment les parelles i hàgim deixat una mica fora els grups grans d'amics. Perquè queda una mica lleig dividir-los”, diu.

En el cas de les famílies amb infants en edat escolar, aquestes bombolles, a més, estan condicionades per les dels fills i molta gent ha acabat tenint més relació amb famílies de l'escola dels seus fills. I l'experiència de tenir una criatura en el context actual també ha estat un motiu per estrènyer lligams i compartir experiències. És el cas de la periodista Elisenda Rovira, que reconeix sobretot gràcies a les xarxes que Instagram ha intensificat la relació "amb conegudes amb qui hem sigut mares pandemmials a la mateixa època" ja que la vivència de la maternitat amb l'aïllament actual es pot convertir en una experiència més dificil i solitària que abans. Ella també ha mantingut contacte amb les amigues i la colla d'amics gràcies a WhatsApp.

La importància de l'amistat per a cada persona

Tot plegat és un poti-poti de solucions i actituds. La psicòloga Mayte Moreno, directora de Mentalis Psicología, explica que per contextualitzar com es viu l’amistat en temps de covid cal tenir en compte tres elements: “Dos són externs: el fet que el covid sigui una crisi, en aquest cas mundial i sanitària, i que visquem en una societat tecnològica. El tercer element és personal, i és el significat que cada un de nosaltres atorga a l’amistat. A més, s’han de tenir en compte dos elements particulars més: l’etapa evolutiva de cada persona i el grau de solidesa en el vincle d’amistat”. I sobre les crisis, Moreno afegeix que “posen a prova la quotidianitat en la qual estem immersos i, per tant, s’han de concebre com a motor per al canvi”. Segons ella, serà en funció del paper que l’amistat jugui en les nostres vides que buscarem –o no– noves vies per treballar-la, però adverteix que en el cas dels adolescents i d’alguns adults “el món social és vital per al seu desenvolupament evolutiu, ja que esdevé el centre del seu món, i és fonamental per la construcció de la seva pròpia identitat”.

El filòsof Miquel Seguró diu que ha subsistit "a còpia de quedar en terrasses” i recorda que amistat i amor comparteixen arrels etimològiques però que “en certa manera s’ha creat una jerarquia amb les relacions de parella, que passen per sobre de la idea de relacions més transversals”. Concorda amb tot plegat la sociòloga amb qui obríem aquestes línies, Cristina Sànchez Miret, que diu que “les relacions d’amistat són importantíssimes, no només per a les nostres vides sinó com a comunitat. Estar només amb els convivents o amb els companys de feina, per molt que hi puguis tenir bona relació, no implica que no necessitis ningú més. Les noves tecnologies poden ajudar, però no ho supleixen tot. Cal tenir proximitat, i això no s’ha tingut en compte, igual que no s’ha pensat en les persones que viuen soles. El contacte amb els altres ens aporta riquesa, i com a societat ens crea empatia. La pandèmia ens està descohesionant com a societat, està trencant el vincle comunitari. No s’ha criminalitzat el virus, sinó la interacció social. És cert que la nostra mobilitat és la que fa de canal del virus, però és un principi molt perillós perquè la societat funciona en la mesura que som empàtics amb els altres, quan ens reconeixem com a iguals i propers”. Tant Sánchez Miret com Moreno adverteixen de les conseqüències a llarg termini que aquesta crisi pot tenir en nens i joves. Sànchez Miret diu que “hi ha nanos que estan creixent pensant que compartir un llapis o una abraçada és un problema. Ja s’entén que metges i polítics emfatitzin el que és primordial en els seus valors, sigui la salut o l’economia, però cal comunicar els missatges de manera que es reforcin i prioritzin els vincles socials. Si no entens que les persones tenen necessitats afectives, implementaràs polítiques que potser no seran efectives perquè la gent no les complirà”, diu.

Algunes persones que ens han fet arribar els seus comentaris a través de les xarxes deien que la pandèmia, si de cas, els havia fet allunyar-se una mica dels amics en alguns casos per una percepció diferent dels riscos i de la importància de respectar les restriccions. D'altres, en canvi, han vist com aquesta mena de relacions es tornaven més profundes i significatives. Potser la millor metàfora per a l’amistat en temps de pandèmia és considerar-la una planta que s’ha vist sotmesa a condicions extremes de temperatura i sequedat. En molts casos s’ha marcit, però en d’altres, com un cactus en el desert, ens ha donat flors d’inusitada bellesa.