Amor i ‘skate’ en temps convulsos

“L’skate és una forma d’art, un estil de vida i un esport”. Aquestes paraules de Tony Hawk, un dels seus grans referents d’aquesta pràctica, segurament han inspirat generacions de patinadors. També les seves espectaculars acrobàcies en competicions i exhibicions arreu del món juntament amb Rodney Mullen, Mark Gonzales, Jay Adams i altres estrelles que han fet de l’skate una religió urbana que als anys noranta va conquerir les places dures de pobles i ciutats. “Un dia vaig veure en una revista unes planxes de skate i em van cridar molt l’atenció”, recorda Esteve Aymà. Tant, que ell i els seus col·legues van començar a patinar a la plaça de les Franqueses del Vallès. “I mira que no en teníem ni idea!”, exclama. Però quan ets adolescent tot això importa poc. Importa més la sensació de llibertat que t’atorga lliscar sobre una planxa de fusta amb quatre rodetes. A milers de quilòmetres de distància, la polonesa Agata Zdziarska també somiava en patinar. Fins i tot va arribar a comprar-se un skate per internet, però els seus pares l’hi van fer tornar perquè valia un dineral i el seu somni va quedar aparcat a Varsòvia.

Amb divuit anys, l’Agata va venir a estudiar disseny gràfic a Barcelona, la ciutat que s’havia convertit en la Meca de la cultura urbana, on els skaters i els grafitis formaven part del paisatge urbà. Cada dia, de camí a l’IED, coincidia al metro amb un noi alt i de cabells llargs que portava una planxa de skate sota el braç. “Ens miràvem molt, però no ens dèiem res”, rememora. A més d’estudiar, també treballava en una botiga de surf que hi havia a la Barceloneta. “Va ser la meva manera d’entrar en contacte amb el món del surf i, finalment, de l’ skate ”, recorda l’Agata, que en aquella època ja havia començat a patinar. I encara ho fa.

Un bon dia, el noi del metro es va esfumar. Ella no ho sabia, però Esteve Aymà havia plegat d’Elisava. “M’agradava molt el disseny gràfic, però no suportava la idea d’haver de treballar tot el dia amb l’ordinador. Jo volia treballar amb les mans”, explica. El detonant d’aquesta decisió va ser una troballa inesperada uns mesos abans. “Vivia al Raval i un dia vaig arreplegar un tros de fusta del carrer. Sabia que un dels meus companys de pis tenia una caladora a l’habitació. Així que tan bon punt vaig arribar a casa em vaig posar a fer la meva primera planxa de skate. A l’acabar estava molt content: no per la forma de la planxa, sinó per les sensacions que havia tingut”, assegura l’Esteve .

Retrobaments casuals

Uns mesos més tard, el noi i la noia del metro que només es miraven es van trobar per casualitat en una festa de l’Apolo. I finalment van parlar. “Bé, com que jo no sabia gaire castellà ni ell gaire anglès, només ens vam intercanviar el Facebook i allà va quedar tot”, rememora l’Agata. Però les seves aficions en comú -el surf i l’skate - els van fer coincidir algun altre cop: un dia en una platja de França; un altre en una galeria d’art de Barcelona. “Cadascun anava amb el seu grup d’amics, només ens saludàvem”, precisa l’Agata. El temps passava, Instagram ho va petar i el que ella no sabia és que darrere de la marca de planxes de skate a la qual dia sí i dia també posava likes hi havia el noi amb qui coincidia a la línia 3. Ayma Boards era el projecte que va sorgir a partir d’aquella planxa feta a l’habitació d’un pis d’estudiants.

“Recordo que vaig començar a vendre les primeres planxes de skate als col·legues. I al final em vaig aventurar a viure d’això”, confessa l’Esteve des del seu taller de les Franqueses. Aquí hi té el seu quarter general, on dissenya i fabrica artesanalment les planxes que ven per internet i que envia arreu del món. El que més el motiva, però, és organitzar tallers per a adults i nens. “Amb tres hores poden crear la seva pròpia planxa de skate ”, recalca. El primer pas és dibuixar-les sobre la fusta i després de diferents passos -tallar, perforar, polir...- arriba el moment de decorar-les amb esprais. Però això -com l’elecció de les rodes- mereix un capítol a part.

Un parell d’anys després de llançar Ayma Boards, l’Esteve va contactar amb l’Agata per proposar-li una col·laboració artística. “Ens vam veure tres vegades: a la primera em va donar la planxa de skate, a la segona li vaig explicar la meva idea per decorar-la i, a la tercera, ja l’hi vaig tornar pintada”, explica ella. “Van ser trobades molt professionals. Després vam tornar a quedar i, finalment, ens vam fer un petó”, remata. Des d’aquell dia ja han passat més de cinc anys, i la col·laboració entre l’Esteve i l’Agata, que treballa com a dissenyadora i il·lustradora freelance, s’ha anat fent cada cop més estreta, precisament sota el paraigua d’Ayma Boards.

“Jo tinc un estil geomètric i molt clàssic, faig servir colors primaris i els contrasto. Ella és molt més bona il·lustrant”, diu l’Esteve. “Ara mateix pintem planxes junts, tant d’ús decoratiu com per a skaters. També fem murals i ens estem plantejant treure una línia de samarretes i dessuadores”, afegeix l’Agata. A més, és probable que la producció artesanal de planxes s’ampliï a les de snowboard. “Ja he estat fent proves i aquestes són molt més complexes que les de skate, però m’agraden els reptes”, sentencia l’Esteve, per a qui tot es resumeix en una frase: “Gaudir d’un estil de vida que passi sobre una planxa”. I tant se val si és de skate, de snow o de surf. La qüestió és lliscar, deixar anar la ment i que aquella sensació de llibertat t’ompli com quan tenies quinze anys i patinaves per la plaça del poble. Amb la diferència que ara ho fa de bracet de la noia del metro.