Amnistia Internacional denuncia la passivitat de l'Estat amb els 'nadons robats'
L'entitat constata la impunitat dels milers de segrestos i adopcions il·legals que es van produir entre el 1939 i el 1993
BarcelonaEls milers de casos de criatures robades continuen sent una de les grans assignatures pendents de la democràcia espanyola. Dels 2.136 casos que va impulsar la Fiscalia en l'última dècada, només queda obert el que es va presentar el desembre de l'any passat a Barcelona, mentre que diferents jutjats han arxivat la resta de causes per considerar majoritàriament que ja havien prescrit. És aquesta falta de resposta a fills i mares que busquen els familiars biològics la que alimenta un "clima d'impunitat", denuncia Amnistia Internacional en un informe sobre aquestes "violacions de drets humans" que van durar fins ben entrats els anys 90.
L'entitat critica que tant les famílies biològiques com els nens robats que busquen les seves arrels topen encara amb un mur d'obstacles i una gairebé nul·la voluntat d'investigar els casos denunciats. Fins i tot quan, com a Catalunya, hi ha una llei sobre nadons robats per acompanyar les famílies, la justícia mira cap a una altra banda justificant-se en "excuses inversemblants" com que no es pot accedir a registres de naixement o defunció perquè han desaparegut en un incendi o una inundació, o que obrir una fossa comuna és massa car i afectaria altres restes òssies que hi ha enterrades, esmenta Eduard Martínez, que ha participat en la investigació i és l'actual responsable de relacions internacionals d'Amnistia. De fet, dels poc més de 500 casos que es van judicialitzar, només un va arribar a judici i, tot i que es va demostrar que el doctor Vela havia sigut el responsable del robatori d'una nena nascuda el 1969, va ser absolt per haver passat massa temps.
Martínez lamenta que al llarg dels anys cap govern espanyol hagi volgut reconèixer els robatoris de criatures com a crims de dret internacional, cosa que evitaria que les causes s'arxivessin per prescripció, malgrat que "el dolor psicològic dels que busquen és present" i alguns estudis "l'equiparen amb el de les víctimes de les tortures", apunta.
La investigació d'Amnistia, que es resumeix en l'informe titulat Temps de veritat i de justícia, s'ha centrat en casos d'Andalusia, Catalunya, Madrid, el País Valencià i Euskadi, on es van obrir un 80% de les diligències, i conclou que durant més de mig segle, des del final de la Guerra Civil fins als anys 90, milers de nadons podrien haver estat víctimes de desaparició forçada, perquè es compleixen els tres factors clau: la sostracció d'un nadó, la participació o tolerància de l'Estat –com a còmplice– i la negativa de les autoritats a revelar el parador de la persona desapareguda. Com que no se n'ha obert cap gran investigació, ha sigut impossible concloure si els robatoris tenien "connexió" i formaven part d'una "trama criminal" perfectament organitzada, assenyala Martínez.
No obstant això, l'investigador apunta que hi ha un "mateix patró" que es repeteix al llarg de les dècades. Els nadons sostrets eren fills de dones que acostumaven a ser "de classe obrera, solteres i d'escassos recursos", a qui se'ls deia que els nadons havien nascut morts i ràpidament se'ls enterrava en fosses comunes, sense ni tan sols veure el cos ni rebre informes mèdics o de defunció.
Càstig contra les dones
Els primers casos documentats daten del 1939, durant la Guerra Civil, quan els robatoris de nadons es produïen en presons com a "arma de repressió" contra dones del bàndol republicà, explica l'investigador, i l'últim data d'un naixement del 1993. Durant el franquisme els bebès se sostreuen en centres hospitalaris o maternitats gestionats per "congregacions religioses" i tornen a aprofitar-se de la vulnerabilitat de les mares per "controlar l'autonomia del cos de les dones i limitar-ne la capacitat de decisió", una visió patriarcal i masclista que, ja en democràcia, es vesteix de "menyspreu" cap a un col·lectiu, a qui s'intenta desacreditar acusant-les d'inventar-se els robatoris o d'haver-se penedit de donar els fills en adopció gràcies a la supervivència de legislacions que afavorien el delicte, com la Llei d'Adopció del 1987, o que es permetés el registre de nadons sense filiació materna.
Per trencar aquest oblit, Amnistia Internacional considera que s'ha d'aprofitar "l'oportunitat històrica" que brinda el gran consens –trencat només per Vox– que hi ha al Congrés de Diputats per tramitar el projecte de la llei de nadons robats, que estableix que sigui l'Estat qui prengui la iniciativa a l'hora de buscar els familiars i, en definitiva, que es garanteixi la "justícia, veritat i reparació", diu Martínez. La investigació demana la creació d'un banc d'ADN a escala estatal i evitar la fragmentació autonòmica en iniciatives engegades per comunitats, així com que l'Església permeti l'accés lliure als registres d'adopcions anteriors al 1987.
